L’avortament clandestí, una condemna per a la dona llatinoamericana

La majoria de països del subcontinent pateixen una legislació restrictiva i, a Xile, El Salvador, Haití, Hondures, Nicaragua, la República Dominicana i Surinam, fins i tot s’imposa la persecució i el càstig

Entre el 2010 i el 2014, més de 30 milions de dones llatinoamericanes van optar per una interrupció voluntària de l’embaràs. Ja sigui per manca d’informació o mètodes d’anticoncepció, per pertànyer a cultures poc propenses a la planificació familiar o a conseqüència de les violacions, el nombre d’embarassos no desitjats és molt elevat al subcontinent i, segons l’Institut Guttmacher, la xifra de dones que decideixen avortar ha augmentat respecte a períodes anteriors. El 97% d’aquelles que opten per fer-ho, viuen a països on aquesta pràctica està restringida. A Xile, El Salvador, Haití, Hondures, Nicaragua, la República Dominicana i Surinam, està totalment prohibida i, en alguns casos, fins i tot perseguida i castigada amb penes de fins a 30 anys de presó.

Manifestació en defensa del dret a l’avortament a Sâo Paulo (Brasil)


D’acord amb les darreres dades publicades pel mateix institut –amb seu a Nova York–, cada any moren més de 22.000 dones al món –de mitjana– de resultes d’avortaments insegurs. L’any 2009, la xifra va arribar a un màxim de 70.000 decessos. La clandestinitat, la criminalització i l’estigmatització de l’avortament condueixen moltes dones llatinoamericanes a patir greus complicacions de salut i la mort. L’Uruguai, Cuba, la Guyana i Puerto Rico són els únics països de la regió, fins ara, que han legalitzat totalment l’avortament durant el primer trimestre d’embaràs. Tanmateix, això tampoc no és garantia d’un servei d’avortament públic, segur i gratuït.
 

‘Gir a l’esquerra’ poc efectiu

Malgrat l’anomenat gir a l’esquerra que han viscut bona part dels països de l’Amèrica Llatina des dels anys 90 del segle passat, la situació legal de l’avortament s’ha flexibilitzat molt poc en un subcontinent molt influenciat per l’Església catòlica i el conservadorisme i dominat per uns poders polítics i financers que responen a la lògica neoliberal. Bolívia, per exemple, tot i haver-se convertit en un Estat plurinacional amb unes polítiques socials destacades, continua condemnant les dones que opten per interrompre el seu embaràs a entre un i tres anys de presó; excepte en casos de risc per la vida del nadó, per la salut de la mare o per violació, segons una llei que no es revisa des de 1973. “Davant d’aquesta situació, els consultoris il·legals continuen obtenint benefici de dones de totes les edats. Rere els anuncis públics de test d’embaràs, s’hi amaga un mercat negre que propaga la incertesa i la por”, explica Ruth Bautista, feminista de La Paz.

 

Pionera a l’Amèrica Llatina en la legalització del matrimoni homosexual i el canvi de nom per a les transsexuals, l’Argentina dels governs kirchneristes es va quedar enrere en matèria d’avortament. Segons xifres oficials, es produeixen prop de 500.000 avortaments clandestins anuals al país, 80.000 dels quals finalitzen amb l’hospitalització de les dones. Un centenar d’elles perd la vida durant el procés. Tot i que la llei contempla un avortament legal per a les mateixes tres causes esmentades, segons Belén Palomino, activista de l’organització Socorro Rosa de la província de Salta: “Aquesta situació es dóna, però hi posen molts pals a les rodes, ja que hi ha metges que es declaren objectors de consciència. Hem de lluitar contra un sistema que està molt arrelat en el catolicisme i també contra metges que no coneixen el protocol de la Interrupció Legal de l’Embaràs i no volen exercir-lo”.
 

Contrastos al Brasil

Amb una situació semblant a la de l’Argentina, al Brasil, moltes veus denuncien que la llei d’interrupció de l’embaràs, de 1984, no facilita avortaments legals i segurs. Una dona que vulgui fer-ho durant el primer trimestre de l’embaràs necessita certificats mèdics, autoritzacions de jutges que constatin que la interessada realment ha estat víctima d’una violació i altres requisits burocràtics que ho fan gairebé impossible. Segons l’organització política Aos Fatos, per cada avortament legal que efectuen els centres de salut pública brasilers s’atenen cent casos de postavortament. “Una companya de la universitat que havia estat violada va quedar en coma després d’un avortament clandestí; quan es va despertar, va descobrir que no havia aconseguit perdre el fill i la portaven a la presó, on posteriorment va ser separada d’ell”, explica alarmada una estudiant de la Universitat Federal de Goiàs.

“Jo vaig quedar embarassada als 21 anys. Si hagués volgut avortar de manera segura, no ho hagués aconseguit i, si la temptativa d’avortar m’hagués fet acabar en un hospital, m’haurien arrestat. Només la dona rica pot avortar de manera segura”, testimonia Jordana Barbosa, estudiant d’un doctorat en Antropologia social i mare d’un nen de set anys.

Tot i així, el mes de novembre passat, a l’Estat de Rio de Janeiro, el Tribunal Suprem Federal brasiler va dictar una sentència que pot establir una jurisprudència important: afirmava que avortar durant el primer trimestre d’embaràs no podia ser il·legal en cap cas i al·legava que cap país desenvolupat –citava Alemanya i França– no criminalitza l’avortament durant la fase inicial de gestació.
 

Pinochet encara mana a Xile

A Xile, s’està a l’espera de l’aprovació d’una reforma impulsada per Michelle Bachelet a la fi del seu segon mandat, que hauria de regular les tres causes per avortar de manera legal. Mentrestant, però, impera una llei aprovada per Augusto Pinochet l’any 1990 que prohibeix l’avortament en qualsevol cas.

A Xile, s’està treballant una reforma legislativa, però es manté vigent una llei aprovada per Augusto Pinochet l’any 1990 que prohibeix l’avortament en qualsevol cas

Tanmateix, la psicòloga xilena Tània Hevia explica que “hi ha moltes dones organitzades per generar instàncies d’educació sexual i avortament segur i per visibilitzar alternatives i fer-nos un lloc en l’àmbit social”. I afegeix: “Moltes companyes han avortat amb metges que vénen a casa i cobren la voluntat i ara està en marxa la campanya Miso pa todas”. L’eslògan fa referència al Misoprostol, un medicament d’ús obstètric –aprovat i aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut– que facilita l’avortament. El fàrmac és ben conegut a la majoria de països de l’Amèrica Llatina i, tot i que no queda clar que es tracti de l’opció més segura, sens dubte és millor que la mort. “Xile continua sent un país conservador i catòlic”, sentencia Hevia.
 

El cas salvatge d’El Salvador

La Fundació Calala Fondo de Mujeres, que treballa amb col·lectius de dones de l’Amèrica Central i l’Estat espanyol, ha llançat la campanya Que el ganchillo deje de ser Cosa de Mujeres per denunciar la greu situació de les dones que decideixen avortar a El Salvador, Hondures i Nicaragua. Maria Palomares, directora de Calala, assegura que, quan es parla d’avortament a l’Amèrica Central, “la situació és de retrocés”. “En molts casos, abans hi havia un dret o almenys no estava prohibit. Però, els últims anys, s’ha estès la prohibició perquè els governs han començat a legislar guiats per lobbies conservadors i religiosos. L’Opus Dei està ficat en diversos governs”, conclou.

El Salvador és l’únic país on es detenen dones regularment sota l’acusació d’interrupció deliberada, per la qual poden arribar a complir condemnes de 30 anys de presó

“Hi ha casos de dones que han arribat amb un avortament natural al centre de salut i el metge no ha volgut ni tocar-les, les ha denunciat a la policia i se les han endut a la presó”, explica Palomares. Efectivament, si durant els últims vint anys hi ha hagut aproximadament vint països que han liberalitzat la normativa relativa a l’avortament, El Salvador i Nicaragua –així com Polònia– l’han endurida. Amb l’antiga guerrilla del Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional (FMLN) al govern, El Salvador és l’únic país on les autoritats detenen dones regularment sota l’acusació d’interrupció deliberada, per la qual poden arribar a complir condemnes de 30 anys de presó per “homicidi agreujat”. Actualment, alguns diputats han proposat despenalitzar l’avortament, però sembla que aquesta possibilitat encara haurà de recórrer un camí molt llarg.
 

Colonialisme i interessos corporatius

Anant a l’origen d’aquesta terra, existeixen pobles indígenes arreu d’Amèrica que, seguint tradicions possiblement mil·lenàries i sovint desconeixedors de la legislació nacional, continuen fent servir plantes –sobretot arrels– tant per regular la fertilitat com per avortar quan ho consideren necessari. Al seu llibre Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria, l’escriptora italiana Silvia Federici apunta als orígens de la criminalització de l’avortament al continent: “A partir de l’associació entre anticoncepció, avortament i bruixeria, els crims reproductius van passar a ocupar un lloc prominent als judicis colonials”.

Per veure la infografia ampliada, fes clic aquí / PAU FABREGAT

 

I les entrevistades en aquest reportatge senyalen que la causa d’aquesta legislació lesiva cap al dret a l’avortament no només és el sistema de valors colonials, catòlics i patriarcals, sinó també els interessos de les grans corporacions propietàries de clíniques mèdiques que se’n beneficien. Potser per això, assegura l’activista boliviana Ruth Bautista: “La despenalització de l’avortament genera assenyalaments i persecucions entre passadissos i les dones continuem patint, morint i parint en les pitjors condicions”.

 

*Article publicat originalment a l'edició en paper de la Directa núm. 425, subscriu-t'hi aquí i dóna suport al projecte.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: