Gairebé 10.000 persones entre reixes

El creixement del control social “formalitzat i punitiu” s’estén a més franges de població
13/01/2015

El nombre de persones preses a Catalunya és de 9.358, segons dades publicades el mes de desembre passat al web del Departament de Justícia. Aquesta xifra és la més baixa que s’ha registrat un final d’any des de 2007. De totes aquestes recluses, 190 es troben en règim tancat, el més dur de tots. Ara bé, a la presó, al llarg de l’any, hi passa molta més gent, de manera que la xifra acumulada és més alta.

 

 

A tall d’exemple, el 31 de desembre passat, durant la Marxa contra les presons, els col·lectius de lluita feminista denunciaven que “avancem cap a un enduriment punitiu brutal, amb l’entrada d’unes 8.000 preses els darrers deu anys”. Entre 2009 i 2011, les xifres van arribar al seu màxim: per sobre de les 10.500 persones. Tot seguit, va disminuir –no gaire– i, des de llavors, és manté una població reclusa estable, sempre per sobre de les 9.000 persones. Per altra banda, si alguna cosa caracteritza la presó és l’enorme heterogeneïtat existent, amb una disminució de la població estrangera perquè les deportacions s’han fet més massives.

Avança una presó més global i vaporosa, sense murs, com un quart grau penitenciari que, amb preceptes com la llei mordassa, pot afectar qualsevol persona

Malgrat aquest descens, l’informe Estadística bàsica dels serveis penitenciaris, publicat pel Departament de Justícia el setembre de 2014, contempla un augment de la població reclusa durant els propers deu anys. Segons Iñaki Rivera, sembla difícil que es compleixi aquest pronòstic perquè, de 2008 en endavant, les previsions d’aquest departament –tant en els índexs de delictes com en els de condemnes– no s’han complert. El cas és que, tot i que la taxa d’atur s’ha triplicat, la taxa oficial de criminalitat oficialment registrada (els darrers cinc anys) ha baixat un 5%, amb un descens estable i lleuger. Segons Rivera: “Van associar malament l’increment natural de delictes amb el creixement de presos i, als càrrecs tècnics, se’ls escapa dir que hem perdut 10.000 presos...”.

Cap al quart grau

La presó s’ha desbordat i està esquitxant cada vegada més franges de població que, abans d’entrar en vigor la legislació actual, no haguessin estat tractades amb eines punitives com les actuals. L’escenari que es prefigura és el d’una presó més global i vaporosa, sense murs, com un quart grau penitenciari que, amb preceptes com la llei mordassa, pot afectar qualsevol persona.

S’amplia el ventall de sancions penals no privatives de llibertat i de sancions no penals però no administratives, a més del mecanisme de privació d’alguns drets

Mantenir el sistema penitenciari actual resulta car. En lloc d’augmentar-lo, s’aposta per un altre tipus de control i mesures. S’amplia el ventall de sancions penals no privatives de llibertat i de sancions no penals però administratives, a més dels mecanismes de privació de drets: per ocupar càrrecs, per fer determinades activitats laborals o per mantenir residència a determinats llocs. També s’aplica l’anomenada legislació d’emergència o d’excepció penal, que va néixer –suposadament– per “lluitar contra el terrorisme” i ha acabat contaminant la resta del sistema i emprant-se amb objectius totalment diferents als inicials. Avui dia, la gent que entra dins el sistema penal ja no ho fa estrictament dins el circuit de les presons, sinó a través del creixement d’un sistema punitiu de repressió de la protesta social, de reclusió de migrants i d’expulsions.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: