Drets

La policia protagonitza un terç dels casos de racisme i xenofòbia a Catalunya

SOS Racisme presenta avui la setena edició de l'informe 'Estat del Racisme a Catalunya', que recull tots els casos atesos pel seu servei d'atenció a la víctima durant l'any 2015 a Catalunya. La 'Directa' n'avança una part
Durant l'any passat, el Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) va atendre 442 persones. 137 hi van acudir com a víctimes d'una discriminació racista o xenòfoba, però només 80 van decidir denunciar els fets
Victor Serri
17/03/2016

Des de l'any 2009, SOS Racisme Catalunya recull tots els casos que atén el Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SaiD) en un informe anual. Tanmateix, les dades, que es presenten avui a les 11h a l'Espai Contrabandos en una roda de premsa, constaten que l'entitat segueix lluny d'assolir els seus propòsits d'eradicar aquest tipus de violència de la societat catalana.

El SaiD és un servei gratuït que vol donar resposta a aquelles persones, grups i col·lectius que hagin estat víctimes de fets i comportaments racistes o xenòfobs amb l'objectiu de restituir els drets i la dignitat de les víctimes.

Durant l'any 2015, aquest servei va atendre 442 persones, 310 de les quals hi van acudir per primera vegada. Un total de 137 ho van fer com a víctimes d'una discriminació racista o xenòfoba, però només 80 van decidir denunciar els fets. Aquesta dada preocupa especialment l'entitat, que destaca la "invisibilització del racisme" com la conclusió més rellevant del seu treball.


Quatre de cada deu persones no denuncien

Entre els casos que van arribar al SaiD l'any 2015 i que finalment no es van denunciar, un 53% va ser per decisió de la víctima. Per SOS Racisme, els motius que expliquen aquest fet són, principalment, la percepció de les víctimes que la denúncia "no servirà per a res". Aquesta percepció ve motivada, segons afirmen, per la "por i la desconfiança en el sistema jurídic o en les institucions i la normalització de la situació discriminatòria".

Un 82% dels casos de discriminacions per part de serveis privats (per exemple, l'accés a locals d'oci) no es denuncia

En els casos que no es denuncien, les dades apunten grans diferències percentuals en funció del context en què ocorren els fets. Així doncs, un 82% dels casos de discriminacions per part de serveis privats –per exemple, l'accés a locals d'oci– no es denuncia, mentre que, en els incidents que afecten drets bàsics com l'accés a drets socials, tan sols un 6% de les víctimes rebutja la via judicial. "En alguns casos, no es dóna prou importància a la discriminació patida i cal denunciar que totes les discriminacions són importants i que, per poder eradicar-les, cal denunciar-les", afirmen des de l'entitat.
 

Presentació de l'informe sobre l'estat del racisme a Catalunya de l'any 2014 / Gorka Leiza


Cal tenir en compte que totes aquestes dades s'obtenen només a partir de les persones que han acudit a aquest servei, però que diàriament succeeixen molts més casos, dels quals mai no s'arriba a tenir coneixement. A tall d'exemple, l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea constata que un 82% dels delictes d'odi mai no s'arriben a denunciar. "Destaquem un perill, que és la normalització d'aquestes situacions, ja sigui per l'acceptació individual de la persona que la pateix o per l'acceptació de la societat, que resta gravetat a aquests incidents", emfatitza SOS Racisme a les pàgines del seu informe.


L'administració pública, líder en discriminació

Els casos que han estat perpetuats per agents de la seguretat pública tornen a ser la tipologia més nombrosa. Ni més ni menys que un 35% del total d'incidents registrats pel SAiD han estat materialitzats per agents de policia. Aquestes discriminacions però, són les que suposen més traves per resoldre mitjançant la via penal, degut al principi de veracitat dels policies i les habituals denuncies creuades.

SOS Racisme alerta de l'auge de les denúncies entre particulars, aquelles que deriven dels conflictes que apareixen en espais quotidians entre persones que no tenen cap relació contractual ni de prestació de serveis

L'entitat alerta de l'auge de les denúncies entre particulars, aquelles que deriven dels conflictes que apareixen en espais quotidians entre persones que no tenen cap relació contractual ni de prestació de serveis. La xifra s'ha duplicat des de l'any 2013 i, actualment, s'enfila fins al 30% del total de casos documentats. Tres quartes parts d'aquests successos es van produir a la via pública i en conflictes entre el veïnat, contextos que representen espais quotidians i afavoreixen la normalització de les conductes racistes.

L'aprovació del Reial Decret Llei 16/2012, que nega el dret d'accés a la sanitat universal a les persones migrants, està darrere l'increment de casos de discriminació en l'accés als drets socials. Els episodis d'exclusió del sistema de salut públic suposen el 38% dels casos d'aquesta tipologia, que ha passat a representar el 20% del total de casos gestionats pel SAiD, lluny del 8% registrat l'any 2012. SOS Racisme afirma que aquests casos són “especialment greus perquè l'administració té la responsabilitat de garantir l'accés als drets a tothom”.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

La petjada de l’odi als Països Catalans

dilluns, 22 febrer, 2016

Els crims d’odi són aquells casos que acaben amb la mort de la víctima, la punta de l’iceberg dels centenars de delictes d’odi que es produeixen anualment a casa nostra.