Internacional

La gestió al capdavant de l'alcaldia de Roma desemmascara les mancances del moviment de Beppe Grillo

Després de quasi sis mesos governant la ciutat italiana, les crisis i dimissions constants, i la manca d'entesa entre les dirigents en qüestions com l'okupació, posen de manifest les dificultats d'un moviment caracteritzat per la manca de línia ideològica
Virginia Raggi, la candidata grillista i ara alcaldessa de Roma, va guanyar amb molta distància l'enfrontament directe amb Roberto Giachetti, candidat del Partit Democràtic (la formació de Matteo Renzi)

Quan, el passat 19 de juny, el Moviment Cinc Estrelles (Movimento Cinque Stelle) va guanyar les eleccions municipals de Roma, un esdeveniment que fa uns anys hauria pogut semblar increïble s'acabava de convertir en realitat: la capital italiana passava a ser governada per un grup polític que es presentava com una estructura de tipus nou, diferent dels partits tradicionals. L'èxit en les eleccions romanes no va sortir del no-res: el moviment –en els primers anys d'activitat, essencialment en les administracions locals– té, des de les eleccions generals de febrer del 2013, també diputats i senadors en les dues càmeres del parlament italià (Senato i Camera).

Tampoc es pot dir que Roma fos el primer lloc on el moviment tenia l'opció de governar, perquè ja fa anys que ciutats com Livorno (a la Toscana) o Parma (Emilia-Romana) tenen un alcalde grillino (del nom de Beppe Grillo, líder del moviment). Al mateix temps la gestió d'aquest creixement ha sigut bastant complicada, i hi ha hagut casos en els quals parts significatives han protestat contra la línia política que s'estava adoptant. Aquest és el cas justament de l'alcalde de Parma, Federico Pizzarotti, que en pocs mesos ha passat de ser un dels personatges més celebrats del moviment, a ser un element marginal, fins al punt de desvincular-se'n públicament, tot mantenint el càrrec d'alcalde.

L'alcalde de Parma, Federico Pizzarotti, ha passat de ser un dels personatges més celebrats del moviment, a ser un element marginal, fins al punt de desvincular-se'n

La decisió de Pizzarotti va arribar després d'un llarg conflicte entre els caps polítics del moviment, Beppe Grillo i Gianroberto Casaleggio, i amb alguns dels seus diputats més rellevants. En particular, Pizzarotti ha criticat el canvi d'actitud del moviment arran de la seva transformació en subjecte polític nacional que, segon ell, hauria causat la pèrdua d'uns elements clau de la primera fase del moviment en favor d'una deriva molt més personalista i orientada a l'obteniment de càrrecs, seguint el patró dels partits tradicionals.

Molts han criticat de manera especifica el paper de l'humorista Beppe Grillo –l'home capaç de parlar amb el llenguatge de les places i de ser un comunicador eficaç– i de Gianroberto Casaleggio, l'ideòleg una mica visionari que ha vist la potencialitat del Moviment. Partint del lema "cada u val u", molt aviat va semblar clar que, en realitat, els dos garants del Moviment tenien una quota de poder molt considerable. Llavors el "partit no partit" pensat per Casaleggio va esdevenir una mescla explosiva de participació directa a través de consultes en línia i de verticalisme, útil per superar els moments de tensió i de conflicte. La mort de Casaleggio, el passat mes d'abril, ha vist la seva substitució amb el seu fill Davide que ara sembla haver heretat el paper del pare.
 

Victòria contundent a Roma

Tot i així el moviment ha pogut prosperar, sobretot en algunes regions, i de totes maneres els resultats de les eleccions romanes (i de Torí, una altra ciutat gran que des de juny governa el moviment) han representat una novetat notable, també perquè Virginia Raggi, la candidata grillista i ara alcaldessa de Roma, va guanyar amb molta distància l'enfrontament directe amb Roberto Giachetti, candidat del Partit Democràtic (formació principal del govern que fins ara ha presidit Matteo Renzi).

El "partit no partit" pensat per Gianroberto Casaleggio va esdevenir una mescla explosiva de participació directa a través de consultes en línia i de verticalisme

El ràpid creixement electoral del moviment ha fet néixer molts dubtes sobre la seva real capacitat de governar i de presentar una línia política coherent, i sovint l'opinió publica italiana ha vist el govern de la ciutat de Roma com el test més important per avaluar la seva capacitat de resistència. A més dins de l'opinió pública s'ha acusat Virginia Raggi de no tenir independència política dels caps del Moviment. En aquest sentit, ha sigut emblemàtic el pacte que els candidats del Moviment Cinc Estrelles van signar poc abans de les eleccions en les quals es comprometien a acceptar unes regles molt concretes en tant que regidors de la formació: entre elles hi ha els supòsits en els quals seria imprescindible que els regidors i l'alcalde dimitissin i una sanció d'almenys 150.000 euros en cas d'infracció de l'acord.

Al 'Campidoglio' (seu de l'alcaldia de Roma) s'hi viu una situació d'inestabilitat permanent des que ha aterrat el Moviment Cinc Estrelles al govern


Ara mateix, Roma concentra una quantitat notable de problemes: des de la insuficiència de la xarxa de transports públics a l'enorme deute, del problema de la gestió de les escombraries a la falta d'una política d'habitatge. Moltes d'aquestes qüestions fins i tot han esdevingut cròniques i el veïnat de Roma les ha anat acceptant amb resignació i fatalisme. La temptativa de Virginia Raggi de presentar-se com un element de canvi profund, ha trobat ràpidament una oposició forta: l'alcaldessa ha tardat molt a trobar persones disponibles a entrar a l'equip de govern i després s'ha hagut d'enfrontar justament amb tensions que han portat alguna de les integrants a abandonar uns càrrecs que acabaven d'ocupar. Les temptatives de Raggi de trobar substitutes van fracassar ràpidament i, només després de moltes setmanes, els càrrecs clau del consistori han pogut ser ocupats de nou.

A més d'aquestes dificultats això que fins ara ha despertat més perplexitat és la dificultat de l'alcaldessa de definir una clara idea política en els punts centrals de govern de la ciutat. Virginia Raggi ha tingut dificultats en prendre certes decisions i, quan ho ha fet, ha estat després d'un recorregut complicat. Aquest va ser el cas de la renúncia a la candidatura de Roma com ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 2024, anunciada durant la campanya electoral i confirmada després d'un llarg enfrontament amb el govern de la república i amb el comitè olímpic italià.

Fa unes setmanes, la policia va desallotjar l'històric centre social Corto Circuito sense que el municipi de Roma, propietari de la finca, prengués una posició clara

Potser un dels problemes del moviment és el caràcter heterogeni del seu electorat, que compta tant amb electors que vénen de l'esquerra com altres que vénen de dreta. Aquesta característica ha donat al moviment la possibilitat de guanyar fàcilment el ballottaggio a Roma (el segon torn de votació entre els dos candidats més votats del primer) però representa també un problema: si com partit d'oposició és factible presentar un discurs que aplegui posicions diferents, fer-ho amb un paper de govern comença a ser més complicat, perquè qualsevol decisió pot causar la pèrdua d'una part considerable de consens.

Aquest és el cas de les moltes okupacions d'immobles a la capital italiana. Sorgides principalment als anys 90, aquests centres socials s'han convertit gradualment en centres de transformació fonamentals en una ciutat on pot ser molt complicat trobar llocs amb aquesta funció. Durant la seva campanya electoral, Virginia Raggi va apostar per enfrontar-se amb els activistes d'aquestes estructures, proposant que el destí d'espais d'aquesta tornés, a través de mecanismes d'assignació comunal, a l'àmbit de la legalitat. Aquesta paraula és central en la retòrica del moviment, però la seva aplicació indiscriminada en el cas del moviment okupa podria causar l'acceleració de la desertificació social que ja pateix Roma. Un exemple d'això es va presentar fa unes setmanes, quan la policia va desallotjar l'històric centre social Corto Circuito sense que el municipi de Roma, propietari de la finca, prengués una posició clara a favor del desallotjament.


"una mica de dreta i una mica d'esquerra"

Al mateix temps, el fet de ser "una mica de dreta i una mica d'esquerra" (com ha dit recentment l'historiador Aldo Giannuli al diari Il Manifesto, parlant del moviment) ha causat dificultats al moment de formar l'equip de govern, que té al seu si persones més properes als moviments d'esquerra i altres que, en canvi, ja han treballat per a personatges de la dreta romana. El problema central del moviment (almenys en la seva expressió romana) sembla ser justament la dificultat de produir una classe dirigent que sigui competent i no només "honesta", una altra paraula que ha sigut molt utilitzada durant la campanya electoral per marcar la diferencia amb els partits tradicionals.

Partint del lema "cada u val u", molt aviat va semblar clar que, en realitat, els dos caps visibles del moviment, Beppe Grillo (a la foto) i Gianroberto Casaleggio –mort fa uns mesos– tenien una quota de poder molt considerable 


La falta de personal format políticament, però, ha fet que el moviment hagués de conformar un govern local amb personatges que són experts externs i que no necessàriament comparteixen totalment la línia del Moviment. Un d'aquests casos ha estat el de la consellera Paola Muraro, que resulta ser un dels màxims experts del tractament de les escombraries en la regió de Roma i de fa molt de temps treballa per l'empresa municipal que s'ocupa justament de la gestió d'aquest sector tan central en la política urbana. Quan, al juliol passat, Muraro va rebre la notícia que la fiscalia havia obert una investigació sobre algunes decisions que havia pres, no va deixar el seu càrrec i, quan la notícia va sortir als diaris, Virginia Raggi va defensar la seva consellera. Inicialment, fins i tot dins del moviment, alguns van criticar l'alcaldessa però, amb el temps, la posició de Muraro ha començat a semblar més sòlida. En la nit del 12 al 13 de desembre, però, la consellera va anunciar la seva dimissió obrint crisi important al govern romà.

Fins ara, Virginia Raggi ha intentat mantenir un equilibri entre tendències diverses i ha escollit resistir als problemes, més que proposar solucions. Aquesta però, difícilment li servirà com a estratègia a llarg termini. Com quan es va en bicicleta: si no es progressa, el risc de caure serà sempre molt alt.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

Itàlia diu no a Renzi

Victor Serri dilluns, 5 desembre, 2016

El passat diumenge 4 de desembre, el poble italià va votar, via referèndum, no acceptar la reforma constitucional impulsada pel líder del govern Matteo Renzi, amb un resultat de 59,1% pel