Rànquing dels edificis desallotjats que fa més anys que es troben en desús

Fem un recorregut pels espais més emblemàtics de València, Lleida, Palma i Girona

Un incendi intencionat va acabar amb el CSO Pepica la Pilona de València

Un dels centres socials claus per entendre l’okupació a València va ser Pepica la Pilona. El nom de l’espai pretenia homenatjar una de les figures més populars del barri del Cabanyal. Situat en primera línia marítima, es va okupar el 27 de setembre de 2008 per defensar el barri enfront del projecte de prolongació de l’avinguda Blasco Ibañez. La remodelació urbanística pretenia enderrocar l’edifici, com tants altres de la zona.

Estat actual d'abandonament del CSO Pepica la Pilona / CHRISTIAN VILLALBA

El centre va ser un punt de trobada per a molts col·lectius. Aquest fet va facilitar la creació de “xarxes intergeneracionals de relacions d’afinitat política”, com es pot llegir al dossier 25 anys: Resistint i Okupant, publicat per la Biblioteca Anarquista de l’Horta i la biblioteca Contrabando del Cabanyal. En 2006, un incendi “clarament intencionat” va arrasar l’immoble, fet que va forçar el desallotjament. “La Pilona resultava molesta per al model de ciutat que volia donar cabuda a la Copa Amèrica i el projecte València Paseo al Mar”, s’afirma al document.

Com a resposta, l’agost de 2006, es va reokupar el CSO Malas Pulgas, també al Cabanyal. L’edifici ja s’havia obert l’any 2000 i el seu desallotjament, produït l’any 2002, va generar una onada de protestes que es van saldar amb quatre detingudes, a les quals es va aplicar la llei antiterrorista. Els mitjans de la ciutat vinculaven les accions amb la kale borroka. Malas Pulgas havia estat un referent a la ciutat, arran de la intensa activitat que s’hi duia a terme: tallers, biblioteca, concerts, jornades... Després de la reokupació, el centre va ser desallotjat definitivament el 17 de gener de 2007. Actualment, està tapiat i en desús.

Una de les últimes okupacions importants a València va ser la de Ca la Vaga. L’espai es trobava a l’antiga Facultat d’Agrícoles de la Universitat Politècnica i va ser alliberat uns dies abans de la vaga general del 14 de novembre de 2012. L’objectiu era que servís com a punt logístic de preparació de la jornada per als grups autònoms i anticapitalistes. Els debats interns i la pressió mediàtica van forçar el progressiu abandonament de l’edifici, que va ser desallotjat un mes després de la vaga.

 

Actual façana sense el característic mural del Casal de Joves de Lleida / PEDRO MARIA SOTO

Una façana grisa i un solar buit, el rastre dels desallotjaments a Lleida

Desenes de joves treballaven, des de fa un parell d’anys, en la dinamització dels baixos de l’Edifici Panadès, una antiga casa de roba convertida, ara, en el nou Casal de Joves de Lleida. Es tracta d’un espai petit, d’una sola planta, situat al casc antic de la ciutat: acull les diverses d’activitats que es desenvolupaven a l’antic Casal, desallotjat deu mesos després de la seva inauguració.

A principis de desembre de 2012, la Paeria va precintar el local de forma administrativa, per sorpresa i enmig d’un pont festiu. Actualment, l’edifici, propietat de la família Egea, està tapiat, sense ús i amb la façana pintada de gris, fet que contrasta amb el gran mural multicolor que abans presidia l’espai. L’Assemblea del Casal Popular de Joves de Lleida va decidir buscar una solució conjunta amb l’Ajuntament de Lleida, que finalment va cedir un espai de propietat municipal on poder continuar impulsant el projecte.

Mural que els i les joves van dibuixar a la façana del Casal de Joves de Lleida

Si anem més enrere, el desembre de 2007, en un solar que estava esperant la urbanització especulativa dels terrenys annexos a les Basses, va néixer La Chispa. Avui dia, el solar està habitat; l’okupació, pendent de judici. L’emblemàtic edifici podria ser desallotjat, finalment, el mes de febrer.

L’any 2004, després del desallotjament del Kask i Kan Parra, un grup de persones va okupar La Gàbia, una torre propietat de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) que feia cinc anys que estava abandonada. La Gàbia, ubicada als límits entre l’horta i la ciutat, es va convertir en un centre social molt actiu, amb activitats setmanals, hort comunitari o biblioteca. El juliol de 2006, unes excavadores de la Paeria van tirar l’edifici a terra. Les persones que hi vivien tan sols van tenir mitja hora per treure les seves pertinences de casa. On hi havia el CSO La Gàbia, ara, hi ha un solar buit.

 

Finalment el pla urbanístic no va afectar el casal Les Vies, però segueix tapiat / JOAN FRAU GARRIGA

El Casal Okupat Les Vies de Palma continua tapiat vuit anys després

Segurament, les turistes que paguen 19,50 euros per agafar el tramvia històric que les durà a Sóller i que travessa el carrer d’Eusebi Estada de Palma no saben que passen per davant del que va ser Les Vies. Okupat el setembre de 2005 i impulsat per la CNT, Maulets, la CEPC i individualitats de la ciutat, el casal va esdevenir un espai de trobada i experimentació devora el parc de les Estacions.

A Palma, l’okupació sempre havia estat terreny dels sectors llibertaris i anarquistes (Casal Llibertari, s’Eskola). En aquella ocasió, la unió amb els sectors independentistes –que havien promogut altres espais com el Casal Independentista de Mallorca o el Casal Can Capses, tots dos espais llogats– donà continuïtat i reforçà tota una sèrie de sinergies i complicitats que ja existien arran de les convocatòries conjuntes de les manifestacions antifeixistes del 20 de novembre. Situat a uns baixos de propietat privada que en el seu dia acolliren un petit comerç (duia set anys tancat), el casal fou okupat l’1 de setembre de 2005 i aixoplugà diferents iniciatives, com una cooperativa de comerç just i la celebració de xerrades, projeccions o debats. Tot això, però, no encaixava en el model de ciutat que tenia en ment la llavors batllessa palmesana, Catalina Cirer (PP). Amb l’excusa de l’enèsima reforma del parc de les Estacions, al·legà que l’edifici seria expropiat per poder dur a terme el soterrament de l’estació d’autobusos. La Policia Local vigilava de prop el casal i, en veure que un dels seus activistes s’hi acostava, l’escorcollaren, l’identificaren, li prengueren les claus i entraren dins.

Imatge del casal Les Vies quan estava en funcionament / ARXIU

El desallotjament es va fer sense que hi hagués hagut cap judici –sí que hi havia denúncia del propietari– i els operaris de Cort s’endugueren tot el mobiliari. Els agents municipals van acabar amb Les Vies el 6 d’abril de 2007 i, gairebé vuit anys després, l’espai resta tapiat. L’estació d’autobusos fou soterrada, però l’obra no afectà en cap cas l’edifici on se situava el casal, que va rebre el suport dels moviments socials i els partits de l’oposició.

 

La casa de la vall de Sant Daniel es manté tapiada / TONI FERRAGUT

La Ferralla, una masia abandonada a la vall de Sant Daniel de Girona

Durant el pont del primer de maig de 2007, l’Assemblea de Joves de Girona va reobrir l’antiga masia Can Puig de la vall de Sant Daniel, després de quaranta anys d’abandonament. La finca, envoltada de camps i zona boscosa, és propietat d’una família molt coneguda que ostenta diverses ferreteries a la capital gironina. Per això, el nou projecte de casal autogestionat es va anomenar La Ferralla. El 15 d’octubre del mateix 2007, un fort dispositiu d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra va aprofitar que aquell dia la majoria d’activistes del casal eren davant la seu de l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid, per donar suport als encausats per la crema de fotos del rei. Els efectius policials van desallotjar l’edifici i, en companyia dels representants de la propietat, en van tapiar els accessos. Set anys i escaig després dels fets, la casa es manté del tot abandonada i no es preveu donar-li cap ús a mitjà termini.

Estat de l'antic immoble durant els mesos que es va reobrir / ASSEMBLEA DE JOVES DE GIRONA

Durant els sis mesos que la casa va estar oberta, un nombrós grup de joves provinents de Maulets, Endavant, la Màquia i el moviment escolta van rehabilitar l’espai i van condicionar la majoria de les seves estances. Una de les joves que hi va participar ens explica: “L’assemblea era variada. Teníem com a punt d’acord fer crítica al sistema capitalista i a un model de ciutat basat en el consumisme, l’especulació i la privatització d’espais”. A La Ferralla, s’hi van fer xerrades, cafetes, assemblees i festes, entre altres activitats. Se sap que, abans de l’okupació organitzada, algunes persones entraven a la casa per assajar trapezi i circ. Després del desallotjament, malgrat que es va tapiar l’accés a l’espai, s’hi ha continuat entrant a través de forats que resten oberts.

A Girona, també destaca el cas de Can Pixera, edificació situada al carrer Major de Salt i propietat de J. Caselles, okupada per primer cop el 1993, desallotjada posteriorment i reokupada per segona vegada uns anys més tard. Després del segon desallotjament i de l’absolució judicial de les encausades, la casa es va continuar deteriorant. Avui dia, està tapiada i en runes.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: