Kemi Seba: "Quan el poble africà sigui fort, el racisme minvarà"

Líder panafricanista
14/06/2016

Fa cinc anys que Kemi Seba va abandonar França per instal·lar-se al Senegal. Allà, va fundar Afro-Insolent, una radiotelevisió que s’ha popularitzat arreu del continent. Malgrat els entrebancs i el recel dels governants, a qui acusa de sotmetre’s als designis d’Occident, aquest activista de 35 anys propaga els valors del panafricanisme inspirats en Thomas Sankara, revolucionari comunista, i Patrice Lumumba, líder del moviment anticolonialista de la República Democràtica del Congo. “El debat democràtic comença a ser possible entre la població”, explica. Exdirigent de Tribu Ka, una organització que el govern de Nicolás Sarkozy va prohibir adduint que era extremista i antisemita, Seba representa la veu de la gent que aposta perquè la població africana torni a l’Àfrica per reconstruir-la: “Molts no hi tornaran, però poden solidaritzar-se amb el treball que s’hi fa pel bé comú de tota la comunitat negra”. Segons ell, cada vegada hi ha més joves conscients que l’Àfrica ha de recuperar la sobirania i reprendre els principis comunitaris que emanen de la seva tradició per assolir un futur més pròsper.

/ÀLEX ROMAGUERA

 

Quan t’impliques en el moviment panafricanista?

Vaig començar a participar-hi el 1999, quan tenia divuit anys. Vivia en un municipi dels afores de París i vaig patir el racisme de part dels veïns durant la meva adolescència. Però, en lloc de denunciar-ho o tancar-me a casa, vaig optar per estudiar la història africana i l’origen d’aquesta discriminació. D’alguna manera, el racisme m’ha servit per conèixer-me i orientar la meva lluita.

Vas fundar Tribu Ka, una organització formada exclusivament per gent negra. Volies diferenciar-la d’altres col·lectius?

M’adono que molts negres s’integren a entitats més convencionals perquè els blancs els acceptin. SOS Racisme n’és un exemple. En canvi, jo entenc que, primer, l’africà ha de recuperar la seva dignitat per ser respectat.

Fa la sensació que la gent negra viu amb normalitat a l’Estat francès, ja que ocupa espais de responsabilitat en molts àmbits. No creus que el racisme obeeix, sobretot, a una qüestió de classe?

El racisme té el seu origen en la supremacia que han imposat els blancs occidentals arreu del món, que s’expressa en l’esclavisme dels africans o en les formes de pensar capitalistes que l’Amèrica del Nord ha traslladat a l’Índia, l’Amèrica Llatina i altres indrets. El món s’ha construït d’acord amb aquest etnocentrisme blanc. A Europa, el patim amb la marginació social arran del color de la pell; i a l’Àfrica, a través de dictadors que oprimeixen el nostre poble.

La intervenció d’Occident a l’Àfrica s’ha fet per mitjà d’aquesta lògica capitalista?

S’ha vist amb el paper de Nicolas Sarkozy a Líbia, que ha quedat desballestada, o la política dels Estats Units, que ha convertit Barack Obama en el titella dels interessos colonials que provoquen tanta destrucció. Les ONG que hi operen també perjudiquen la nostra lluita perquè perpetuen la dependència. George Soros, el magnat multimilionari, en subvenciona algunes perquè això es mantingui. De la mateixa manera, amb el paternalisme i la tendència de dir al negre el que ha de fer, l’esquerra sovint és més racista que la dreta.

Així doncs, l’esquerra ha de repensar la seva manera d’encarar el fenomen?

L’important és establir aliances amb tothom qui combat el capitalisme, ja siguin els grups anticapitalistes europeus o els de la resistència àrab que, com Hezbol·là, s’oposen a l’imperialisme. La unitat és bàsica perquè, quan critiques el sistema, aquest utilitza tots els mitjans possibles per demonitzar-te. A mi, m’han qualificat d’antisemita per haver participat a la Nació de l’Islam o per denunciar els interessos capitalistes que s’amaguen darrere el sionisme francès, a través del qual Sarkozy finança les polítiques colonials.

Aquestes polítiques han debilitat la societat africana?

El capitalisme separa les persones en funció de la seva riquesa. I aquest fet, que a Europa provoca el dúmping social i que la immigració sigui explotada en benefici de les grans empreses, genera molts conflictes a l’Àfrica. Avui, les nostres metròpolis estan a mercè de l’individualisme i la cultura del lucre, mentre que, segons la tradició africana, la dignitat de les persones passa per davant de qualsevol dominació. Una prova d’això és el fet que, a moltes poblacions petites i mitjanes, es conviu amb harmonia. Ningú no mira per sobre l’espatlla de l’altre, sinó que tots som germans i donem valor a la comunitat.

Quina és la solució?

La solució passa perquè l’Àfrica recuperi la seva sobirania i els seus principis tradicionals. I això no significa perseguir l’estima dels altres, sinó el respecte. Fixem-nos que, abans, ningú no volia els xinesos, però ara són potents i ningú no els menysprea. Doncs, el mateix: quan el poble africà sigui fort, el racisme minvarà.

Pot haver-hi una ‘primavera africana’ que canvii les tornes?

Els canvis vindran a través de la democràcia directa i l’empenta de la societat civil, que pot ajudar l’Àfrica a defensar la seva llibertat. No oblidem que el futur de qualsevol negre d’arreu del món depèn de la seva situació. Per tant, si realment volem donar-nos les mans, primer hem saber-nos aixecar. Només així, autosuficients i en peu d’igualtat, caminarem plegats. En aquest planeta, tots ens necessitem.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: