Territori

“No volem ser sostenibles, volem passar de gestionar la natura a regenerar-la”

Joan Marc Simón és autor del llibre 'Residu Zero, com reactivar l'economia sense carregar-se el planeta' (Pol·len Edicions, març 2015). És economista i director de la xarxa Zero Waste Europe dedicada a promocionar l'estratègia Residu Zero
Per Joan Marc Simón el problema dels residus no és tècnic sinó polític
Ester Mora

Aquest llibre no parla de medi ambient, bé sí però no només... parla d'economia de com capgirar el model productiu que ens porta “cap a la paret” i fer-ho a través de la gestió de residus. No volem ser sostenibles, diu Joan Marc Simón a la presentació del llibre, volem anar més enllà. I si bé parteix del fet que tot està ben malament assegura que encara hi som temps de canviar el rumb (però ens hem de donar pressa), per això parla del seu llibre com una proposta optimista i realista assegurant que és possible. "Deixem de malgastar recursos tant materials com humans!", i afirma, el problema no és tècnic sinó polític.

Fa un temps es va parlar molt d’una noia que pràcticament no generava residus, vivint al bell mig de Nova York i explicava la seva experiència en un blog. L'article deia que la filosofia del Zero waste s'anava estenent, no sé si va per aquí la cosa...

Això és un símptoma, hi ha diverses experiències d’aquest tipus i més que residu zero el que demostra és que hi ha gent que se sent incòmoda generant tants residus. No vol dir que tots hem de transformar-nos en aquest tipus de gent sinó que el que hem de fer és construir un sistema en el qual fer això no comporti fer un esforç suplementari. Jo admiro aquest tipus de gent però entenc que no es pot demanar a tothom que faci aquest esforç. El que si s’ha de demanar que consumeixin i es produeixin les coses d’una manera que ens permeti a tots tenir el mínim impacte ambiental o tenir un impacte ambiental positiu amb el mínim esforç


“És important dissenyar els productes perquè no tinguin tòxics i puguin ser reintroduïts en el cicle productiu i que això generi ocupació”


Perquè quan parlem de residu zero de què estem parlant?

Jo en el llibre el que faig és explicar l’estratègia Residu Zero tal com l’estem promovent arreu del món, sobretot a Europa. El que diem és que és important dissenyar els productes perquè no tinguin tòxics i puguin ser reintroduïts en el cicle productiu i que això generi ocupació perquè s’han de reparar, recuperar els materials; separar els residus i reciclar-los, reintroduir-los als cicles tècnics o biològics i després reduir molt els residus que generem o simplement reduir els productes que no són necessaris. No perquè alguna cosa es pugui reciclar hem de comprar-ho, per exemple un envàs encara que sigui reciclable és millor que sigui reutilitzable.

El subtítol del llibre és 'Com reactivar l’economia sense carregar-se el planeta'. Això és possible?

És possible. Avui en dia totes les propostes que es fan per reactivar l’economia van a costa de carregar-se el planeta i és una mica estúpid que ens carreguem la base de la nostra sustentació precisament en nom del nostre benestar. És una contradicció el que estem fent i per tant això va molt més enllà de les teories econòmiques que s’han implementat en els darrers 50 anys, vol simplement treballar en una economia que estigui circumscrita en els límits del planeta, que sembla un oxímoron però és tan simple com això: tenim els recursos que tenim, doncs hem de fer que les coses funcionin d’aquesta manera i hem de fer que funcionin per nosaltres i per les generacions futures. Residu zero vol dir que agafant els residus com a pedra de toc podem capgirar tot el sistema productiu com si fos un mitjó. Una economia que no generi residus ni materials ni de recursos humans. Es pot crear un sistema que sigui virtuós en aquest sentit, que en lloc de generar destrucció natural, regeneri la natura. No volem ser sostenibles, volem passar de gestionar la natura a regenerar-la perquè això voldrà dir tenir més recursos i estarem deixant més capital a les generacions futures. Aquest és l’enfocament del llibre.

 

"Residu zero vol dir que agafant els residus com a pedra de toc podem capgirar tot el sistema productiu" / Ester Mora



Així doncs és una estratègia que va dirigida a les administracions o empreses i no pas tant a la ciutadania?

El llibre està escrit d’una manera que vol que el seu públic sigui la ciutadania. És un llibre que parla més de recursos que no pas de residus, que és econòmic i didàctic en el sentit que si un polític municipal, empresa o ciutadà vol fer les coses de forma diferent hi pugui trobar experiències o maneres de començar a fer aquest camí, ja que està clar que la tendència és anar per aquí i quan abans es faci millor per tots.


“Les empreses que paguen per recollir envasos, el contenidor groc, els interessa que la gent separi els envasos millor per així tenir menys costos”


Veu ser molt crítics amb la campanya “Envàs on vas” de la Generalitat, on es deia a la ciutadania que al contenidor groc només s'hi han de llençar envasos. Què és el que es fa malament en la gestió de residus?

Hi ha moltes coses que es fan malament i coses que es fan molt bé. La campanya “Envàs on vas” tenia diversos problemes però sobretot era que les empreses que paguen per recollir envasos, és a dir, el contenidor groc, els interessa que la gent separi els envasos millor per així tenir menys costos. Però la campanya no enfocava el problema que el contenidor groc no és un contenidor pels productes reciclables. Per exemple si tenies una pilota de plàstic, no la podies posar allà perquè no és un envàs. Aleshores tot el que no era envàs i que era reciclable acabava anat al rebuig, és a dir, a la incineradora o a l’abocador. Això no tenia ni cap ni peus! Que les empreses tinguessin aquest interès a estalviar-se costos s’entén però el que no s'entén és que l'Agència Catalana de Residus donés suport a una campanya que en certa manera estava generant més despeses i més costos pels ciutadans. Nosaltres creiem que s'havia d'avançar d'una altra manera, els envasos s'haurien de reutilitzar en lloc de reciclar i hi ha coses que no són envasos que s'han de reciclar i s'han de donar les maneres que es reciclin. I la campanya “Envàs on vas” no anava en aquesta direcció.

Per tant al groc no s'hi pot portar res que no sigui envàs?

No, en teoria no es pot, aquest és el problema, tal com és el sistema integrat de gestió a l'Estat espanyol, els envasadors i distribuïdors paguen els costos de recollida dels contenidors groc i verd. Però si tu poses alguna cosa que és reciclable però que no és un envàs en el contenidor groc, ells no ho volen perquè per ells és un cost. Per tant tu què has de fer amb això? O ho portes a la deixalleria o ho portes al rebuig. Però deixar-ho al rebuig és una llàstima perquè poden ser plàstics reciclables, inclús poden tenir més qualitat que els envasos, i tu en canvi ho has d'enviar a cremar o a abocar. Tornem una mica al que dèiem que és més fàcil fer-ho malament que fer-ho bé. És a dir, si jo vull reciclar plàstics que no siguin envasos avui dia a Catalunya és gairebé impossible. I és un problema. Això és un exemple però n'hi ha molts d'aquest tipus que demostren que el sistema està dissenyat perquè funcioni per a algunes empreses però que en general es pot millorar molt.

A Europa, tu que hi treballes, s'està fent alguna cosa per canviar això?

Sí, hi ha tot el tema de la directiva de l'economia circular, la Comissió Europea ha de fer una proposta al respecte, i té una part de residus, volen demanar que el 2030 reciclem el 70% dels residus. Ara mateix a l'estat s'està entorn del 30%, a Catalunya una mica més, entorn del 40% amb la qual cosa encara estem bastant lluny... A Europa s'està treballant per marcar les directrius dels anys vinents, no tot és un camí de roses però està clar que la direcció és la correcta i nosaltres el que estem intentant fer amb Residu Zero és donar les eines a aquells municipis o empreses que volen arribar abans a aquest objectiu ho puguin fer perquè això significa estalviar-se costos, generar ocupació i ser més competitius. Tenim uns 400 municipis arreu d'Europa que avancen en aquesta direcció.

Així si un municipi vol gestionar d'una altra manera els residus que genera vosaltres els hi doneu les eines per fer-ho?

Sí, perquè s'organitzin millor. A Catalunya hi ha l'Estratègia Catalana de Residu Zero que tenen una xarxa de municipis catalans que es marquen objectius de com avançar cap al residu zero. A països on no hi ha aquestes xarxes locals nosaltres els donem suport, hem treballat a Polònia, Bulgària, Bèlgica, Holanda... i també a l'Estat Espanyol.

“A Catalunya hi ha l'Estratègia Catalana de Residu Zero que tenen una xarxa de municipis catalans que es marquen objectius de com avançar cap al residu zero”

Però pel que fa a la ciutadania, creieu que hi ha coneixement sobre com es gestionen els residus, això que explicaves que no es pot portar al contenidor groc res més que els envasos?

La ciutadana ara mateix a Catalunya i a l'estat és normal que no entenguin el sistema perquè aquest no és transparent: si preguntes a un ciutadà de Barcelona quan paga per la gestió de residus ningú ho sap perquè t'ho amaguen amb el rebut de l'aigua. Però això no vol dir que els ciutadans no ho vulguin fer bé: segons les estadístiques de l'Eurostat més del 70% dels europeus volen reciclar. I quan se'ls pregunta tu què fas per lluitar contra el canvi climàtic la majoria d'europeus responen jo separo els residus a casa. Els ciutadans volen fer-ho bé i nosaltres veiem que en els municipis on se'ls deixa fer-ho bé, ho fan bé. Passa que hi ha molts llocs on les eines no hi són o és més fàcil fer-ho malament. I mentre sigui més fàcil i més barato fer-ho malament és normal que la majoria de ciutadans ho facin malament. Nosaltres el que intentem és canviar els incentius que fan que no ho facin bé.

A banda de la gestió de residus també parles de l'escassetat del fòsfor com un dels problemes més greus.

Hi ha moltes coses, hi ha l'escassetat de recursos, com el fòsfor que és essencial per a la vida, hi ha el problema de les terres rares... la gestió de recursos és una part d'una cosa més gran que és l'economia circular. Europa és el continent del món que té menys recursos perquè fa anys que els estem exhaurint i també estem superpoblats. Tots els aparells electrònics que tenim, mòbils, TV, ordinadors... depenen de materials que estan bàsicament controlats per la Xina. El problema del fòsfor és gravíssim perquè en 80 anys sembla que ens en quedarem sense i sense fòsfor natural o mineral no hi ha vida. Sempre parlem de l'escassetat del petroli però el problema d'Europa és l'escassetat de recursos. I una manera de treballar el problema de l'escassetat és crear una economia circular, assegurant-se que tot el que ara mateix són residus puguin reintroduir-se a l'economia. Així hi ha menys residus i al mateix temps aconsegueixes menys dependència de l'exterior per aquests tipus de productes i et permet ser més sostenible.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: