Internacional

El Frente Amplio, la nova esquerra que disputa l’hegemonia política a Xile

La nova força entrarà en joc a les eleccions convocades per d'aquí tretze dies, amb gran expectació per la quantitat total de diputats que serà capaç d’arrossegar
L’únic bloc que va unit avui és el d’una nova esquerra emergent que es presenta com a “alternativa real” i transformadora
Frente Amplio
06/11/2017

El proper 19 de novembre, Xile escollirà nou president o presidenta i nou Congrés, en una convocatòria que, per primera vegada des del final de la dictadura, trenca amb el poder de l’anomenat duopoli i diversifica les opcions per a les electores.

La gran coalició socialdemòcrata liderada per Michelle Bachelet, la Nueva Mayoría, ha patit l’escissió dels demòcrata-cristians, amb qui caminaven des de 1964. Per altra banda, la dreta també concorrerà fragmentada entre aquella més neoliberal, encapçalada per l’empresari i expresident entre 2010 i 2014, Sebastián Piñera, i la més radicalitzada i xenòfoba, amb més suports a mesura que ha avançat la campanya.

I és que les dues tendències habituals -dreta i socialdemocràcia- han viscut mesos convulsos fins al punt que l’únic bloc que va unit avui és el d’una nova esquerra emergent que es presenta com a “alternativa real” i transformadora, el Frente Amplio.

La nova coalició abraça un total de 14 partits i agrupacions procedents dels moviments socials, en especial de l’estudiantil i planteja propostes com una Assemblea Constituent

La nova coalició abraça un total de 14 partits i agrupacions procedents dels moviments socials, en especial de l’estudiantil. El seu projecte, recollit en un programa de més de 300 pàgines, planteja propostes com una Assemblea Constituent, un canvi en el sistema de pensions que permeti passar del model de capitalització individual al repartiment solidari, educació gratuïta a tots els nivells, avortament lliure, l’estudi de l’expropiació de les empreses estratègiques i de serveis bàsics, com l’electricitat o l’aigua potable; o el reconeixement de la plurinacionalitat i el dret a l’autodeterminació -en una clara referència al conflicte entre l’Estat de Xile i el poble maputxe-, entre altres.

Les propostes, que han estat elaborades a partir d’un procés participatiu en el que hi han pres part més de 12.000 persones, es finançaran en bona part augmentant en un 200% l’impost que avui paguen les persones més riques (amb patrimonis per sobre dels cinc milions de dòlars).
 

Podemos, un referent

Des de que el Frente Amplio va entrar de ple a l’agenda mediàtica i política, se l'ha comparat de forma reiterativa amb el Frente Amplio uruguaià o amb Podemos, liderat per Pablo Iglesias.

Amb el primer poca cosa hi té a veure més enllà del nom. Mentre que el bloc uruguaià avui representa un sector marcadament socialdemòcrata i centrista, el Frente Amplio xilè té un discurs clarament posicionat a l’esquerra, contra el lliure mercat i el neoliberalisme, i es desmarca intencionadament de qualsevol acció que pugui vincular-lo amb els socialistes i progressistes que encara avui governen el país.

Les propostes han estat elaborades a partir d’un procés participatiu amb més de 12.000 persones i es finançaran en bona part augmentant en un 200% els impostos a les persones més riques  / Frente Amplio


En canvi, els paral·lelismes amb Podemos s’han fet des de dins d’ambdues formacions. Fa uns mesos, la portaveu del partit lila al Congrés, Irene Montero, en una entrevista amb el mitjà La Tercera, va assegurar que el seu partit “veu amb molt interès el procés del Frente Amplio de Xile”.

De fet, varis diputats “frenteamplistes”, entre ells Gabriel Boric i Giorgio Jackson, ambdós procedents del moviment universitari i convertits avui en dos dels líders de la coalició, han intercanviat experiències en vàries ocasions tant amb Iglesias i Montero, com amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El febrer de 2016, en ple debat per formar govern a l'Estat espanyol i quan el projecte xilè es trobava encara a les beceroles, Boric va coincidir amb Pablo Iglesias a Madrid. Després de la trobada, el parlamentari va publicar un text en el que comentava alguns dels punts de la seva conversa.

Varis diputats “frenteamplistes” han intercanviat experiències en vàries ocasions tant amb Iglesias i Montero, com amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

“Per les similituds entre els processos de transició post-dictadura xilè i espanyol (bipartidisme, consens neoliberal, escàs recanvi generacional, desmobilització social, progressiva privatització dels serveis bàsics i drets socials, etc.) s’ha intentat de tant en tant establir un paral·lelisme entre l’experiència de Podemos i l’emergència, embrionària encara, de noves alternatives d’esquerra al nostre país. [...] Considero un error la recerca desesperada de referents que seguir fora de les nostres tradicions i cultura política. Per això, descarto la reiterada temptació que he escoltat vàries vegades de fer una mena de Podemos xilè, evidenciant una falta d’imaginació i ansietat que poc favor fan a les nostres possibilitats d’emergència política”, escrivia el diputat.

La candidata a diputada pel Frente Amplio, Valentina Olivares, coneix bé ambdós projectes polítics pel vincle que manté amb Irene Montero, amb qui va compartir pis quan l’actual portaveu al Congrés va passar una temporada al país sud-americà. Olivares reconeix que Podemos ha estat un dels referents -no l’únic- del Frente Amplio, i sosté que totes dues formacions neixen “d’un procés d’agudització de les diferències socials, i de la incapacitat de la socialdemocràcia per donar resposta a les demandes de la ciutadania i per interpretar el malestar social”.

La candidata a diputada Valentina Olivares reconeix que Podemos ha estat un dels referents del Frente Amplio, i sosté que totes dues formacions neixen “d’un procés d’agudització de les diferències socials"

La xilena destaca també el component generacional com a element clau en les experiències de banda i banda de l’Atlàntic. “Es lideratges juvenils han aconseguit convocar les generacions dels pactes post-dictatorials defraudades amb el projecte dels socialistes a Espanya i dels ‘concertacionistes’ a Xile [la Concertación va ser la coalició socialdemòcrata de la transició]”, explica Olivares.

Tot i així, l’aspirant al Congrés xilè subratlla que una de les grans diferències entre els dos processos és que “mentre a Espanya la crisi afecta a una classe mitjana real, integrada en un Estat de Benestar i els seus compromisos socials amb el capitalisme, a Xile això mai va arribar i després de la dictadura es va produir la mercantilització de la vida perquè no va existir un compromís de l’Estat amb la ciutadania”. En la mateixa línia, assegura que les bases de Podemos estan conformades per una classe treballadora “més constituïda” que la xilena, a la que qualifica de “descomposta, amb un sindicalisme colpejadíssim, cooptat pels partits polítics i amb un nivell d’organització molt baix”.
 

La tercera força

Com va passar amb Podemos, el Frente Amplio tampoc arribarà a La Moneda en el seu debut. Des de fa mesos que les enquestes de Xile entreguen una còmoda victòria a Piñera, que enfortirà el viratge neoliberal que ha experimentat la regió llatinoamericana en general, amb l’Argentina de Mauricio Macri i el Brasil de Michel Temer com a màxims exponents.

L’expresident lidera tots els sondejos molt per sobre dels seus grans rivals: el successor de Bachelet, Alejandro Guillier, i la candidata del Frente Amplio, la periodista Beatriz Sánchez.

Beatriz Sánchez, de 46 anys, enfronta per primera vegada una cursa presidencial que li pronostica poques possibilitats d’arribar a la segona volta, prevista per al 17 de desembre / Frente Amplio


Escollida després d’un competitiu procés de primàries, Sánchez, de 46 anys, enfronta per primera vegada una cursa presidencial que li pronostica poques possibilitats d’arribar a la segona volta, prevista per al 17 de desembre.

Entre el potencial electorat del bloc emergent, encara hi ha moltes persones indecises, joves abstencionistes i també alguns crítics que temen confiar en un projecte que no acabi sent transformador

Precisament, l’opció que prendrà el Frente Amplio de cara al balotaje (segons volta electoral) és encara avui un interrogant. La coalició es debat entre trencar definitivament amb el continuisme reformista que el bloc socialdemòcrata ha anat aplicant des dels 90, amb l’inici de la transició, o bé donar-li suport per evitar a qualsevol preu que la dreta s’instal·li novament al poder.

Més enllà del resultat obtingut per Beatriz Sánchez -que avui se situa com a tercera opció amb una intenció de vot del 9,4%-, el que marcarà l’èxit o el fracàs del Frente Amplio serà la quantitat de diputats que aconsegueixi col·locar al Congrés el dia 19. Les poques enquestes publicades en aquest sentit li entreguen entre 10 i 15 diputats. Ara en té tres, que participen com a independents.

El salt dels “frenteamplistes” dependrà en gran part de les dues últimes setmanes de campanya. Entre el potencial electorat del bloc emergent, encara hi ha moltes persones indecises, joves abstencionistes i també alguns crítics que temen confiar en un projecte que no acabi sent transformador.

Sigui com sigui, el que per ara està clar és que l’escenari polític s’amplia i –amb un èmfasi que encara està per veure– caldrà donar la benvinguda a una tercera força que, pel que sembla, ha arribat amb intenció de quedar-se.  
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: