L’escàndol de l’escamot Dixan

15/12/2015

Sembla que, el gener de 2003, calia un revulsiu intern per justificar la participació espanyola a la guerra de l’Iraq. L’executiu de José María Aznar va llançar l’operació Estany, un operatiu que va suposar la detenció de fins a 23 persones a diversos punts de Barcelona i Girona. Amb aquesta actuació, es complia un objectiu polític concret: fer present l’amenaça del fonamentalisme islàmic armat i, per tant, justificar la invasió de l’Iraq, tal com demostren les declaracions del president del govern espanyol o fins i tot les del secretari d’Estat dels EUA, Colin Powell, a l’ONU.

Suposats integrants del comando es retroben amb tres membres de la Plataforma Aturem La Guerra, que els hi va donar suport
Suposats integrants del comando es retroben amb tres membres de la Plataforma Aturem La Guerra, que els hi va donar suport/CARLES PALACIO

 

Aquestes detencions, però, es produeixen en un marc de mobilització i protesta multitudinari contra la guerra de l’Iraq i per això són rebudes amb escepticisme per amplis sectors de la societat. Aviat es va saber que les substàncies químiques intervingudes eren sabó, motiu pel qual el nom de la campanya va esdevenir una sàtira popular: el comando Dixan. La Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques Gironines va assumir com a pròpia la campanya de suport als acusats. Gràcies a la pressió institucional i la mobilització al carrer, tots ells van ser posats en llibertat i el cas, arxivat.

El govern espanyol, però, es resistia a reconèixer un error que posava en qüestió l’aparell antiterrorista de l’Estat. El cas es va tòrcer definitivament amb el clima tens creat per l’11-M i amb una oportuna sanció a l’instructor Ruiz Polanco, que va deixar pas a Baltasar Garzón interinament. Aquest va ordenar noves detencions sense disposar d’elements acusatoris noys, cosa que va provocar les protestes dels col·legis d’advocats de Girona i Barcelona. Finalment, sis dels detinguts inicialment van ser jutjats per l’Audiència Nacional, que en va absoldre un. Després de la revisió del Tribunal Suprem, els altres cinc van complir íntegrament penes d’entre sis i nou anys d’aïllament i de dispersió penitenciària. Complertes les condemnes, tots van ser expulsats a Algèria, d’acord amb l’aplicació de la llei d’estrangeria, un cas claríssim de doble càstig de persones no nacionals espanyoles.

Més d’una dècada després de l’operació Estany, diverses persones de la Plataforma Aturem la Guerra que van participar a la campanya de suport s’han organitzat. Volen produir un documental que recuperi el cas de l’oblit i contribueixi a generar una reflexió sobre la islamofòbia i els muntatges policials al voltant de suposats grups terroristes. El projecte, en què participa la productora Produccions Itinerants, parteix del retrobament de tres membres de la campanya de suport amb els suposats integrants del comando Dixan a Algèria. Junts, aborden temes com la legislació d’estrangeria i antiterrorista, el sistema penitenciari o el racisme. Actualment, tenen un projecte de micromecenatge en marxa a Verkami.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: