Drets

Més de 25.000 denúncies per violències de gènere l'any 2017 als Països Catalans

Malgrat la feina de col·lectius feministes, les xifres de violències masclistes no donen treva. Fem recull de mobilitzacions previstes per aquest 25-N, Dia internacional contra la violència vers les dones i analitzem dades sobre l'impacte d'aquesta xacra
Una dona pinta un grafit contra els feminicidis a Castelló. Als Països Catalans, el recompte d'assassinats de dones suma momentàniament 25 casos des de principi d'any 2017
Carme Bernat
23/11/2017

Quin panorama hi ha pels feminismes poques hores abans del 25 de novembre d'enguany i de les mobilitzacions previstes? Es podria resumir en què les xifres de les violències de gènere, des de diversos indicadors i fonts, no donen indici de decaure. Es mantenen molt elevades i mostren tendències d'augment respecte anys anteriors.

Si bé potser el que està passant és que comença a aflorar l'enorme xifra negra de violències que mai es denuncien i no computen a les estadístiques oficials governamentals o dels poders judicials. Podria ser una raó, però es fa difícil determinar-ho. En tot cas, en aquest article recollim algunes xifres de les violències de gènere necessàries per afrontar aquest 25-N amb coneixement de causa.

Aquest dissabte hi ha convocades manifestacions i actes en motiu del 25-N a totes les principals ciutats dels Països Catalans i a bona part de les capitals de comarca d'arreu del territori

Abans, però, volem explicar quines mobilitzacions hi ha previstes als Països Catalans (PPCC) pel 25 de novembre. N'hi ha tres convocades al País Valencià: a Alacant, la cita serà a les 19 hores a la plaça Calvo Sotelo. A Castelló, es farà a les 18:30 hores, a la plaça Maria Agustina. A València, a les 19 hores, als Jardins del Parterre. Pel que fa a les illes, a Palma la manifestació arrencarà a les 19h de la Plaça d'Espanya.

A Barcelona el dissabte 25 hi ha dues convocatòries. La primera, mixta i sota el lema "Ens volem vives, lliures i rebels!", està convocada a les 18 hores a la plaça Universitat i l'organitzen Novembre Feminista i Caladona. La segona és la manifestació nocturna i no-mixta, organitzada per Akelarre, que convoca a dones, lesbianes i trans a la presó de dones de Wad-Ras, al carrer Doctor Trueta 84.


A Girona hi ha convocatòria a les 19 hores a la plaça del Vi i a Lleida també s'ha fixat a la mateixa hora, amb sortida des de la plaça de Sant Francesc. Passa igual a Tarragona, on el punt de trobada serà l'Estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova. Des de Manresa, la convocatòria és a la Plaça Crist Rei. Igualada i el Vendrell són de les poques ciutats on la convocatòria és al matí. A Igualada, els col·lectius feministes quedaran a les 12 hores a la plaça de l'Ajuntament. Al Vendrell, serà a les 10 hores, a la Plaça Nova.


Un 25-N enmig de xifres de violències que espanten

Als Països Catalans, el recompte de feminicidis i d'assassinats de dones suma momentàniament 25 casos des de principi d'any 2017. A l'Estat espanyol, la xifra arriba a 90 casos d'assassinats per raons de gènere i/o violències masclistes. Com és habitual, però, aquest número descendeix a l'estadística oficial del Ministeri o la Conselleria d'Interior. Això és degut al fet que l'actual legislació sobre violències de gènere només computa els feminicidis comesos en l'àmbit de relacions sentimentals, vigents o acabades. Així, als PPCC l'estadística oficial només comptabilitza onze assassinats. Al conjunt de l'Estat, els criteris oficials n'obvien la meitat i tan sols es compten 44 casos.

Acció per denunciar els feminicidis al final de la manifestació nocturna de dones, lesbianes i trans del passat 25-N a Barcelona / Clara Jorquera



Pel que fa a les trucades al telèfon d'atenció a víctimes de violència de gènere, el 016, la xifra total de l'any 2016 per a País Valencià, Illes Balears i Catalunya suma 182.021 trucades. D'aquestes, la xifra més alta es dóna al Principat, amb més de 88.000 trucades. Les denúncies registrades als Països Catalans en el que portem de 2017 arriben a 25.460, amb el Principat i el País Valencià superant les 11.000 denúncies, segons les dades del ministeri espanyol.


Un 15% de les denúncies són per 'violència econòmica'

Segons el cos de Mossos d'Esquadra, fins octubre d'enguany s'han fet "10.968 denúncies en l'àmbit de la violència de gènere, un 3,5% més respecte al mateix període de l'any passat" a Catalunya. Pel que fa a les víctimes menors d'edat que han denunciat violència de gènere, l'increment és de l'11,1% en comparació amb el 2016.

Un 42% de les denúncies a Catalunya són per violència psicològica, un 40'1% per violència física, un 2'7% per violència sexual i un 15% per altres violència, entre les quals destaca l'econòmica

Aquestes denúncies es poden categoritzar en àmbits. Violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament, tracte degradant...) representa un 42%. La violència física (lesions lleus i greus i temptatives d'homicidi), un 40,1%. Les violències sexuals (agressions, assetjament, abusos, violacions...) un 2,7%. Altres violències, entre les quals destaca l'econòmica, un 15% de les denúncies que s'han fet fins ara al Principat. Un 6,2% d'aquestes dones ateses són menors d'edat. Pel que fa a violències sexuals a Catalunya, podreu trobar més xifres del 2016 i informacions del sistema d'atenció sanitari en aquest reportatge.


Ordres de protecció

Segons les dades del portal estadístic de la Delegació del Govern per a la violència de Gènere, des del 2009 i fins al juliol del 2017, als Països Catalans s'han presentat 94.804 sol·licituds d'ordres de protecció. Una ordre de protecció ha de ser avalada pel sistema judicial, així que sol·licitar-la no garanteix la seva obtenció. De les presentades, 57.450 ordres van ser adoptades: 5.445 a les Illes, 21.793 a Catalunya i 30.212 al País Valencià.
Al conjunt de l'Estat espanyol, la mitjana és de 75% d'ordres sol·licitades que s'acaben concedint. Però a Catalunya, no se segueix aquest patró i és el territori amb major nombre d'ordres denegades. Per exemple, el 2016 es van sol·licitar 5.099 ordres de protecció. D'aquestes, 194 no van ser admeses i, un cop restades, només van ser concedides 2.062 del total. Així doncs, el 55,8% van ser denegades.


'Punts calents' per afrontar des dels feminismes

Enguany, a més, s'han fet públics diversos casos polèmics que han electrificat les assemblees feministes i les xarxes socials. Parlem del cas de Juana Rivas, el de la Manada als Sanfermines, l'allau de denúncies a homes poderosos de Hollywood i de la indústria cinematogràfica, les agressions policials amb agreujant de gènere durant el referèndum de l'1 d'Octubre i altres. En aquests casos s'han posat damunt la taula diferents arestes del sistema patriarcal.

Manifestació contra la "justícia patriarcal" arran del judici a La Manada divendres passat a Barcelona / Freddy Davies

 

Juana Rivas, per exemple, pot ser el rostre visible de totes les dones que pateixen violències de gènere i tenen criatures a càrrec. La desprotecció de les menors en casos de violències masclistes queda evidenciada en custòdies compartides, règims de visites, manca de recursos econòmics o ajudes estructurals per garantir la independència de les dones. Sovint, les menors no només són víctimes secundàries d'aquests maltractractaments i agressions, sinó que en són víctimes directes. És la doble invisibilització de qui, a més de ser infant, majoritàriament no té vies o coneixements per denunciar i donar a conèixer la seva situació.

La Manada exemplifica la voluntat de dominació i poder que sustenta les violències sexuals. El modus operandi d'aquest grup d'homes, entre ells un militar i un guàrdia civil, explicat amb detall i mofa als seus col·legues en un Whatsapp, és una fotografia clara de com el patriarcat normalitza les violències de gènere. També de com es revictimitza a les víctimes, exigint-ne un comportament modèlic i passiu perquè el sistema judicial se les cregui, d'una banda, però també posant pegues i fent retrets de tot el que no van fer per evitar la violència viscuda, com exemplifica la tristament famosa pregunta d'una jutgessa a una víctima de violació: "¿por qué no cerró las piernas?" Un doble barem que es repeteix, una vegada i una altra, en diferents processos judicials. Això evidencia que no són fets aïllats –com no es cansen d'assenyalar els col·lectius feministes– ni tampoc mala praxi puntual d'alguns professionals menys sensibilitzats, sinó que arrela en la manca de formació i d'inclusió de la perspectiva de gènere en els àmbits policials i judicials.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: