Juan José Samper: "La indústria afegeix sucre, fins i tot en embotits"

Expert en medicina i nutrició
01/11/2017

Tomàquets llampants, gambes ben roges, croissants amb una aroma fascinant o sucs de taronges aparentment espremudes. L’assortit alimentari està ple de productes adulterats amb estabilitzants, potenciadors del gust, conservants, colorants i antioxidants. Això fa que els adquirim per l’aspecte o la marca del seu fabricant, malgrat que a causa d’aquests additius, la seva ingesta podria resultar perjudicial per a la salut. Juan José Samper ha estudiat tot el que s’amaga darrere d’aquests productes dels quals la indústria ens vol fer addictes, d’aquí la Guía definitiva para interpretar etiquetas alimentarias (Arcopress, 2017). Una recerca en què aquest doctor en Intel·ligència Artificial Avançada per la Universitat de Granada desgrana la quantitat de substàncies tòxiques que, a més de no tenir cap valor nutritiu, podrien ser font de greus patologies. Davant d’aquesta realitat, oculta en els envasos, Samper ens convida a canviar els hàbits i, des del coneixement, apostar per un model alimentari responsable i adequat al nostre organisme.

/VERDECALA


Quan decideixes analitzar les etiquetes dels productes alimentaris?

De ben jove i per simple curiositat. Em semblava increïble que portessin tantes substàncies misterioses i la gent confiés en la publicitat sense qüestionar-se res.
 

Les etiquetes no s’entenen gaire. En què hauríem de fixar-nos?

Primer en les dades nutricionals, que ens diuen el percentatge de greixos, proteïnes, hidrats i altres nutrients. Així sabrem quanta sal o quant sucre conté el producte, ja que sovint és superior al que és recomanable. I després el nombre d’ingredients, que han d’aparèixer obligatòriament en ordre decreixent de pes. No hem de fer cas, doncs, d’aquella informació supèrflua que rodeja l’envàs i que només és un reclam publicitari.
 

Entre els additius que perjudiquen la salut, quins són els més consumits?

Cal recordar que l’impacte en cada persona és diferent. Ara bé, en la població de risc, com és la gent gran, els malalts i els nens, els perjudicis són importants. Sobretot en els nens, a qui la indústria dirigeix les campanyes de gominoles, refrescos, snacks i pastisseria; productes que contenen elevades quantitats de sucre, sal, greixos hidrogenats, colorants, potenciadors del sabor i altres components que afavoreixen l’obesitat i empitjoren l’activitat física i psicomotora.
 

Alguns estudis indiquen que certs olis vegetals desencadenen càncer i altres malalties. Què hi ha del cert?

El més nociu és l’oli de palma, per la seva composició rica en àcid palmític. Un estudi del doctor Salvador Aznar-Benitah, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), relaciona l’àcid palmític amb la metàstasi de càncer, i adverteix que la crema de cacau, la llet i les avellanes el porten enllaunat. També el 2007, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va advertir que els colorants Vermell 2G i l’E-128, present en algunes salsitxes i hamburgueses, podien provocar càncer. Van ser prohibits, però ja s’havien consumit durant molts anys.
 

La normativa europea exigeix que les etiquetes detallin la llista d’ingredients i els seus percentatges. És suficient?

Les etiquetes haurien d’informar molt més bé, perquè si una sopa té molta sal i potenciadors de sabor no serà saludable. Ni tampoc serà saludable si una llet té molt de sucre. I que no ens enganyin: en un nèctar, el 95% podria ser aigua i sucre.
 

És probable que superem la denominada ingesta diària admissible (ANADA)?

Per descomptat. I també superem el 5% del sucre que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hauria de tenir la ingesta diària de calories. La indústria n’afegeix fins i tot en embotits, conscient que, en crear addicció, incitarà la persona a consumir-ne més del necessari.
 

Es pot prescindir dels additius?

N’hi ha dos que no serveixen de res: els colorants i els potenciadors de gust. Només s’utilitzen per acolorir l’aliment i millorar-ne el sabor, per això caldria limitar-ne l’ús i que el consumidor conegués els problemes que podrien causar.
 

L’alternativa són els productes integrals?

Aquesta és l’altra trampa. Els integrals es publiciten com a saludables però en general són similars a la resta. Pensem que n’hi ha prou amb afegir una mica de segó o pela a la farina blanca refinada per etiquetar el pa com a integral. El pa només hauria de portar aigua, farina, llevat i sal, i, no obstant això, se li afegeixen antioxidants, antiaglomerants, emulgents i enzims.
 

Per tant, som víctimes de campanyes enganyoses?

Les begudes ensucrades prometen felicitat, quan no hi ha res millor que l’aigua per a hidratar-se

Hi ha dos casos paradigmàtics. Un són les begudes ensucrades, que prometen felicitat, quan no hi ha res millor que l’aigua per hidratar-se. I després productes destinats a nens que s’anuncien amb regals i missatges, ocultant la gran quantitat de sucre, greixos hidrogenats i additius que podrien ser nocius per a la salut. Haurien de substituir-los per fruites fresques.
 

Quines alternatives planteges, doncs?

Consumir productes ecològics, seleccionar la compra i educar sobre el fet que podem influir en la indústria si adquirim el que ens interessa i és saludable. És una lluita entre David i Goliat, de la qual tots coneixem el final.

 

Article publicat al número 441 de la 'Directa'

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: