Drets

La força de les dones inunda els carrers de Barcelona

La plaça Sant Jaume plena de gom a gom i la cua de la manifestació encara al carrer Ferran. Davant de l’Ajuntament diverses dones han llegit textos per reivindicar la lluita feminista
La capçalera de la manifestació al carrer Ferran de Barcelona
Victor Serri
08/03/2015

La manifestació del dia Internacional de la Dona Treballadora organitzada per la Comissió unitària pel 8 de març ha comptat amb la participació de milers de persones. Diversos col·lectius feministes han llegit textos reivindicatius davant de l’Ajuntament de Barcelona i finalment, l’actuació de les Percudones ha tancat l'acte.

La manifestació arrenca a plaça Universitat, on a poc a poc s'hi va aplegant més gent. “Les teves prohibicions no ens fan més lliures” és un dels lemes d'una pancarta que sosté un col·lectiu de dones que, des de l'any passat, es reuneixen per reclamar el dret de la dona a vestir en plena llibertat. Una d'elles, Lola, recorda que el menyspreu per part de la societat europea i occidental cap a la hijab no és més que “una altra expressió de patriarcat”. Núria Compañera és membre de Corrent Roig des dels 16 anys, i explica que des del seu col·lectiu reivindiquen el dret de les dones a decidir, fent referència a la nova reforma sobre la llei de l’avortament proposada pel Partit Popular. Per Compañera, “no calen prohibicions, cal prevenció, educació sexual, i preservatius a l’avast de totes”.

Organitzacions diverses alcen els seus missatges, ja sigui amb cartells o pancartes. Mireia Roig i Anabel Cubero, membres de Socialismo Libertario, han volgut donar veu a les dones kurdes, doncs “són les que lluiten contra l'Estat Islàmic a través del moviment popular”. La força de les dones kurdes es basa en “defensar la vida de les persones”. Per elles, defensar la vida de la dona està estretament vinculat a la lliure elecció, i per tant, amb el dret a l’avortament, doncs “ens converteixen en assassines, no en donadores de vida”, sentencia Anabel Cubero referint-se a la Llei de Gallardón.

 

Un dels nombrosos blocs de la manifestació / Ester Roig
Un dels nombrosos blocs de la manifestació / Ester Roig

 

El col·lectiu Putes Indignades avancen fermes pel carrer Pelayo. Paula Ezquerra, una de les representants, explica que hi són per denunciar un cop més la violència masclista, l’estigmatització de la prostitució, així com la violència institicional, subratllant les pressions que reben per part de l’Ajuntament per marxar del Raval. Ezquerra defensa una pràctica de la professió de forma autogestionada i diferencia clarament entre la tracta, l’esclavisme i la prostitució: “Estic totalment en contra de l’esclavitud, però això és diferent a la prostitució. No és molt més esclava l’explotació laboral de les fàbriques tèxtils?”. Deixant la pregunta a l’aire, Ezquerra continua la marxa pel centre de Barcelona. Ben a prop de Putes Indignades, Elena Salina d'un moviment paraguaià, afirma que hi ha moltes dones sense papers que cauen en la tracta i explotació sexual. També recorda que al món laboral pateixen doble discriminació, doncs al tractar-se de dones immigrants, la seva desigualtat  salarial s'accentua encara més.

Creuant plaça Catalunya, les Percudones es converteixen en el cor de la manifestació transformant-la en una dansa tribal d'on és molt difícil escapar. Ada Colau arronsa les celles quan pensa en el que defineix com “actuacions del PP”, ja que “han ressorgit actituds masclistes que han provocat una tolerància pública a la violència en vers la dona”. Puntualitza que la crisi econòmica i, en conseqüència, els desnonaments, han generat un augment de la violència domèstica, fruït de la frustració que pateixen les famílies.

Baixant per les Rambles, cada cop són més les curioses que s’uneixen als crits feministes: “No ens agenollem davant del sistema patriarcal”, “No colonitzis la meva diversitat” i d’altres, com “No em fa mal el cap, es que no saps follar”. La concentració gira pel Carrer Ferran, on un mar de gent fa gairebé impossible divisar l’horitzó. “És el moment de la foto”, comenta una de les assistents.

La plaça Sant Jaume és plena de gom a gom i la manifestació s'estén pel carrer Ferran. Davant de l’Ajuntament, en una tarima presidida per Meli Tormo, membre de Ca La Dona, diverses dones llegeixen un text per reivindicar la lluita feminista des de cada un dels col·lectius. Des de Nou Barris denuncien la hipocresia dels governs, català i espanyol, que generen un augment de la població ocupada sota el llindar de la pobresa. Es llegeixen escrits reclamant una sanitat pública independent de la indústria farmacològica; una lluita incessant a favor d’un avortament lliure i gratuït on “les dones decidim, el govern recolza, i l’Estat garanteix”, tot fent referència a les menors, que “també tenen dret a decidir”. 

Des del col·lectiu LGTBI s’ha fet una crida d’acció directa sobre el desplegament de la llei contra la LGTB-fobia, demanant una aprovació del règim sancionador, i una igualtat de drets real, que també s’ha exigit des de la Xarxa d’Immigració i Desenvolupament. Des d'altres espais també s’ha denunciat que el 70% de les ordres de protecció envers les dones maltractades són rebutjades, la manca de recursos destinats a la cooperació internacional, l’atac a les condicions de vida i la mercantilizació de la vida laboral que suposaria el TTIP; i s’ha defensat una educació pública, laica i coeducacora, on no hi hagi cap intervenció de la Conferència Episcopal.

Un cop acabades les lectures, ovacionades a cada pausa, Meli Tormo fa una crida a una abraçada col·lectiva. Després d'uns segons de paràlisi, finalment, una abraçada gegantina inunda la Plaça Sant Jaume. De sobte, el ritme de les Percudones torna a vibrar sense previ avís. Nimfes de carn i ossos ballen i toquen amb una energia que cala els ossos: una explosió d’alegria, una força magnètica va creixent i creixent, insaciable. Sembla màgia, doncs les percussionistes i les ballarines uneixen cos i ànima, seguint el ritme a cop de lluita. Sembla que no acabi, sembla que no ens deixin marxar, però amb els cops sords i els moviments cada vegada més ràpids, ens porten al clímax, fent-nos esclatar d’una felicitat violeta.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: