El part com a procés natural

L’intervencionisme i la medicalització de l’infantament a l’Estat espanyol està provocant que cada vegada hi hagi més famílies que busquin alternatives

El part encapçala la llista de motius d’ingrés hospitalari a l’Estat espanyol. Segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat, una de cada quatre dones és sotmesa a una operació de cirurgia major –cesària– durant aquest procés. Aquest percentatge s’amplia si tenim en compte altres intervencions invasives, com l’episiotomia –incisió al perineu–, el part instrumentalitzat –utilitzant fòrceps, espàtules o ventoses– i la inducció o programació del part sense evidència de necessitat mèdica.

L’Alba i el Dani van decidir viure un part a l’aigua a casa seva al Baix Llobregat / ALBA I DANI

 

L’hospital escollit per donar a llum i la comunitat autònoma on es produeixi condicionarà la prevalença d’aquestes pràctiques: el País Basc és la regió amb menys cesàries, amb un 15,1%, mentre que el País Valencià dobla aquesta xifra, amb un 30,1%. Aquesta proporció és molt superior a la de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que considera que una taxa de cesàries acceptable no hauria de superar mai el 15%.

Segons el Ministeri de Sanitat, una de cada quatre dones és sotmesa a una cesària durant el part. El percentatge s’amplia si tenim en compte altres pràctiques invasives

Tot i l’opacitat de les dades oferides pels centres privats, un informe publicat pel Sistema d’Informació d’Atenció Especialitzada (SIAE) mostra que les intervencions durant el part són molt més elevades a la sanitat privada que a la pública. L’episiotomia, una de les practiques més qüestionades per aquests organismes, va arribar a taxes del 72% en centres privats del País Valencià durant l’any 2012.

Aquestes intervencions no només afecten la salut de les dones, sinó que també repercuteixen en les butxaques de les famílies: com més intervencions es produeixen, més costós és el procediment. Tanmateix, néixer a tall de bisturí és una tendència a la baixa, així ho demostra la creixent demanda que, en els parts de natges –tradicionalment sotmesos a cesàries–, s’intervengui per via vaginal i sense cirurgia.

Altres pràctiques qüestionades, com l’ús d’oxitocina sintètica durant un procés de dilatació normal, la maniobra de Kristeller –aplicació de pressió sobre l’úter de la mare– o la posició de litotomia –de panxa enlaire– durant tot el procés expulsiu, són tècniques molt utilitzades als centres hospitalaris públics i privats de l’Estat espanyol. Aquest intervencionisme, sobretot en comparació amb el d’altres països europeus, no comporta una reducció de la mortalitat perinatal o neonatal. Les xifres són més baixes en altres estats menys intervencionistes, especialment als països nòrdics. La falta de confiança en aquestes pràctiques ha fet que cada vegada hi hagi més dones que es plantegin maneres menys invasives de donar a llum, com els parts naturals i els parts a casa.

Gestió cooperativa de l’acompanyament al part

La casa de parts Migjorn, situada als peus de Montserrat, fa setze anys que ofereix acompanyament a l’embaràs, el part i el postpart sota la fórmula cooperativa. “Migjorn té la voluntat de ser un centre de salut familiar basat en el respecte i l’autogestió de la salut”, afirma Anna Moreno, llevadora i membre de l’equip des de 2008.

En aquest espai, s’aborden les diverses etapes de la salut sexual i reproductiva de les dones, s’ofereix un lloc de trobada per a grups de preparació per la maternitat i la paternitat i grups de criança i també es fan tasques de sensibilització a escoles i instituts amb tallers sobre els processos de néixer. “El nostre acompanyament tracta de posar èmfasi en el respecte, no forçar els ritmes fisiològics i donar temps, ja que es confia en la naturalesa de les persones. Volem generar coneixement perquè cadascuna pugui decidir amb llibertat”, explica Moreno.

Aquest intervencionisme, sobretot en comparació amb el d’altres països europeus, no comporta una reducció de la mortalitat perinatal o neonatal

“Entenem el part com una funció més del nostre cos que, en condicions de salut, es pot dur a terme sense cap ajuda externa”, clarifica la llevadora, que afegeix: “La posició i el moviment lliure de la dona són la clau perquè el nadó pugui travessar el canal correctament”. Moreno també destaca la importància dels moments que segueixen el part: “Si no alterem el procés, la trobada entre la mare i el nadó es produeix immediatament, aquest s’adapta correctament al món exterior, no hi ha hemorràgies postpart, les lactàncies es produeixen amb èxit i el vincle entre ambdós es produeix amb molta més facilitat”. La llevadora sosté que les probabilitats que alguna cosa vagi malament en un part respectat són poques. Tanmateix, assegura que compten amb el coneixement i l’equip per solucionar la majoria de les complicacions que puguin sorgir in situ. També tenen prevista la possibilitat d’anar a l’hospital en un període de temps segur.

El part a casa de la Teia i el Toni / XÈNIA SOLÀ

 

“Com a acompanyants, donem el protagonisme a les mares i els nadons i ens mantenim en un segon pla”, comenta Moreno, que considera que, en l’acompanyament respectuós, s’inverteix l’ordre habitual i les professionals es posen a disposició de les dones que pareixen. També destaca que aconsegueixen establir una relació de confiança amb les famílies: “Quan s’acompanya des del respecte i la coresponsabilitat, es generen uns vincles molt forts”.

La llevadora afirma que “cada vegada hi ha més dones que s’informen i volen decidir sobre els seus cossos i els dels seus nadons” i assenyala dos reptes de futur: “Que el part a casa esdevingui una opció coberta per la sanitat pública per garantir una verdadera llibertat d’elecció i que la cura de la maternitat es converteixi en una prioritat política per tenir una societat més sana físicament i emocionalment”.

El part com a experiència vital transformadora

L’Alba i el Dani es van decidir per un infantament natural a casa després d’informar-se sobre les opcions que minimitzaven el risc de viure un part intervingut. Consideraven que dur-ho a terme en un hospital suposava quedar a mercè de les professionals que tinguessin torn en el moment del part.

“L’aspecte més important a l’hora de decidir on parir és el lloc on et sentiràs més segura. Hi ha qui se sent més segura en un ambient hospitalari i hi ha qui necessita més intimitat”, argumenta l’Alba. De la seva experiència, n’extreu que no s’ha d’ensenyar a parir les dones: “Ja en sabem, és la nostra naturalesa”. Gràcies a l’acompanyament amb Migjorn, la parella considera que va “arribar a un coneixement i un enteniment fisiològic de la gestació” que li va fer “viure tot el procés d’una manera més conscient”.

 

--------------------------
Riscos físics de la medicina invasiva i limitació de l’autonomia de les dones

Elena Fernández Barriga, llevadora especialista en obstetrícia i ginecologia, antropòloga i col·laboradora a Migjorn, explica que, en l’atenció convencional al part, hi predomina una relació vertical entre les especialistes i les dones: les dones perden capacitat de decisió i són les professionals qui dirigeix tot el procés. A parer de Fernández, “aquestes actituds paternalistes, pròpies del model biomèdic, generen carències en l’assistència que fan que els parts i els naixements siguin un procés fred i impersonal on no es contempla la dimensió emocional”.

L’equip de Migjorn, configurat per diferents especialistes, a la casa de parts ubicada a Sant Vicenç de Castellet / MIGJORN

 

La llevadora i antropòloga també assenyala que la protocol·lització i la tendència a l’intervencionisme comporta més complicacions mèdiques: “Com que el risc d’intervencions innecessàries és més alt, les complicacions que se’n poden derivar són més probables”.

A més, Fernández parla de l’anomenada cascada d’intervencions: dur-ne a terme una augmenta la probabilitat d’intervencions posteriors. També adverteix que, “als hospitals públics, continuen existint rutines obstètriques que posen les dones i els nadons en risc de iatrogènia –dany a la salut provocat per una acció mèdica– i, als hospitals privats, els índexs d’intervenció més elevats augmenten el risc”.

L’antropòloga destaca que aquestes pràctiques poden tenir conseqüències en la salut física i psicològica de les dones, en el desenvolupament emocional i físic de les criatures i en el vincle que s’estableix entre ambdues.

Fernández també denuncia que, als hospitals, hi ha professionals que exerceixen la violència obstètrica, un fenomen que s’està començant a denunciar oficialment. Posteriorment, les denunciants estan obtenint sentències indemnitzatòries. “Quan una professional no respecta l’autonomia i la capacitat de decidir de la dona, abusa de la seva posició de poder i, quan no informa o intervé sense consentiment, transmet pors innecessàries, tracta la dona de manera paternalista o despectiva i patologitza el procés fisiològic del part i el naixement, està exercint violència obstètrica i perinatal”, explica la llevadora.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: