Per què les corporacions són màquines de generar crims

Els autors són especialistes en crim corporatiu i en la seva regulació. Al llibre ‘La Empresa Criminal. Por qué las corporaciones deben ser abolidas’ (Icaria Editorial), analitzen la impunitat jurídica amb què actuen les corporacions i els seus càrrecs executius. En aquest article, parteixen del frau de Volkswagen per desenvolupar una tesi: les corporacions són ens sistemàticament delictius que s’han d’eradicar

/LLUÍS RAFOLS

 

El desenvolupament de la crisi de Volkswagen (VW) a l’Estat espanyol ens ha ensenyat molt sobre els guanyadors i els perdedors a l’era de l’austeritat. Enmig de la seva pròpia crisi, les grans corporacions han sortit pràcticament intactes de la crisi econòmica. Mentre els bancs eren rescatats, mentre la crisi del capital financer privat es transformava en una estressant crisi de deute per a la gent, hi ha hagut poc debat polític o popular sobre un fet fonamental: moltes de les grans corporacions d’Europa s’han beneficiat d’immensos subsidis públics durant anys. Volkswagen és una d’elles.

El Banc Europeu d’Inversions va garantir préstecs a Volkswagen per 46.000 milions d’euros i l’Estat espanyol va subvencionar la venda dels seus cotxes dièsel falsament ‘nets’

Des de 1990, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha garantit préstecs a la companyia per un valor aproximat de 46.000 milions d’euros, el més recent dels quals es va retornar el 2014. Tot i així, no va ser fins al gener d’aquest any que el BEI va declarar que suspendria els seus crèdits a la companyia. A l’Estat espanyol, com a qualsevol altre lloc, la història recent de Volkswagen passa pels subsidis directes. El govern va garantir subsidis de 1.000 euros per la venda de cada cotxe dièsel net, una transferència de riquesa de l’Estat a la corporació en el context d’una austeritat severa i continuada per la majoria de la gent. Després que esclatés l’escàndol i un cop es va evidenciar que l’empresa havia estat perpetrant exactament els mateixos fraus a l’Estat espanyol que a qualsevol altre lloc, Volkswagen va acordar retornar aquells subsidis.

Un engany massiu que atemoreix els treballadors

Segons una informació d’El País publicada el setembre de 2015, és probable que els aparells enganyosos fossin instal·lats a 500.000 cotxes fets a la planta de Martorell de Seat. Més tard, aquell mateix mes, la corporació va anunciar que suspendria la producció de cotxes VW, Audi i Seat a l’Estat. El caos creat per l’estafa, les mentides i el frau de Volkswagen va arribar just després que Seat hagués anunciat beneficis en les seves operacions del primer trimestre de 2015. L’escàndol ha convertit una situació que era estable en una d’insegura, en què els treballadors de la filial espanyola i els treballadors que depenen de la indústria de l’automòbil troben el seu poder col·lectiu de negociació soscavat.

Ara, els operaris de la planta viuen amb la por de la desinversió de Volkswagen. Mentrestant, el juny de 2015, un cop esclatat l’escàndol, el regulador espanyol (la Comissió Nacional del Mercat i la Competència) va multar un total de 95 concessionaris de VW, Audi i Seat amb 41 milions d’euros per manipular els preus. Així, mentre els treballadors eren més precaritzats, la població era emmetzinada pels cotxes de VW i estafada als seus concessionaris.

Atès el seu domini en un mercat oligopolístic, és probable que els perjudicis al preu de les accions o les vendes tinguin una durada relativament curta, amb poca o cap repercussió a llarg termini per la companyia. Així doncs, el dany causat no serà transmès als accionistes, els seus beneficis es recuperaran i la responsabilitat limitada restringirà qualsevol conseqüència legal o financera en les possibles demandes civils o penals. De manera anàloga, els alts directius seran protegits. Encara que dues pomes podrides puguin ser acomiadades, restaran amb les pensions i les indemnitzacions intactes.

Quan la companyia necessiti diners per pagar les demandes, les compensacions i les multes derivades del seu frau, la majoria d’assalariats en patiran les conseqüències

En canvi, quan la companyia necessiti obtenir els diners necessaris per pagar les demandes, les compensacions i les multes, la majoria dels assalariats en pagaran les conseqüències (VW ja ha advertit als seus treballadors que la recuperació de l’escàndol “no serà sense dolor”). A més, l’inestimable dany causat a la salut de la gent ja ha estat produït i mai no serà vinculat de manera causal als onze milions de cotxes que circulen al món sota un frau intencionat emetent els mortals òxids de nitrogen (NOx). Aquesta és una preocupació urgent a l’Estat espanyol, des que l’Agència Europea del Medi Ambient ha informat que les seves ciutats excedeixen 150 punts el límit de seguretat dels nivells recomanats de contaminació.

El poder dels ‘lobbies’, intacte

Els governs no solament han subvencionat la companyia durant l’escàndol, sinó que han col·laborat amb la indústria per evadir una regulació efectiva sobre l’impacte mediambiental del sector. Segons una sèrie de documents obtinguts per l’Observatori Europeu de les Corporacions, els representants de la Comissió Europea, després de fer unes trobades amb els lobbistes del cotxe l’any 2012, van concloure que “qualsevol acció proposada hauria d’impulsar la demanda d’acord amb els actius de la indústria”.

En un estudi publicat el maig de 2014, el mateix mes que començava a emergir la crisi de Volkswagen, la Comissió va declarar: “La llista de regulacions presentada per la indústria en una col·laboració conjunta ja proveeix una indicació valuosa de les expectatives de la indústria sobre aquesta negociació. Els reguladors conduiran una avaluació equivalent basada en les dades de la indústria, així com en altres dades disponibles”. Fins i tot després de tot el frau i l’ocultació, la posició de la Comissió Europea continua sent aquesta: qualsevol regulació futura del sector s’ha de basar en les dades fraudulentes –i molt probablement criminals– produïdes per corporacions com VW.

Unes realitats irreformables

El cas de VW il·lustra perfectament que la corporació moderna –recolzada sobre una plètora de mecanismes dels governs nacionals i les institucions capitalistes supranacionals– pot ser entesa com un aparell criminogen i externalitzant. Criminogen perquè la violació de la llei és calculada i és part integral del seu modus operandi. Externalitzant perquè, contínuament, les corporacions socialitzen els costos reals de la seva producció, ja siguin costos marcats per la pèrdua de vides humanes, la reducció de l’esperança de vida o la transferència de riquesa de la butxaca pública a la fulla de balanç corporatiu, sense mencionar la destrucció del medi ambient que posa en perill l’existència de la vida sobre el planeta. Es per això que afirmem que la corporació no pot ser reformada. Per totes aquestes raons, que desenvolupem al nostre llibre La Empresa Criminal, és evident que no serem capaços d’alterar el curs de la història i prevenir la destrucció del planeta llevat que trobem la manera de desafiar el poder polític i econòmic de les corporacions.

El cas de VW il·lustra que la corporació moderna pot ser entesa com un aparell criminogen perquè la violació de la llei és part integral del seu ‘modus operandi’

Al mateix assaig, hem argumentat que la nostra tasca immediata ha de ser atacar les bases legals i socials sobre les quals es constitueixen el poder i la irresponsabilitat corporatives. Una manera d’abordar-la és considerar com es pot desmantellar el principi de la personalitat jurídica, que garanteix efectivament la impunitat dels crims corporatius. No és una coincidència que acabar amb la personalitat jurídica fos una de les demandes originals del moviment Occupy Wall Street. Tot i que aquestes demandes continuen estant relativament invisibilitzades, algunes versions d’aquesta proposta han estat tema de debat polític al començament del segle xxi i han començat a ser visibles en el treball acadèmic radical que està compromès políticament amb la possibilitat de reformar, o d’abolir, les proteccions garantides a les corporacions a través de la responsabilitat limitada.

Hem de considerar com es pot desmantellar el principi de la personalitat jurídica, que garanteix efectivament la impunitat dels crims d’algunes grans empreses

Com hem argumentat, la corporació, en essència, és rapaç, violenta, assedegada de beneficis i sistemàticament criminal. Per aquestes raons, no pot ser corregida. En la recerca d’una estratègia transformadora i humanitzadora, estem obligats a aconseguir reformes que ataquin i limitin les bases legals del poder corporatiu, de la mateixa manera que sempre hem de buscar albirar les condicions necessàries per un futur sense aquestes entitats. La tasca política més urgent de la nostra era és, doncs, l’abolició de la corporació i dels fonaments legals i polítics en què es basa. En absència d’aquestes fites, continuaran enganyant, mentint, robant, mutilant, matant i emmetzinant fins que, finalment, estiguem totes extingides.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: