Economia

L'educació crítica vs. la banca a l'educació

A les acaballes de la quarta edició del Programa d'Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), neix la Plataforma per una Educació en Economia Crítica. Les entitats demanen que la Generalitat posi fi al conveni amb l'Institut d'Estudis Financers
Roda de premsa de la Plataforma per una Educació en Economia Crítica ahir davant la seu del Departament d'Ensenyament
Damià Mascaró
20/04/2016

 

En Jaume va haver de pagar la carrera i el màster universitari, es va casar, va tenir fills i va comprar un habitatge. Després, un vehicle monovolum. Més tard, un esportiu i, finalment, va viure una "jubilació plena". Seqüencialment: un crèdit pels estudis i un altre pels cotxes, la hipoteca i un pla de pensions; préstecs personals i assegurances de vida, de llar i de vehicle. En Jaume és el personatge protagonista de la primera sessió d'Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), organitzada per la fundació privada Institut d'Estudis Financers (IEF), gràcies a un conveni amb el Departament d'Ensenyament i el d'Economia. El programa es desenvolupa amb la col·laboració de Caixa Banc, Banc de Sabadell, BBVA, Santander i Caixa d'Enginyers, que, precisament, obtenen els seus beneficis amb la concessió de préstecs, hipoteques, assegurances i plans de pensions.

L'acord de col·laboració entre la fundació privada IEF i la Generalitat inclou el Projecte d'Educació Financera per a quart d'ESO. El pròxim 30 d'abril finalitzen les sessions del curs, però la fundació té intenció de continuar

El 22 de març de 2013, la Generalitat va signar el primer acord de col·laboració amb la fundació privada IEF, que ja incloïa el Projecte d'Educació Financera per a quart d'ESO, prorrogable fins al curs acadèmic 2014-2015. El pròxim 30 d'abril finalitzen les sessions del curs, però la fundació té intenció de continuar l'any vinent i preveu que hi participin més centres –tant públics, concertats, com privats. Enguany, ja s'hi han acollit el 25% d'escoles de Catalunya.

De fet, el juliol de 2015, ja es va signar un nou conveni, facilitat a la Directa pel mateix Departament d'Economia, que estarà vigent fins a l'acabament del curs 2016-2017 i que es podrà prorrogar per mutu acord. Davant d'aquestes previsions, entitats, associacions i sindicats s'han organitzat a la Plataforma per una Educació en Economia Crítica i, ahir, davant la seu del Departament d'Ensenyament, van donar el tret de sortida a una campanya per demanar que les escoles no sol·licitin la formació "en mans de la banca" i que el Departament finalitzi el conveni i aposti per uns aprenentatges "més socials".
 

La Plataforma denuncia, a través del manifest fet públic ahir, que el programa legitima el relat de les entitats sobre les causes de la crisi / Damià Mascaró


Fiare Banca Ètica, el sindicat USTEC-STEs, el Seminari d'Economia Crítica Taifa, l'Observatori DESC o la PAH són algunes de les entitats impulsores de la campanya. L'educació pública, reivindiquen, "no es pot alinear amb el discurs de les entitats financeres que han estat un dels elements responsables de la crisi". Tant des del Departament d'Economia com des de l'IES asseguren que, a les sessions, no parlen d'entitats bancàries i que l'objectiu dels tallers és donar eines perquè l'alumnat tingui més coneixements financers per poder prendre decisions més encertades. "Que la ignorància no ens porti a prendre decisions errònies", expliquen des del Departament d'Economia. En aquest sentit, la plataforma denuncia –a través del manifest fet públic ahir– que el programa legitima el relat de les entitats sobre les causes de la crisi, fet que "les allibera de tota responsabilitat i culpabilitza les famílies de sobreendeutament irresponsable".

Per la plataforma, aquest taller presenta "el consum i l'endeutament com una pauta de comportament desitjable i el sistema capitalista com l'únic model econòmic possible"

Des de l'IEF, asseguren que l'objectiu del taller no és explicar "models econòmics ni cicles ni crisis econòmiques", sinó no que intenten "facilitar coneixements atemporals que serveixin per al dia a dia". Per la plataforma, "presenten el consum i l'endeutament com una pauta de comportament desitjable i el sistema capitalista com l'únic model econòmic possible".

Ara mateix, l'educació financera no forma part del currículum escolar, tot i que l'associació Ensenyants d'Economia i Empresa –que també està adherida a la campanya– assegura que fa molts anys que reclama la creació de matèries perquè les docents de l'especialitat d'Economia puguin desenvolupar continguts econòmics i financers que possibilitin un "estudi econòmic, crític i plural". Pedro Gozalbo lamenta que "s'oblida intencionadament que, a Catalunya, tenim un professorat especialista d'Economia que té els coneixements i les capacitats per impartir aquests continguts".

De moment, continuaran "externalitzats", sense saber quin cost suposa per a les arques públiques. Tot i que Jordi Martínez, de l'IEF, assegura que el Departament d'Ensenyament no efectua cap aportació econòmica al programa, el darrer acord de col·laboració especifica que "els ingressos o les transferències econòmiques rebudes de l'administració de la Generalitat, les entitats col·laboradores o altres entitats vinculades al projecte, exclusivament, s'han de destinar al mateix projecte".


Les inversions, vitals

Una de les matèries impartides, segons l'informe de l'edició passada, és Inversió Intel·ligent, un taller per donar a conèixer la diversitat de productes d'estalvi i d'inversió. Des de dipòsits –concreten– fins a bons, accions o fons d'inversió. Els materials didàctics emfasitzen: "Si vol mantenir l'actual qualitat de vida durant la jubilació, necessitaria complementar la seva futura pensió amb un estalvi". Al llarg de diverses diapositives, les franges d'edat s'associen a despeses concretes i, per exemple, en l'interval dels 55 als 67 anys, apunten: "S'acaba d'acumular la riquesa i es fan les darreres grans aportacions als fons de pensions".
 

Representants dels col·lectius que integren la plataforma van lliurar el seu manifest a la seu del Departament d'Ensenyament / Damià Mascaró

 

A més, una de les diapositives presenta un cas hipotètic d'una persona que vol comprar una moto de 125 cc d'una gamma per a la qual no té prou diners. Davant d'això, la solució no és comprar-se'n una de gamma més baixa, sinó invertir a tres anys en un dipòsit, un fons d'inversió, un bo de deute o accions d'una empresa Blue-chip. Segons la guia per a les voluntàries, l'exercici intenta fer comprendre a l'alumnat l'efecte que té la inflació sobre les inversions.


La revolta de l'Institut Manolo Hugué

"Els qui van adquirir preferents són els únics culpables i responsables" és una de les expressions que, segons el professor de Filosofia Josep Maria Casasús, va utilitzar un dels voluntaris en una sessió. Casasús va presenciar el moment perquè, el primer any, les sessions es van fer en hores de la seva assignatura a l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui. El docent assegura que no hi ha cap esperit crític sobre pràctiques concretes de les entitats financeres i que l'orientació i el contingut pressuposen i difonen la financerització de la vida.

El professorat de l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui va aconseguir la suspensió de les sessions en curs i la no renovació del programa pel curs vinent mitjançant una declaració crítica i una recollida de signatures

Casasús, amb altres professors i professores, va impulsar una declaració crítica i una recollida de signatures dins el centre per demanar la suspensió de les sessions en curs i la no renovació del programa pel curs vinent. Finalment, ho van aconseguir. Recentment, ha estat l'associació FETS-Finançament Ètic i Solidari (que agrupa 35 entitats catalanes que promouen les finances ètiques i alternatives a Catalunya i que també participa a la plataforma) qui ha organitzat una xerrada i un videofòrum a l'institut per obrir la reflexió al voltant del que fan els bancs amb els diners, què financen i com funcionen les entitats de finances ètiques. "És important que els i les joves sàpiguen, per exemple, fer un pressupost o llegir una factura de la llum", explica Nina González de FETS, "però educar, com bé sap el professorat, va molt més enllà".


Receptes de l'FMI, l'OCDE i la CNMV

Els darrers anys, diverses organitzacions internacionals, com l'FMI, la Comissió Europea, l'OCDE o la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) han alertat sobre la necessitat de millorar la"cultura financera" de la població. En una resolució de 2005, l'OCDE apunta alguns temes clau, com els comptes d'estalvi, la gestió dels deutes personals, les assegurances o els plans de pensions, públics o privats, i defineix l'educació financera com “el procés pel qual els consumidors/inversors financers milloren la seva comprensió dels productes, conceptes i riscos financers i, mitjançant informació, instrucció i/o assessorament objectius, desenvolupen les habilitats i la confiança per arribar a ser més conscients dels riscos i les oportunitats financeres per realitzar eleccions informades, saber on dirigir-se en cas de requerir ajuda i adoptar altres accions efectives per millorar el seu benestar financer”. Així doncs, segons l'organisme, qui rep l'educació és consumidor o inversor i no pas alumne.

Des de 2012, les sessions del taller Educació Financera a les Escoles de Catalunya es fan a través de 200 persones voluntàries, la majoria d'elles actives a la banca

Seguint les petjades de l'OCDE, també es va pronunciar la CNMV, que al butlletí trimestral de 2011 apuntava que la crisi actual podria haver estat mitigada si la societat hagués tingut nivells adequats d'educació financera. Amb el Banc d'Espanya, va endegar el Pla d'Educació Financera 2008-2012, del qual deriva el web Finanzas para todos i arrenca un conveni de col·laboració firmat amb el Ministeri espanyol d'Educació, Cultura i Esport, el setembre de 2009. En sintonia, la Generalitat de Catalunya va signar el conveni amb l'IEF: primer, com a prova pilot a vuit centres escolars de 4t d'ESO i 1r i 2n de Batxillerat durant el curs acadèmic 2012-2013 i, a partir de 2012 fins ara, amb sessions a través de 200 persones voluntàries, la majoria d'elles actives a la banca.

De moment, el programa continuarà el curs vinent i el repte de l'IEF i la Generalitat és arribar al 100% de les escoles catalanes. Per aquesta raó, ara que les sessions del curs 2015-2016 són a la recta final, la Plataforma per una Educació en Economia Crítica comença la seva batalla per evitar la cinquena edició. Per Marina Pérez, del sindicat de mestres i professorat USTEC-STEs: "És una qüestió social reivindicar continguts no esbiaixats a les aules, impartits per docents formats, i que es tingui en compte el teixit associatiu i cooperatiu social existent".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: