Pedalades crítiques

En ciutats com Barcelona, Castelló i València col·lectius i entitats reivindiquen l’ús de la bicicleta com a eina per combatre el canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire i augmentar la seguretat dins les ciutats davant el monopoli dels automòbils
20/09/2017

El fet que el 95% de les barcelonines estiguen exposades a nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS i que aquesta siga la causa de més de 3.500 morts anuals a la ciutat no sembla que siguen motius suficients perquè moltes veïnes continuen reivindicant l’ús dels vehicles motoritzats per realitzar la majoria dels seus desplaçaments urbans, i que alhora critiquen qualsevol mesura que limite el seu ús en favor del col·lectiu ciclista. És el que des de fa uns anys comença a conéixer-se popularment com bicifòbia, es tradueix –cada cop més– en crits i insults contra les usuàries de les bicicletes als carrers, manifestacions contra la construcció de carrils bici a diferents barris de la ciutat i fins i tot atacs directes a les ciclistes, com el recent llançament de xinxetes a alguns dels carrils bici de la ciutat. “Tot el que signifiqui treure espai als cotxes en favor de les bicis genera rebuig en gran part del veïnat”, afirma Gabriel Gallart –geògraf i especialista en xarxes urbanes–, que també considera responsables de la bicifòbia els mitjans conservadors, com és el cas de La Vanguardia, que ara critiquen la construcció de la nova xarxa de carrils bici “com a arma política contra l’Ajuntament”, i el que realment estan fent és “utilitzar els arguments del cunyadisme antibicis”, en lloc de ser conscients que “és necessari canviar el model si realment volem reduir la contaminació i augmentar la seguretat de les nostres xarxes de mobilitat urbanes”.

Acció de la Massa Crítica a Barcelona  / FREDDY DAVIES


Tot i que l’ús de la bicicleta a la ciutat de Barcelona s’està disparant en els últims anys –segons dades del consistori el 2016 van augmentar fins a un 14% respecte a l’any anterior, arribant als 167.000 desplaçaments diaris–, aquest mitjà de transport encara no arriba a superar el 3% del total dels desplaçaments urbans. L’increment de l’ús de la bicicleta es deu en gran part a la millora de les condicions i les infraestructures que s’han anat desenvolupant des del consistori després de l’aprovació de l’últim Pla de mobilitat urbana el 2015 –amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del PP–, que preveu el desenvolupament de la Xarxa de Carrils Bici fins a arribar a un total de 308 quilòmetres finalitzats abans de 2018 –abans d’aprovar aquest Pla només n’hi havia 108 de disponibles– i que totes les veïnes disposen d’un carril bici a menys de 300 metres de casa. “L’objectiu d’aquest pla és facilitar l’ús de la bici a les veïnes i així intentar reduir el tràfic motoritzat a la ciutat en un 21% i millorar la qualitat de l’aire”, explica Gallart, tot i que és conscient que qualsevol canvi en el sistema de mobilitat “suposa un canvi d’hàbits per a les veïnes i afavoreix algun col·lectiu envers un altre”, i per això considera que “és necessari que ens reeduquem com a persones si volem respirar un aire millor i viure més temps a la ciutat”.

L’anell ciclista de València permet circular amb seguretat pel perímetre del centre històric

Actualment, un centenar d’entitats ciclistes i representants dels diferents grups municipals ja treballen en el pròxim Pla de mobilitat per al període 2018-2022 a la ciutat de Barcelona, que segons Gallart “ha de continuar amb la línia de limitar i reduir l’espai als vehicles motoritzats i facilitar que la bicicleta siga el mitjà més ràpid i més segur per desplaçar-se dins de la ciutat”. A altres grans ciutats –com València– la mobilitat també s’està organitzant en aquesta línia, com mostra la recent construcció de l’anell ciclista, una infraestructura que permet circular amb seguretat i rapidesa per tot el perímetre del centre històric de la ciutat a través de vora 5 quilòmetres i amb 2,5 metres d’amplada de carril.
 

Activisme sobre rodes

No només des de les institucions es fomenta l’ús i la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport majoritari a les ciutats. Un exemple d’això és la feina que desenvolupa la coordinadora estatal ConBici, que aplega una seixantena d’entitats que treballen per aconseguir el reconeixement de les ciclistes i els seus interessos, davant entitats públiques i privades, amb l’objectiu que s’implementen mesures, normatives i infraestructures que afavoreixen a aquest col·lectiu. “Ens mobilitzem perquè com a usuàries de la bicicleta no ens sentim segures i tenim por de circular dins les ciutats”, explica Marian Sintes, membre de les plataformes València en Bici i Horta en Moviment –que alhora formen part de la coordinadora ConBici. “Els vehicles motoritzats estan matant-nos amb atropellaments i contaminació, i per això és necessari que el teixit social es mobilitze i pressione les institucions per aconseguir una mobilitat més sostenible i segura”, explica.

“Els cotxes elèctrics continuen traient espai a persones i bicis”, denuncia Marian Sintes

Segons Sintes, a la ciutat de València la mobilitat i les infraestructures per circular en bicicleta “han millorat considerablement amb l’arribada del nou govern al consistori” –sobretot des que Giussepe Grezzi ocupa la regidoria de Mobilitat Sostenible i Espai Públic–, i s’han començat a organitzar reunions amb els diferents agents que circulen per la ciutat –transportistes, taxistes, ciclistes i vianants– per escoltar punts de vista i buscar solucions conjuntes al problema de la mobilitat. Tot i les millores aplicades, Sintes continua pensant que “la ciutat encara no és amable amb les bicis i és necessari eliminar més cotxes”, i recorda que “continua sent insostenible” que cada dia circulen per la ciutat vora 600.000 vehicles motoritzats. “També hem de parar compte amb el tema dels cotxes elèctrics, que ens els venen com a mobilitat sostenible quan en realitat continuen traient espai a les persones i les bicis”, i considera que la solució passa perquè hi haja “una implicació seriosa de totes les administracions i es destinen fons suficients per a desenvolupar un pla de mobilitat sostenible a escala estatal en el qual les vianants, la seguretat i la sostenibilitat siguen les protagonistes”.

Ciclistes s'agrupen abans d'iniciar la Massa Crítica de Barcelona / FREDDY DAVIES


David Aguilar, president de la plataforma Castelló en Bici –que des de 2007 pressiona per aconseguir millores en les condicions dels carrers per a la circulació ciclista a la capital de la Plana, eliminar els prejudicis existents sobre la bicicleta i dignificar-la socialment–, explica que a les ciutats més xicotetes i als pobles “la solució no passa tant per construir carrils bici sinó per aplicar polítiques per aconseguir la pacificació del tràfic dins l’àrea metropolitana, com la creació de ciclocarrers o estretir la calçada en favor de la vorera”, al mateix temps que es treballa per “conscienciar la gent sobre els beneficis d’utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport habitual dins de la ciutat”. Aguilar denuncia que a la ciutat de Castelló siga una agència privada qui s’encarrega d’elaborar el Pla de mobilitat urbana sostenible –l’empresa Planifica SL va aconseguir la concessió el 2015 per un valor de 58.482 euros– i no es tinga en compte l’opinió dels diferents agents socials implicats, que només poden fer al·legacions “que rarament són escoltades”.

Castelló en Bici fa cursos gratuïts per a persones adultes que volen aprendre a anar en bicicleta

Des de Castelló en Bici no només es fomenta l’ús de la bicicleta a la província, sinó que també es tracta de conscienciar la societat castellonenca sobre conflictes ambientals al territori i temes de memòria històrica –mitjançant activitats com la marxa ciclista antifracking o la cicloruta pel Castelló Republicà–, al mateix temps que es realitzen cursos formatius gratuïts per a persones adultes que volen aprendre a anar en bici i tallers d’autoreparació. Un altre aspecte que es vol visibilitzar des de la plataforma són “els continus assassinats” que pateixen les ciclistes a les carreteres, mitjançant la col·locació de bicicletes blanques –ghost bikes–, als punts concrets on una ciclista ha mort a conseqüència de l’atropellament d’un vehicle motoritzat. “Tot i que a moltes els molesta, nosaltres utilitzem la paraula assassinat perquè volem visibilitzar el que està passant, i la realitat és que a les ciclistes ens estan matant. Com pot ser que els mitjans diguen ‘muere un ciclista’ si el que ha passat és que un vehicle motoritzat l’ha matat?”. Aguilar conclou afirmant que “està clar que els cotxes són màquines que maten, i, per tant, hem de reduir el seu espai a les ciutats i pobles si volem augmentar la seguretat de les persones i reduir la contaminació”.

 

-----------------------
Una massa de bicis per reclamar els carrers

A la Xina, en els encreuaments sense semàfors, les ciclistes es van acumulant fins a arribar a un nombre que permet que creuen sense risc. Aquest fet, que es va donar a conéixer mundialment gràcies al documental Return of the Scorcher, del director i ciclista Ted White, va donar peu a la primera “massa crítica” a la ciutat de San Francisco (Estats Units) l’any 1992. Aquest esdeveniment, que consisteix a formar una pinya de gent amb bicicleta amb l’objectiu de prendre el control dels carrers de la ciutat, reclamar els drets de les ciclistes i promoure el model de ciutat sostenible, canvia completament la relació de poder amb les conductores d’automòbils. “Una ciclista pot ser atropellada, cinc poden ser intimidades, però cinquanta o cent ciclistes reclamant els carrers resulten imparables!”, expliquen des de la Massa Crítica de Barcelona. Aquest moviment, que s’identifica amb teories socials que afirmen que una revolució social és possible quan s’assoleix prou quantitat de suport popular –o massa crítica–, es va començar a expandir a diferents ciutats del món durant la dècada dels 90.

Una bicicleta blanca en homenatge a un ciclista mort per atropellament


Al nostre territori aquest moviment va arribar a principis dels 2000, i actualment l’esdeveniment es continua celebrant a moltes ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans. A Barcelona la Massa Crítica es reuneix el primer divendres de cada mes a les 20 h al passeig de Sant Joan (sota l’Arc del Triomf), a València també es troba els divendres a les 19.30 h a la plaça de la Verge i a Castelló es reuneix el segon divendres de cada mes a les 19.30 h a la plaça Major.

 

*Article publicar originalment a la 'Directa' 438

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: