La punta de l’iceberg de la repressió contra les dones

A partir de l''Informe Repressió i Gènere', la 'Directa' recull diferents casos repressiu contra dones i moviments feministes arreu de l'Estat espanyol
Concentració pel cas Bershka, el 9 de novembre del 2016
Neus Català
17/11/2017

A partir de la publicació de l’Informe Repressió i Gènere, impulsat per Novact i Defender a Quien Defiende, la 'Directa' recopila casos -també alguns que no hi estan recollits- de repressió contra dones i moviments feministes. No es tracta d’una cronologia exhaustiva de totes les violències i persecucions que han patit les activistes i els col·lectius feministes les darreres dècades, però configuren la punta de l’iceberg d'una xifra negra on conflueixen les diverses interseccions que el patriarcat oprimeix -gènere, raça, origen, orientació sexual... Bona part d'aquestes violències estiguin invisibilitzades forma part dels mateixos mecanismes repressius.
 

1979: deu dones i un home són detinguts per haver practicat avortaments. El cas va ser conegut com les Onze de Bilbao.

1983: manifestació davant del Congrés dels Diputats a Madrid per exigir la despenalització de l’avortament, que va ser dissolta violentament per la policia.

1985: detenció a Barcelona de cinc feministes acusades d’agressió i resistència a la força pública, entre elles, la feminista i militant antifranquista Manola Rodríguez (militant del PSUC i fundadora de l’associació Dones del 36).

2007: el febrer es produeix la detenció de la jove anarquista Núria Pórtulas, acusada de col·laboració amb "organització terrorista". Va passar quatre mesos en presó preventiva. Posteriorment, condemnada per l'Audiència Nacional espanyola i l'any 2010, absolta pel Tribunal Suprem.

2009: detenció de Laura Bugalho, activista trans i sindicalista gallega, acusada de falsedat documental. La denúncia tenia el seu origen en el Grup Operatiu d’Estrangeria de la Policia Nacional. El 2013 va afrontar un judici amb una petició de presó d'entre tres i sis anys. L’activista va patir assetjament policial. Bugalho havia ajudat a destapar fins a dinou trames al voltant de l’explotació de persones migrants i dones treballadores del sexe.

2009: el 7 de gener, es fa una acció de l’assemblea feminista revolucionària Cau de Llunes, de Tarragona. En la performance per denunciar la pressió estètica, davant un establiment Bershka, la Guàrdia Urbana intervé violentament. Intimidacions, maltractes, vexacions. Una de les activistes va ser colpejada fins a perdre la consciència.

2011: 21 d’abril, Patricia Heras se suïcida. Heras va ser l’única dona entre els condemnats en el muntatge policial, judicial i polític del cas 4F, també conegut pel documental Ciutat Morta.

2011: després de l'acció Encerclem el Parlament el mes de juny, es produeixen vint detencions, entre les quals hi ha dones. El 2014, després del judici, l'Audiència Nacional espanyola les absol. La Fiscalia, el Parlament, la Generalitat i l'associació Manos Limpias recorren la sentència i el Tribunal Suprem condemna vuit de les encausades a tres anys de presó. Des del 18 de juny del 2015, les vuit condemnades esperen la resolució d'un indult.

2012: el dia de la vaga general, el 29 de març, detenen Laura Gómez, la secretària d'organització de la CGT a Barcelona, acusada per una acció de protesta davant la Borsa de Barcelona. Arran del 29-M, Interior crea el web de delacions d'activistes.

2012: durant la vaga del 14 de novembre, Ester Quintana perd l'ull a causa de l'impacte d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra. Els policies van ser absolts en el judici l'any 2016.

2013: sis activistes antifeixistes, entre elles una dona, són acusades de diversos delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica contra un grup de neonazis, el 12 d'octubre. 

2012: el col·lectiu Putas Indignadas de Barcelona denuncia la reforma de l’Ordenança Cívica que multa l’exercici de la prostitució al carrer. Aquest enduriment normatiu va acompanyat de persecució i de l’intent d’expulsió de les treballadores sexuals del barri del Raval. El col·lectiu estarà fortament implicat en la denúncia de l’assassinat de Juan Andrés Benítez a mans dels cossos policials. El març del 2015, segons denuncia Putas Indignadas, l’Ajuntament barceloní entra "amb ordre judicial però sense avís previ" als pisos i edificis del carrer Robadors on treballaven i els precinta.

/ Pau Fabregat



2013: davant l’intent de l'aleshores ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón de reformar la llei de l’avortament, s’inicia un període de fortes mobilitzacions feministes.

2013: l’espai transfeminista autònom i autogestionat Eskalera Karacola de Madrid pateix intimidació, persecució, insults i ofegament econòmic, per part de les administracions públiques i pels cossos policials.

2013: el 16 de maig, durant l'escarni “Tócale el pito a Gallardón” a Madrid, hi ha càrregues i detencions.

2013: l'agost, diverses activistes feministes del barri de Gràcia de Barcelona reben multes seguint l’Ordenança Cívica per una encartellada abans de les festes majors. La suma total de les multes arriba als 10.500 euros.

2013: el 6 d’octubre, durant l'escarni feminista a l'exarquebisbe de Madrid Rouco Varela, la policia encapsula i reté les activistes concentrades i amenaça amb denúncies penals.

2013: el 9 d’octubre, detenen activistes de FEMEN per la seva acció al Congrés dels Diputats.

2013: interposen multes de 300 euros contra tres membres de l’Asamblea de Mujeres Diversas de Sevilla per convocar una “manifestació il·legal” contra la reforma Gallardón.

2013: el 17 de novembre, es produeixen 27 detencions en el marc d’una manifestació antiavortista de grups com HazteOír o Derecho a Vivir, a Madrid. Les sancions administratives a feministes sumen 9.450 euros, diversos processos penals i més de 25 identificacions.

2014: el 4 de febrer, detenen activistes feministes a Sevilla per fer pintades.

2014: el 9 de febrer, dies després d’una acció en una església de Palma a Mallorca, detenen sis feministes. El cas es coneix com Feministes Encausades.

2014: detenen i processen una feminista a Màlaga i tres feministes a Sevilla per processons del Santo Coño Insumiso, el 8 de març del 2013 i l’1 de maig del 2014, respectivament.

2014: l’associació gallega Ve-la Luz es persona contra la Guàrdia Civil, acusant-la de negació d’auxili. La denúncia fa referència a l’assassinat d’un bebè a mans del seu pare a Betanzos, la Coruña, hores després que la mare del nadó intentés posar una denúncia contra l’home avisant de la desaparició del menor. Després d’aquesta acusació, l’associació comença a patir assetjament i situacions d’inseguretat, sobre la seva presidenta, Gloria Vázquez. Han hagut de pagar una fiança de 6.000 euros per personar-se en la causa.

2014: el novembre, una protesta a Mataró contra la violència masclista i els feminicidis acaba amb identificacions policials.

2014-2015: durant les operacions Pandora i Piñata són detingudes i empresonades diverses activistes anarquistes. Més endavant, seran posades en llibertat, després que es determini que no hi ha cap indici ni prova que justifiqui la seva entrada a presó o la suposada existència dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC).

2015: a través de la Llei Mordassa, comencen a multar-se a prostitutes i treballadores sexuals a tot l’Estat espanyol.

2016: el gener, la Fiscalia i la defensa de Laura Bugalho arriba a un acord de condemna d’onze mesos, pel que aconseguix evitar entrar a presó.

2016: l'agost, l’activista Helena Maleno rep amenaces de mort després de denunciar una actuació violenta de la policia espanyola a Ceuta. Maleno va denunciar en una entrevista la violència policial a la frontera sur, que van intentar frenar a cops i puntades de peu l’entrada de 187 migrants, tal com mostren les imatges d’algunes càmeres de seguretat de la zona. El Sindicato Unificado de Policia (SUP) es va sumar a la cadena de missatges per Twitter, on l’activista rebia intimidacions i va defensar l’actuació policial.

2016: després de set anys, el judici del cas Bershka se celebra el 9 d’octubre del 2016. Condemnen les activistes a tres mesos de presó.

2016-2017: diverses activistes feministes pateixen ciberassetjament masclista: les blogueres Barbijaputa o Negraflor, la creadora de El Tornillo Irantzu Varela, Alicia Murillo, les còmiques feministes Malena Pichot i Charo López, la periodista Andrea Momoitio, entre altres.

2017: el 29 de març, Cassandra, una jove trans, és jutjada per uns tuits còmics sobre Carrero Blanco. Durant el judici, es nega la seva identitat de gènere i se la interpel·la en masculí. La condemnen a un any de presó i set d’inhabilitació.

2017: multen a les "Ocho de Sol", les dones en vaga de fam acampades a la madrilenya Plaza del Sol en protesta per les polítiques municipals en matèria de violències de gènere.

2017: l'1 d’octubre, dia del referèndum. Només a Barcelona, amb més de 900 persones ferides, es denuncien centenars de situacions de violència policial. Segons el SIRECOVI, 38 de 65 situacions van ser denunciades per dones. L'Escola Dolors Monserdà, l'IES Pau Claris, l'Escola Estel i l'Escola Mediterrània són alguns dels punts de votació on les defensores dels drets humans han recopilat casos d’agressions i de violència policial amb biaix de gènere. Tocaments, vexacions, mofes, expressions humiliants verbals, coces, cops de porra… A la ciutat de Barcelona es denuncien dues agressions de caràcter sexual per part dels cossos policials.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: