Objectiu: governar i democratitzar l’aigua

Almenys 34 municipis catalans podran recuperar la gestió d’aquest bé comú durant els propers quatre anys gràcies a la finalització dels contractes de concessió
30/11/2016

Després de dècades de detectar irregularitats en la gestió privada de l’aigua a diversos municipis, els darrers quinze anys, les veus de les administracions i la societat civil que defensen recuperar el govern d’aquest servei públic han augmentat. A Catalunya, on el 83% de la població rep aigua gestionada per empreses privades, vuit forces polítiques municipals van signar el Pacte Social de l’Aigua el maig de 2015, a favor de “la gestió pública, participativa i transparent de l’aigua”. No s’hi van afegir Convergència, Ciutadans, el PP i el PSC. El grup socialista sí que es va sumar al Compromís per l’Aigua a Catalunya, amb els mateixos principis i signat l’octubre del mateix any amb ERC, la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí que Es Pot. El 25 de novembre de 2016, el ple de l’Ajuntament de Barcelona també va aprovar dues resolucions presentades per Barcelona en Comú i la CUP Capgirem per caminar cap a la remunicipalització de l’aigua a la ciutat comtal.

Marià Galí, president de MINA Aguas de Terrassa i l’alcalde Jordi Ballart (PSC) inauguren el dipòsit de Can Boada / TERRASSAENLAMIRA


La inversió insuficient en infraestructures, l’increment de tarifes per costos no associats a l’aigua, la manca de transparència o la mala qualitat del servei han estat factors determinants perquè les administracions locals apostin per reinternalitzar-ne la gestió. “És essencial que els ajuntaments tinguin els instruments adequats per governar i prendre decisions estratègiques sobre serveis públics com l’aigua, com és el cas del finançament, el cost, l’accés o la participació ciutadana”, afirma Joan Gaya, enginyer industrial, membre del consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua i, des de fa un any, assessor de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (PSC), en el procés de decisió del nou model de gestió de l’aigua a la ciutat. Una àmplia majoria del ple de la cocapital del Vallès Occidental (20 de 27 regidores, el PSC inclòs) aposta per recuperar el servei l’any 2017, quan finalitzi la concessió de 75 anys a l’empresa MINA.

Segons dades recollides per la plataforma Aigua és Vida, hi ha com a mínim 34 municipis on el contracte de concessió de l’aigua finalitza durant els propers quatre anys a Catalunya. Entre ells, Terrassa (2016), Ripollet (2016), Sant Cugat del Vallès (2017) o Girona (2020). Malgrat la voluntat política de recuperar el servei, els obstacles són nombrosos. “Les companyies privades de gestió de l’aigua tenen una estratègia clara per bloquejar els processos de remunicipalització i fan servir la seva capacitat econòmica i un aparell legal potent”, assegura Quim Pérez, portaveu de la plataforma Aigua és Vida. “Ajuntaments com el de Terrassa els poden plantar cara, però n’hi ha d’altres de localitats més petites que no s’hi atreveixen o no tenen recursos per fer-ho”, destaca.


Carregar-se de raons

Davant el procés de reinternalització del subministrament d’aigua, governs com el de Terrassa han de demostrar que el model pel qual aposten és més eficient, rendible i transparent. Per això, han encarregat informes i auditories i han organitzat debats per adoptar un posicionament justificat. La qüestió de la participació també es troba al centre del debat. “La ciutadania ha d’estar al cas de les decisions importants que es prenen en una empresa complexa com Aigües de Terrassa o de Barcelona i ha de tenir la capacitat de poder-hi incidir”, reclama Pérez.

/ Xavi Elson


L’empresa mixta pública-privada que controla la gestió de l’aigua a tretze dels 25 municipis més poblats dels Països Catalans és, segons algunes persones expertes, un model complicat. “És difícil que un govern municipal controli bé una empresa de la qual forma part. Quan portes la gorra de la gestió i la gorra del govern –i, per tant, l’interès públic i el privat es barregen– la cosa no funciona”, afirma Gaya.


Referents internacionals... i passats

París, Berlín, Nàpols... Més de 180 municipis del món han passat per processos de remunicipalització de l’abastament i el subministrament del servei d’aigua des de l’any 2000, segons l’informe del Transnational Institute titulat La remunicipalització de l’aigua com a tendència global. Aquests casos serveixen d’inspiració i model als governs que aposten per recuperar les regnes de l’aigua. Però també es poden analitzar experiències del passat més pròximes: l’empresa Aigües de Barcelona va ser col·lectivitzada pels seus treballadors i treballadores durant la revolució de 1936, en el marc de la Guerra Civil Espanyola. Una gestió curta, però que va ser rellevant per la modernització i l’eficiència del servei que va suposar (fet que va sorprendre l’antiga direcció quan va recuperar l’empresa gràcies a l’ocupació militar franquista de la ciutat), pel control sanitari i ambiental establert i per la sèrie de reformes basades en la justícia social que va impulsar.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: