"A les petites explotacions, el pagès està en sintonia amb el territori"

El granger Josep Domènech denuncia la insostenibilitat de la ramaderia integrada, que ofega les petites explotacions familiars i contamina el medi ambient

A través del model d’integració, els grans grups porcins han comprat bona part de les explotacions familiars tradicionals, formades per la granja i les terres de conreu, que caracteritzen el paisatge osonenc. D’aquesta manera, les persones dedicades a la pagesia han passat a ser assalariades, amb la corresponent pèrdua d’autonomia i la progressiva desaparició de la petita ramaderia, incapaç de competir amb els baixos preus de la producció industrial. Durant els últims quinze anys, la cabana porcina no ha parat de créixer, però la meitat de les granges de Catalunya han hagut de tancar.

Juntament amb dues persones més, Domènech manté una granja de dos centenars de porcs treballant prop de dotze hores diàries /BRAIS G. ROUCO
Juntament amb dues persones més, Domènech manté una granja de dos centenars de porcs treballant prop de dotze hores diàries / BRAIS G. ROUCO

Per conèixer de prop aquest fenomen, hem visitat una granja situada al petit nucli de Sant Martí Sescorts, al municipi de l’Esquirol. El seu propietari, Josep Domènech, la va heretar del seu pare, que amb 87 anys encara dedica unes hores cada dia al manteniment dels animals. Es tracta de la típica explotació familiar que encara predomina a diversos països europeus, com França o Alemanya. Tot i així, la granja no és de les més petites: s’hi crien 150 vaques i dos centenars de porcs. Al voltant dels corrals, Domènech treballa 30 hectàrees de conreus. Allà, hi cultiva cereals com blat de moro, ordi i civada, que es destinen a alimentar el bestiar. Després, els purins serveixen per fertilitzar els camps: d’aquesta manera, es tanca el cicle.

Després de la compra massiva de granges per part de grans grups empresarials, les pageses han passat a ser assalariades, amb la corresponent pèrdua d’autonomia

Domènech defensa que el model porcí osonenc és sostenible sense les macrogranges: “A les petites explotacions, el pagès està en sintonia amb el territori, el treballa i el cuida. En canvi, la gran indústria porcina només ha portat contaminació i baixada de preus. Hi ha països que poden produir de forma més competitiva, com els Estats Units o la Xina. El que hauríem de fer aquí és apostar per la qualitat”. El ramader afegeix: “L’únic país europeu on han deixat que s’instal·li la gran indústria al sector ha sigut l’Estat espanyol, sobretot Catalunya i, sobretot, Osona”.

/B.G.R.
/B.G.R.

 

Els grans propietaris del porcí osonenc, com Tarradellas, Vallcompanys, Baucells o Ramisa, tenen una influència forta sobre l’administració a causa del volum de negoci i els llocs de treball associats a la seva activitat. “Aquesta influència es tradueix en la concessió de permisos per construir grans explotacions al límit de la legalitat i totalment desvinculades del territori”, explica Domènech. En conseqüència, els petits productors han hagut de reduir costos per poder competir amb el porc industrial barat i han vist empitjorar les seves condicions laborals. Actualment, Domènech manté la granja juntament amb dues persones més i treballen prop de dotze hores diàries. “Qui ha de plegar si sobren porcs? Els grans industrials o els que ens hi hem estat tota la vida?”, es pregunta.

Les grans marques del porcí osonenc tenen una influència forta sobre l’administració a causa del volum de negoci i els llocs de treball associats a la seva activitat

En relació amb el problema dels purins, Domènech assegura que no hi ha control dels vessaments. De fet, a pocs quilòmetres de la seva granja, hi havia una planta de cogeneració, que va tancar després que l’Estat espanyol eliminés les ajudes a les energies renovables, l’any 2014. Domènech es pregunta irònicament on van a parar els purins que s’hi gestionaven. “Nosaltres n’hi dúiem ben pocs, però hi havia pagesos que hi portaven el 100% del volum que generaven”, afirma.

El granger també explica que és molt difícil trobar terres on abocar purins: la sobresaturació fa inviable abocar-ne més a determinades zones. L’administració requereix que es traslladin a altres comarques, però, segons Domènech, “no en fa un seguiment”. Això obre la porta a tota mena de tripijocs: “Hi ha pagesos que tenen terres fora de la comarca únicament per cobrir l’expedient: el transport els surt molt car i ho acaben abocant sense permís a Osona. Aquest fet fa que ens trobem amb camps que tenen excedents d’adob pels pròxims 30 anys”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Osona: cinc porcs per persona

dimarts, 9 febrer, 2016

Qui no ha menjat mai un espetec de Casa Tarradellas? Ara bé, qui sap com han arribat el greix, els teixits musculars i l’intestí del porc a la nostra nevera?