Territori

Juliol tòxic: Un mes negre per la qualitat de l’aire a Catalunya

L’onada de calor i l’elevada densitat de trànsit disparen els nivells de contaminació d’ozó troposfèric. El passat mes de juny la Comissió Europea va obrir un expedient sancionador a Barcelona per no complir la normativa
l’Ajuntament de Barcelona ha criticat l’absència de mesures per part del Govern de la Generalitat per reduir el trànsit i afavorir l’ús del transport públic
24/07/2015

El límit d’ozó troposfèric a partir del qual s’ha d’informar del risc a la població s’està superant a diari a la Catalunya central aquest mes de Juliol. Aquesta crisi ha coincidit amb la reunió convocada per la Direcció General de Qualitat Ambiental amb els municipis de més de 100.000 habitants, per tractar el procediment d’infracció obert per l’incompliment de la normativa europea per altres contaminants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les entitats ecologistes, veïnals i en defensa de la salut pública aplegades a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire reclamen la revisió del Pla vigent i mesures contundents davant d'un greu problema ambiental.

En el que va d’any s’han comptabilitzat 60 superacions del llindar d’ozó a partir del qual s’ha d’informar a la població

El problema crònic de l’ozó estival

En el que va d’any s’han comptabilitzat 60 superacions del llindar d’ozó a partir del qual s’ha d’informar a la població (>180 microg/g). Ahir, aquestes alertes es centraven a Vic (186), Tona (209), Badalona (182) i Mataró (182), municipis on la Generalitat recomanava “reduir” l’exercici físic a l’exterior, especialment als infants, gent gran i població amb malalties cardiovasculars i pulmonars cròniques. L’onada de calor i l’intens trànsit de vehicles privats del principat són un còctel perillós i no només per les temperatures rècord que patim enguany.

L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no és emès pels vehicles, si no que resulta de la degradació d’un altre gas (òxid de nitrogen o NOx) produït principalment pels motors dièsel. L’elevada radiació solar dels darrers dies propicia aquesta reacció, que pot tenir lloc a molts quilòmetres de distància dels focus d’emissió. Per això l’ozó troposfèric (o ozó dolent, en contraposició al de la capa d’ozó) és el principal contaminant a les zones rurals i sempre assoleix valors màxims a l’estiu. L’ozó pot produir inflamació de les vies respiratòries, agreujar l’asma i reduir la funció pulmonar, entre d'altres afectaciona per a la salut. La vegetació també es veu afectada per les elevades concentracions d’aquest gas: produeix un efecte de cremada, el que pot danyar boscos i cultius.

En aquesta crisi ambiental les poblacions de la Plana de Vic són les que surten pitjor parades i concentren 34 de les 60 superacions del llindar d’informació d’enguany. Un altre valor de referència de la normativa vigent són els 120 microg/g (mitjana de 8 hores). La superació d’aquest llindar no obliga a alertar la població, però només es permet sobrepassar 25 vegades a l’any. El 2015 apunta a un nou rècord, i ja acumula a hores d’ara 940 superacions. Si es prenen com a referència els valors guia de la Organització Mundial de la Salut (OMS) –més estrictes que la normativa europea (100 microg/g)– la situació és encara més greu i mostra que la gran majoria de la població catalana està exposada contínuament a un aire que és perjudicial per a la salut.

Amenaça de sancions econòmiques

Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), afirma que “l’ozó és el problema ambiental crònic del sud d’Europa”. “L’incompliment dels valors d’aquest contaminant no suposen cap sanció econòmica, i per tant la pressió sobre els governs és menor que amb altres contaminants”, destaca. Querol assegura que “la única manera de combatre els alts valors d’ozó, comuns a l’estiu, és reduir l’emissió dels òxids de nitrogen, és a dir, reduir el trànsit de les ciutats” i lamenta que “fins ara la Generalitat no ha fet els esforços previstos per millorar la qualitat de l’aire”. L’incompliment de la normativa europea (2008/50/CE) no és cap novetat, ja que a Barcelona no s’ha complert cap any des de la seva aprovació. Sobrepassar els nivells dels òxids de nitrogen sí que pot comportar una sanció europea i és per aquest reiterat incompliment (a Barcelona i Madrid), que el govern central i autonòmic van rebre el passat mes de juny una carta d’emplaçament, el primer pas d'un procediment d’infracció. El Govern de la Generalitat –sobre la qual recau la competència en qualitat de l’aire– té dos mesos per presentar una resposta que acrediti que s’han aplicat mesures per pal·liar el problema.

Reunió d’urgència entre Generalitat i els municipis de l’AMB

Davant l’amenaça de sanció econòmica, Assumpta Farran, directora de la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) va convocar recentment en reunió d’urgència els representants dels principals ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Farran ha transmès que no n’hi ha prou amb les mesures proposades per la Generalitat i ha exigit als municipis que en desenvolupin de pròpies i apliquin directrius voluntàries del Pla de qualitat de l’aire vigent. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha criticat en un comunicat oficial la manca de lideratge que ha exercit la Generalitat en aquest àmbit i l’absència de mesures per reduir el trànsit i afavorir l’ús del transport públic. El govern del consistori ha recalcat que l'eliminació del límit de velocitat i l’augment del preu del transport públic van en la direcció contrària i assegura que estudiarà la implantació d’una zona de baixa emissió –el model més implementat a les ciutats europees– a la capital catalana.

Segons dades de l'ATM) l’any 2014 els desplaçaments en vehicle privat amb motor van augmentar un 3.5% mentre que el transport públic tan sols un 0.5%

Per altra banda, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire ha exigit que es revisi el Pla vigent, ja que no ha sigut capaç de reduir la contaminació atmosfèrica. L'única mesura obligatòria per a les administracions locals que consta al Pla és l’encariment de l’aparcament de zones verdes i blaves per a municipis de més de 100.000 habitants en dies d’elevada contaminació. Segons Maria Garcia, portaveu de la plataforma, “aquesta és una mesura que s'ha de planificar en l'àmbit supramunicipal. No sabem si va ser acordada amb els municipis ni què ha fet la Generalitat per establir mecanismes en cas d'incompliments”. “Recordem que l’actual govern de la Generalitat va aprovar el Pla amb tres anys de retard i sense mesures contundents per la gravetat del problema que patim. Instem als nous governs municipals que engeguin actuacions en l’àmbit metropolità de forma urgent” ha apuntat Garcia a la Directa.

Augment de l’ús del cotxe a la capital catalana

Segons dades presentades el darrer mes d’abril per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner–, l’ús del cotxe és lluny de reduir-se, ja que l’any 2014 els desplaçaments en vehicle privat amb motor van augmentar un 3.5% mentre que el transport públic tan sols un 0.5%. Tot i que l’ús del transport públic es recupera de la caiguda lliure que va patir fins a finals del 2013, aquest increment és molt reduït comparat amb el dels desplaçaments laborals, que es fixa al voltant del 9.5% en la regió metropolitana. Per altra banda, el nombre d’usuaris de l’autobús va disminuir el primer trimestre del 2015, baixada que no va ser del tot compensada per l’augment de trajectes en metro. La davallada dels desplaçaments a peu i de l’ús de la bicicleta del 3.5% i el 7.2% respectivament el darrer any també són dades significatives. Per tot això, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire demana a la Generalitat “una nova tarifació del transport públic i una campanya de sensibilització contundent per difondre que l'única solució per combatre la contaminació passa per reduir el trànsit a la ciutat”. 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: