Llibertats

No hi ha tancs a la vista

L'increment de la presència militar espanyola a Catalunya és anecdòtic i té com a objectiu abastir les unitats de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia expulsats dels hotels del Maresme
Imatge actual del pati principal de la caserna del Bruc de Barcelona, on es poden veure una desena de furgons d'antidisturbis del Cos Nacional de Policia espanyola
10/10/2017

L'octubre de 2014 es va crear el compte de Twitter Tancs a Diagonal. Des d'aquella data els seus administradors han fet 2549 tuits, mantenint sempre un to satíric i especulant sobre la possible entrada de l'exèrcit espanyol per l'Avinguda Diagonal de Barcelona en resposta al procés independentista. Les elucubracions sobre un desplegament militar s'han incrementat a les xarxes socials i en l'entorn mediàtic de l'extrema dreta espanyolista després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Són creïbles les amenaces? Què està passant sobre el terreny?

Una opció no efectiva però efectista seria la presa d'infraestructures bàsiques del transport, l'energia o les telecomunicacions per part d'un contingent limitat a uns 5.000 efectius

Un desplegament militar amb capacitat suficient per prendre el control del territori de Catalunya suposaria un gran nombre d'efectius i una logística d'allotjament i manutenció inexistents avui dia. Les xifres que barallen els experts oscil·len entre els 70.000 i els 270.000 efectius, depenent del grau de resistència i hostilitat a les tropes que mostrés la població de Catalunya. Cal tenir en compte la complexa orografia del país, la seva distribució demogràfica, les fronteres amb França i Andorra i l'àmplia franja costanera. Una opció no efectiva però efectista –és a dir, ideada més de cara als mitjans de comunicació– seria la presa d'infraestructures bàsiques del transport, l'energia o les telecomunicacions per part d'un contingent limitat a uns 5.000 efectius. Uniformes caquis a l'aeroport i el port de Barcelona, als passos fronterers de La Jonquera, Coll d'Ares o Llívia, les estacions de l'AVE, centrals nuclears i antenes de telecomunicacions. Aquests escenaris, però, topen amb la realitat. L'actual presència militar a Catalunya no permet, ni tan sols, un desplegament efectista i limitat.

Durant la setmana passadaa es va acondicionar la caserna Santa Eulàlia de Sant Boi de Llobregat / Brais G. Rouco



L'exèrcit espanyol comandat per Maria Dolores de Cospedal integra uns 121.000 efectius i compta amb un pressupost de 6.000 milions d'euros. Participen en dinou conflictes armats arreu del planeta, en alguns casos com a forces d'interposició, en d'altres com a forces d'atac. Les dependències militars a Catalunya es limiten a quatre grans casernes i diversos edificis administratius. La caserna del Bruc (Barcelona), la base militar General Álvarez de Castro a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de Talarn (Pallars Jussà) i la caserna Santa Eulàlia de Sant Boi de Llobregat configuren el principal esquelet operatiu. Edificis administratius o museístics com el Palau Capitania General o la Comandància Naval de Barcelona completen el mapa militar espanyol a casa nostra.

Des d'inicis del mes de setembre han aparegut a les xarxes socials fotografies de vehicles militars desplaçant-se per carreteres catalanes, en cap d'aquests casos es tracta de desplegaments fora de l'habitual

Des d'inicis del mes de setembre han aparegut a les xarxes socials fotografies de vehicles militars desplaçant-se per carreteres catalanes o d'escamots entrenant a Collserola, l'Estartit o la Vall d'Aran. En cap d'aquests casos es tracta de desplegaments fora de l'habitual. Al pla de Beret, des de fa anys, s'hi instal·la un campament militar de l'exèrcit espanyol a mitjans del mes de setembre, els efectius vénen d'Osca, i un cop finalitzat l'entrenament tornen a la base. Fent un repàs a l'hemeroteca veiem que a la serra de Collserola –en obert conflicte amb el Patronat que gestiona el parc natural i amb entitats antimilitaristes– escamots de soldats 'al trote' o en vehicle han fet exercicis de camuflatge al bosc, per sorpresa de la gent que hi passeja per gaudir de la natura. Tres quarts del mateix en relació als folklòrics desembarcaments a l'Estartit o Roses, episodis reiterats en els últims anys, protagonitzats pel batalló Arapiles de Sant Climent Sescebes. La majoria dels moviments de tropes fotografiats per ciutadans a les autopistes o carreteres (a La Panadella o a l'AP-7) del país les últimes setmanes tenen punt d'origen o arribada a Sant Climent Sescebes –únic punt de Catalunya on hi ha tancs– i no són cap novetat, malgrat que anys enrere no eren fotografiats ni cridaven l'atenció de ningú.

L'única excepció a aquesta normalitat són els 20 camions de l'agrupació Suport Logístic 41 de Saragossa que s'han desplaçat a Sant Boi de Llobregat. La caserna Santa Eulàlia, en estat de semiabandonament, i que l'any 1997 va ser escenari d'una acció antimilitarista del Moviment d'Objecció de Consciència acull des del passat 6 d'octubre les unitats GMANTO VI/41 i GABTO I/41. Estan especialitzades en abastiment i manteniment, i han traslladat a les instal·lacions militars material necessari per a l'allotjament, com lliteres, cuines o dutxes. Fonts del Ministeri de Defensa han puntualitzat que es tracta de logística destinada als efectius de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) que els últims dies han hagut d'abandonar hotels del Maresme. Part d'aquests efectius policials també s'haurien traslladat a Sant Climent Sescebes i la caserna del Bruc de Barcelona, on en una imatge captada des d'un edifici proper es copsa la presència d'una desena de furgonetes de les Unitats d'Intervenció Policial, els antiavalots del CNP.

Unitats de l'exercit espanyol desplegades a Sant Boi provinents de Saragossa / Brais G. Rouco


En resum. L'increment de la presència militar a Catalunya, per ara, és anecdòtica i se circumscriu a uns centenars d'efectius amb funcions d'abastiment i suport als cossos policials. El desplegament de forces de seguretat a les proximitats d'infraestructures bàsiques recau en la Guàrdia Civil, com és el cas dels 150 agents de les forces especials de la Benemèrita destinats a l'Aeroport de Barcelona. Res apunta al fet que ens despertem amb la notícia de l'entrada dels tancs per la Diagonal, malgrat que la presència dels contingents policials als ports de Barcelona i Tarragona s'hagi prorrogat fins al 18 d'octubre i que les actuacions repressives en l'àmbit policial puguin viure un in crescendo sostingut els dies vinents.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: