Ni públiques ni privades, universitats autogestionades

Projectes autònoms d’aprenentatge sorgits en el si dels moviments socials –des de Sants fins a València, passant per Palma o Vallcarca– es reformulen per oferir-se com a alternativa a la privatització actual de l’ensenyament
01/11/2016

La primavera de l’any 2010, al Centre Social de Sants, a Barcelona, es va presentar la Xarxa d’Universitats Lliures (XULL), una eina sorgida en el si dels moviments socials per establir una cooperació i una coordinació entre les diferents universitats lliures que brotaven en aquell moment pel territori. Un dels factors conjunturals que poden explicar el sorgiment d’aquesta xarxa va ser la imposició de l’anomenat pla Bolonya a les universitats de l’Estat espanyol i la forta oposició al projecte per part dels moviments estudiantils del període 2008-2009, que intuïen que el pla assentaria les bases de la privatització universitària.

Una de les activitats de la Universitat Lliure de Benimaclet


Els arguments de l’estudiantat contra el pla –que es van evidenciar posteriorment amb la seva aplicació– van ser que aquest liberalitzaria el mercat dels serveis educatius superiors, encariria les titulacions i generaria més dependència dels sectors empresarials, que, de retruc, condicionarien els programes acadèmics.

Aquella resistència, que va aglutinar gran part de l’estudiantat a les manifestacions i les okupacions d’aules, combinada amb el llegat històric de les experiències educatives dirigides a les obreres dels anys trenta a l’Estat espanyol (biblioteques, grups artístics o teatrals i ateneus populars anarcosindicalistes), va afavorir, poc després, el ressorgiment de diversos projectes sensibilitzats en l’educació no mercantilitzada i la formació de les noves classes populars.

Un dels factors que pot explicar el sorgiment d’aquesta xarxa és la imposició de l’anomenat pla Bolonya a l’Estat espanyol i la forta oposició al projecte del moviment estudiantil

La Rimaia I i II, la Universitat Indignada de Palma de Mallorca o la Universitat Pirata de Viladecans van ser algunes de les iniciatives autogestionades d’autoaprenentatge col·lectiu que es van materialitzar al marge d’institucions públiques o privades i que, juntament amb projectes ubicats a Vallcarca (Barcelona) o Benimaclet (València), es van aglutinar al voltant de la XULL.


Universitat Lliure Oriol Caballero

Sorgida al caliu de l’Assemblea Llibertària de Vallcarca Heura Negra, aquest projecte ret homenatge –amb el nom– a un dels seus impulsors, militant finat, pioner en la creació d’un espai de formació i debat al barri barceloní. Segons Iru Moner, membre de la ULLOC, “el projecte neix el febrer de l’any 2014 amb una clara vocació autònoma i emancipadora, destinat a la formació de les militants de Vallcarca, tot i que està oberta a altres persones interessades en els continguts”.

Inspirant-se en projectes similars com les universitats lliures de Sants o la Rimaia, una altra font del projecte destaca: “La nostra voluntat és retornar a l’essència original de la universitat: la lliure associació entre qui aprèn i qui ensenya amb l’objectiu de treballar aspectes que creiem necessaris per desenvolupar les lluites en què estem immersos i formar-nos com a persones. També per tenir coneixements de coses tan bàsiques i, a la vegada, tan ignorades per les llibertàries com l’economia, el pensament polític o la redacció d’articles”.

La Rimaia I i II, la Universitat Indignada de Palma o la Universitat Pirata de Viladecans van ser algunes de les iniciatives autogestionades d’autoaprenentatge que es van crear

“Anomenem universitat aquest projecte perquè volem dotar-lo d’una projecció a llarg termini” apunten, tot i defugir la lògica de les credencials: “No ens preocupa l’acreditació institucional, no esperem cap reconeixement oficial, simplement establim les nostres pròpies regulacions en funció d’allò que necessitem, el que nosaltres mateixes creiem important”.

Tot i que la seu de la ULLOC sigui el centre social okupat Old School de Vallcarca, els diferents cursos i formacions plantejades s’han desenvolupat en altres espais alliberats de Barcelona, “sempre de manera gratuïta i amb una bona rebuda”, segons Moner. D’entre les activitats desenvolupades fins avui, Moner destaca els dos grups de treball de seguretat informàtica i sexualitat, els seminaris sobre economia llibertària i autogestió i els cursos sobre periodisme i redacció, municipalisme, cultura i filosofia ciberpunk i defensa jurídica per a activistes.


Universitat lliure de Benimaclet

“El nostre projecte vol recuperar l’esperit dels ateneus obrers del segle XX i de tots els espais de formació creats fora de les institucions formals desenvolupats des d’aleshores en la lluita per una societat més justa, on els pobles i les persones puguen ser protagonistes de la seua pròpia història”, apunta el manifest fundacional de la UllB.

El projecte neix de la plataforma Benimaclet Viu, constituïda al voltant de l’organització de les Trobades d’Ensenyament en Valencià al barri de Benimaclet, a València, l’any 2010. La iniciativa estava integrada per diferents entitats del barri com l’Assemblea de Veïns, l’Associació de Veïns, el Centre Social Terra, les escoles i els instituts del barri i un grup de persones que hi van participar a títol individual.

Carles Monclús, un dels impulsors inicials de la UllB, apunta: “L’espai va sorgir per compartir coneixements i reflexions. Parteix de la necessitat de construir coneixement crític i antihegemònic des de la participació ciutadana, fora de les institucions oficials, en una societat dominada cada vegada més pel pensament únic que impedeix la visualització de possibles alternatives”.

S’han trobat amb limitacions i problemàtiques transversals que han dificultat l’arrelament i han alentit, paralitzat o inclús extingit alguns dels projectes

En l’àmbit temàtic, Monclús explica: “Qualsevol proposta plantejada s’ha acceptat sempre i la rebuda, en general, ha estat bona. Les úniques condicions han estat que els coneixements es compartiren de manera no remunerada i que hi hagués interès a impulsar-ho per part de les membres de les entitats. Especialment durant l’últim any, les activitats han estat fonamentalment presentacions literàries i el taller de Teatre de l’Oprimit, deixant de banda qüestions més reivindicatives, que eren el nucli de l’activitat els primers anys”.

La UllB no disposa d’espais propis i, per això, activitats com les xerrades, les taules rodones, els cursos, les presentacions de llibres o els tallers s’han anat fent a diferents espais veïnals i del barri com el Centre Social Terra, el CEIP Pare Català o el local de l’Assemblea de Veïns.


Reptes transversals

Les universitats lliures s’han trobat amb limitacions i problemàtiques transversals que han dificultat l’arrelament de la proposta i han alentit, paralitzat o inclús extingit alguns dels projectes autogestionats que s’havien constituït els darrers anys. Monclús destaca, en el cas de la UllB: “El projecte està un poc aturat, tot i que volem reprendre’l. En una situació de crisi i precarietat com l’actual, la implicació de persones sense remuneració és complicada”.

Tot i així, apunta: “Des del nostre punt de vista, atorgar compensacions econòmiques a les col·laboradores podria convertir el projecte en una espècie d’acadèmia o centre de formació precari i no és el nostre model. Perquè una proposta així funcione, cal una forta base social que la impulse. De fet, quan el projecte ha tingut una implicació de totes les entitats i una plataforma activa al darrere és quan ha funcionat i ha tingut incidència. És per això que el repte de les persones que volem rellançar el projecte és recompondre eixa base social diversa i divergent que el va impulsar i incorporar altres iniciatives molt actives al barri com el centre social L’Horta”.

Moner, de la ULLOC, s’expressa en una línia similar: “Crec que aquest tipus d’iniciatives no arrelen perquè hem d’estar més madurs com a moviment per poder-les tirar endavant. Es necessita més gent implicada i més recursos. Tot i que sempre ens n’hem sortit, la precarietat era visible”. Esperançat, Moner conclou: “Potser d’aquí a uns anys, quan siguem més fortes com a moviment, tornem a donar la importància que es mereix a la formació dins l’àmbit revolucionari i popular i no ens dediquem simplement a transmetre coneixements, sinó a generar-ne de nous a partir del debat i les necessitats que tinguem”.


________________________________

Referència educativa a l’Estat de Chiapas

Si hi ha un projecte formatiu que pot servir de referència pel seu caràcter autònom i transversal és el Centre Indígena de Capacitació Integral (CIDECI-Unitierra) de San Cristóbal de las Casas, a Chiapas. Aquesta universitat, autoconstruïda per les persones que la integren, aposta per un enfocament integral d’aprenentatges destinat a les comunitats indígenes adherides a l’EZLN, a qui el CIDECI dóna ple suport. Tot és gratuït. Les formacions teòriques es combinen amb les tasques i les reparacions constants que cal fer als nombrosos mòduls de la universitat.

Rètol informatiu del CIDECI - Uniterra, a l'Estat mexicà de Chiapas


Disposa d’espais de residència per les usuàries, un auditori amb cabuda per a 1.000 persones i espais per capacitar en mecànica, salut, electricitat, electrònica, informàtica, cuina, música, disseny, ebenisteria, ferreria i un llarg etcètera.

No paga impostos ni rep cap subvenció, manté l’autonomia gràcies a la seva planta elèctrica, l’horta, els animals que s’hi crien i les donacions. L’antic alumnat és qui capacita el nouvingut, amb l’objectiu que aquest pugui traslladar els coneixements a les seves comunitats d’origen, disseminades arreu de la selva Lacandona.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: