Política

Llargues cues entre estelades, 'rojigualdas' i el record de 26 furgonetes antiavalots, a la frontera entre les Corts i l'Hospitalet

Vivim la jornada de votacions d'aquest 21-D al CEIP Pau Romeva, a tocar del barri de Collblanc, que juntament amb l'IES Can Vilumara van ser dos de col·legis de l'Hospitalet que més van patir la repressió policial fa dos mesos i vint dies
En algun dels blocs del voltant hi viu Alberto Fernández Díaz, president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, que ha votat en aquest col·legi
Sergi Rugrand
21/12/2017

És una escola fronterera. El CEIP Pau Romeva es troba al barri de les Corts de Barcelona, però toca, literalment, amb Collblanc, de l'Hospitalet de Llobregat. El carrer de davant del pati té una vorera a cada municipi. Només 2,7 quilòmetres el separen de l'Institut Can Vilumara, on també va haver-hi violència policial l'1 d'octubre. La diferència és que, gairebé tres mesos després, amb motiu dels comicis imposats pel Govern espanyol, el centre educatiu de l'Hospitalet ja no és col·legi electoral i el Pau Romeva sí que té les portes obertes des de les nou del matí.

A una certa distància de les llargues cues que s'arrengleren des de primera hora, es veuen encara els rastres de la irrupció de la policia el dia del referèndum. És una tanca recosida amb brides en un racó del pati. Per allà, explica Carlos Merlo, va entrar la policia passades les dues del migdia: "Ho van destrossar tot, hi havia sang a terra, van llançar material escolar i les cadires de P-3. Quan vaig veure-ho, em vaig posar a plorar". Com a membre del consell escolar, va avisar la directora del que havia passat, fins al punt que "va agafar la baixa i tot". En recordar-ho, els ulls se li posen vidriosos. Merlo va arribar de l'Argentina fa 21 anys i gairebé és expulsat pel Govern espanyol en aplicació de la llei d'estrangeria. Ara té clar el que vol: "Vaig néixer en una República i vull morir en una República".

Carlos Merlo davant de la reixa que va esguinçar la policia l'1 d'octubre. Arribat fa 21 anys de l'Argentina, ho té clar: "Vaig néixer en una República i vull morir en una República".


Un apoderat de Ciutadans juga a futbol amb el seu fill, mentre una dona que arriba amb cadira de rodes titlla el referèndum d'il·legal, raó per la qual no va anar a votar l'1 d'octubre, però en canvi, ho fa avui per una opció del bloc del 155. Del metro de Collblanc fins al col·legi electoral, es veuen, pràcticament a parts iguals, estelades i banderes espanyoles als balcons, i alguns llaços grocs –que han estat contornejats de vermell– a terra. En algun dels blocs del voltant hi viu Alberto Fernández Díaz, president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, que ha votat en aquest col·legi electoral. Pocs dies després del referèndum, el dirigent popular va assegurar que es manipulaven i s'exageraven les imatges de violència. Una violència que va deixar més d'un miler de persones ferides a Catalunya, algunes precisament al Pau Romeva, d'on almenys han sortit set denúncies.

Del metro fins al col·legi elector, es veuen, pràcticament a parts iguals, estelades i banderes espanyoles als balcons, i alguns llaços grocs (recontornejats de vermell) a terra

Carlota Pérez, que ara té 22 anys, va ser-ne alumna. L'1 d'octubre va votar poc abans de l'arribada de les 26 furgonetes del Cos Nacional de Policia, però alguns dels seus amics eren dins el col·legi en aquells moments i van rebre porres i cops. Avui ve convençuda a votar per arribar a viure en una República. Fa cua al costat de Roser Fina, que ve amb els seus néts perquè els pares treballen. És de Lleida, però viu a les Corts d'ençà que es va casar i va defensar el col·legi des de les 5 de la matinada l'1 d'octubre: "Ja tenia el vot clar, però el que va passar el dia del referèndum, m'ha reafirmat". Ara està jubilada però va ser mestra molts anys i, indignada, lamenta que el Govern espanyol li retorna franquisme: "no podríem escriure ni parlar en català i jo després em vaig haver d'espavilar per aprendre'l". Fa una pausa, agafa aire i deixa anar que "ni oblido, ni els perdono".

Tant Àngela Ros com Mercè Sánchez, mare i filla, van votar l'i-O i ho tornen a fer avui


Al barri, amb una participació del 83,2%, JxS va ser l'opció més votada a les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb un 45%, seguida per Ciutadans (17,8%), PSC (8,4%) i CUP (8,1%). Tant Àngela Ros com Mercè Sánchez, mare i filla, van votar aleshores i ho tornen a fer avui. Mentre que Sánchez va anar a defensar l'escola el dia del referèndum, però va haver de votar en un altre col·legi degut a la intervenció policial, Ros, amb 92 anys, no es va atrevir a apropar-s'hi i assegura que hagués votat "sí" a la independència. Es considera republicana i, arran de la repressió policial i judicial des del 20 de desembre, els mals records de la guerra civil li han tornat a rondar el cap: "si ens poguessin fondre, ens fondrien", etziba.

Una de les nou meses de l'escola Pau Romeva està col·locada allà on la Policia nacional espanyola va començar a estirar i colpejar veïns i veïnes que defensaven el dret a votar, davant d'un mural on diu "Espai Verd" / Sergi Rugrand


Avui, una de les nou meses de l'escola Pau Romeva està col·locada allà on la Policia nacional espanyola va començar a estirar i colpejar veïns i veïnes que defensaven el dret a votar, davant d'un mural on diu "Espai Verd". Es van produir cops i estrebades, però les urnes ja estaven amagades al soterrani i els agents, després de rebentar totes les portes de les aules, van marxar amb les mans buides -bé, amb una caixa de material escolar. Avui, a partir de les 8 del vespre començarà el recompte i transcendirà si s'ha mobilitzat més vot, difícil amb més del 83% de participació als comicis anteriors, i si la violència de l'1-O té alguna influència en els resultats.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: