L’edició artesanal com a eina per combatre l’exclusió social

El projecte formatiu de l’associació osonenca Tapís impulsa la inserció sociolaboral de joves en situacions complicades. Una de les seves iniciatives és Els Llibres del Tapís, que publica poemaris il·lustrats
24/03/2015

Satisfet, Jordi Tolosa explica que, “de mica en mica, ens anem convertint en un simulacre de petita cooperativa”. Tolosa és el coordinador d’Els Llibres del Tapís, un projecte dedicat a l’edició artesanal de llibres de poesia. El que va començar com una eina de l’Associació Tapís per combatre l’exclusió sociolaboral del jovent osonenc s’està convertint en un taller on aquest jovent no només produeix llibres, sinó que ho fa de manera totalment artesanal. “Es fa cada full de paper, es tenyeixen i es folren les tapes, s’imprimeixen i s’enquadernen totes i cadascuna de les pàgines i, un cop enllestits els llibres, es distribueixen a les llibreries i es venen a les parades”, explica. El vessant formatiu sempre hi és present, fet que “permet treballar una comptabilitat bàsica, aprendre a fer albarans, interpretar factures i gestionar les vendes; en definitiva, aprendre de cadascun dels processos”, afegeix el coordinador.

La publicació de llibres ja és la principal activitat del programa Aktua de l’Associació Tapís / EDUARD MORATÓ 

 

Amb una llarga trajectòria en el món de la inserció laboral de persones adultes amb risc d’exclusió, l’Associació Tapís se centra en el jovent a través del programa Aktua. Aquest projecte és estrictament formatiu i l’edició de poemaris artesanals s’ha convertit en la seva activitat principal. “S’intenta que la part més important surti de la producció. L’element central són els llibres, però també rebem encàrrecs i sempre busquem els elements formatius que en surten. Les bustiades, per exemple, serveixen per treballar el plànol de la ciutat, per fer interpretació de mapes i per treballar àmbits de socialització”, afirma Tolosa.

Poesia il·lustrada que s’implica

El mateix coordinador va ser qui va tenir la idea de fer un pas més en el marc d’un taller de paper reciclat ja en actiu, en què es fabricava el paper per calendaris, llibretes i altres objectes. Tolosa va proposar al jove poeta osonenc Guillem Ramisa de publicar el que seria el primer volum de la col·lecció de llibres de poesia il·lustrada, de la qual ja s’està editant el quart exemplar. “Les joves editen poemaris, un producte que, d’entrada, ni els va ni els ve. Però, quan treballes una cosa que està fora del teu món, és més fàcil que t’enriqueixi”, diu Ramisa. L’autor es va implicar a fons en el projecte –d’on va néixer el recull Deu mil tardes– i, a més de l’aportació de l’obra literària, actualment encara hi col·labora fent tasques de difusió, presentació, maquetació i disseny de portades.

Les escriptores no sols proveeixen de textos, sinó que també s’impliquen en el procés educatiu: ofereixen classes de literatura i sessions de recitats

Deu mil tardes conté una selecció de 27 poemes del mateix Guillem Ramisa, que va adequar la selecció a les preocupacions de Tapís. Per exemple, un dels poemes, “La gana”, parla del racisme; altres tenen un contingut clarament social. Els poemes van acompanyats d’il·lustracions de catorze artistes de la comarca d’Osona. “La força d’aquest projecte és que tot és molt positiu, tot suma. Als autors no els costa dir que sí”, explica el poeta.

EDUARD MORATÓ

 

La col·lecció, de moment, es completa amb El niu transparent (de la reconeguda poetessa osonenca Pilar Cabot) i Els murs de Troia (de Josep Casadesús). A principis d’abril, ja estarà disponible el quart número: Hi havia una vegada, de Pep Rosanes-Creus. Aquesta tasca suposa un nou dimensionament de la feina feta per l’entitat, que fa trenta anys que lluita contra l’exclusió social. “Són escriptors molt vàlids, amb molta trajectòria, i això també dóna prestigi a Tapís”, declara Ramisa. Per a ell, el procés ha estat enriquidor: “Per una banda, valoro que es prenguin seriosament la meva feina; per l’altra, és un plaer ajudar els joves a fer uns objectes i vendre’ls i que això serveixi per cobrir les despeses necessàries”.

Una alternativa formativa

S’han produït entre 200 i 250 exemplars de cada títol. “Se n’aniran fent més. Si se n’han de fer vint, es fan”, diuen. A diferència d’un segell convencional, la iniciativa d’Els llibres del Tapís necessita que editar suposi hores de feina per aprofundir en els aspectes formatius del procés. “En una editorial, aquest funcionament no seria rendible, però és justament el que necessitem nosaltres”, diu Tolosa. El preu de venda al públic és de vint euros l’exemplar, però, “si algú el distribuís per treure’n diners, el vendria a 80 euros com a mínim; el procés artesanal el fa inviable”, diu. L’entitat no pretén fer créixer el projecte només pel seu vessant editorial: “Si s’han de fer més poemaris, que sigui perquè hi ha més joves que entren i fan la formació. Si fer-ne més vol dir renunciar als elements formatius, no té sentit”. Els títols es poden trobar a llibreries de les comarques d’Osona i la Garrotxa i a Barcelona i Mataró, a més del lloc web. Aviat es vendran en parades fixes setmanals als mercats de Vic i Manlleu.

S’han publicat obres de poetes com Guillem Ramisa o Pilar Cabot, acompanyades d’il·lustracions d’artistes de la comarca

“Moltes editorials intenten fer negoci a costa dels escriptors, que es paguen l’edició”, diu Tolosa. A Els Llibres del Tapís, “l’objectiu ha de ser que el projecte tiri endavant i que hi hagi persones que s’interessin per l’obra”, explica. Els autors reben un 10% del número d’exemplars publicats i, com a contrapartida, se’ls demana que s’impliquin en el procés formatiu fent sessions de recitar, explicant el llibre als joves, treballant un poema... “A la comarca, tenim persones superpotents en l’àmbit cultural i, als joves, aquest món els queda lluny; és una oportunitat per poder entrar-hi en contacte”, assegura Tolosa.

La formació i la transformació social com a base

En aquesta línia, Guillem Ramisa els va fer una classe de poesia. “S’hi van apuntar!”, se sorprèn el poeta. A parer seu: “Si l’activitat s’hagués proposat a l’institut, hauria estat impossible que aquests mateixos joves s’hi haguessin apuntat, només perquè actuem per la posició o el rol que creiem tenir... El projecte permet descontextualitzar-los, situar-los en un àmbit nou. Si una cosa els fa gràcia, la fan”. El poeta també acompanya el jovent a les llibreries perquè es trobi amb noves situacions en què hagi de treballar les relacions socials.

EDUARD MORATÓ

 

Després d’un any, el projecte funciona sol i el jovent se l’ha fet totalment seu. Al principi, Tolosa tenia dubtes “sobre la possibilitat de vendre els llibres fets artesanalment; tots estan acostumats a una estètica molt industrial, de plàstic, i triaven els colors més cridaners, els fils daurats... Però això ha anat canviant sense forçar-ho”. El coordinador recorda que “estar en contacte amb gent que s’ocupa de temes culturals et fa tenir interès per la cultura, per la formació, per l’estètica... S’obre un ventall d’oportunitats”.

“La força d’aquest projecte és que tot és molt positiu, tot suma. Als autors no els costa dir que sí”, explica Ramisa

El grup de joves –que ara mateix és de tretze persones, tot i que s’està estudiant la possibilitat d’obrir un grup de tarda– és heterogeni: joves amb hàbits laborals però que tenen dificultats d’aprenentatge, amb problemes idiomàtics o amb un desgavell personal impressionant. “El que els uneix és que no hi ha oportunitats per a ells”, resumeix Tolosa. La participació al projecte és voluntària, però “la implicació ha estat brutal, també pel que fa a l’aprenentatge; si comparem el principi amb ara, tot ha canviat”.

“En el fons, aquests joves entren aquí pel que no tenen, però ara se’ls coneix com els que creen aquells llibres tan xulos. I això és important”, explica el responsable de Llibres del Tapís. S’hi estan un màxim de dos anys o fins que s’insereixen laboralment, “que és l’objectiu”. Tot ha anat evolucionant i sorgeixen necessitats noves com les presentacions de poemaris, que permeten aprendre a recitar i, de passada, superar nervis i millorar l’autoestima. “Això s’ha notat tant en el ritme del taller com en les qüestions personals de cadascun d’ells”, conclou.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: