Sahar Francis: "Més de 10.000 dones han estat empresonades a Palestina"

Advocada palestina
01/11/2017

Ja fa 25 anys que l’organització Addameer defensa els drets humans dels presos i preses polítiques palestines. Una heroïcitat considerant que Palestina en fa cinquanta que viu sota una ocupació que ha enviat 700.000 persones a la presó. L’advocada Sahar Francis és la directora de l’ONG que pretén posar fi a les tortures i altres violacions de drets humans, tant als centres penitenciaris israelians com palestins. Com moltes altres organitzacions palestines, Addameer està sotmesa a la repressió de l’exèrcit israelià. A més de continus escorcolls i confiscacions de material a la seva seu, algunes de les activistes han estat empresonades i els han limitat la llibertat de moviment. Actualment, tres treballadores de l’organització es troben
en detenció administrativa sense garanties de judici.

Fotgrafia: Heura Molina


La major part de la població palestina ha patit o pateix la presó. Com es viu aquesta situació dins de les famílies?

Des del principi de l’ocupació, hi ha hagut al voltant de 700.000 persones palestines que han estat empresonades, la majoria més d’un cop al llarg de la seva vida. Això afecta tota la família, ja que el judici va acompanyat de molta humiliació i càstigs col·lectius. L’exèrcit israelià realitza incursions dins de les cases familiars i els seus membres estan subjectes a ser empresonats amb l’objectiu de pressionar la persona detinguda per a l’obtenció de més informació. A més, si ens traslladem a un nucli familiar reduït, la majoria de les persones que es troben empresonades són homes, alguns d’ells caps de família. En molts indrets de Palestina, l’home és qui porta gran part dels recursos a casa. Per tant, si està empresonat durant 25, 13 o 10 anys, es produeix una situació econòmica difícil. Alhora, aquesta situació afecta molt la relació entre els membres de la família. Imagina els infants que tenen el pare empresonat durant 20 anys... Durant l’etapa més important de les seves vides estaran allunyats, sense la possibilitat de poder comunicar-s’hi. L’exèrcit duu a terme l’empresonament sistemàtic de la població amb la intenció de posar més opressió sobre les palestines. És per això que l’empresonament afecta la família i el conjunt de la societat.
 

Com deies abans, en alguns casos, els empresonats són caps de família. En aquest cas, són les dones qui han de prendre el rol dels seus marits i encarregar-se que no faltin recursos econòmics a casa. Quina és la situació d’aquestes dones?

Moltes dones han finalitzat la seva formació i poden buscar feina per donar suport a la família i continuar, malgrat les dificultats, amb la seva vida diària. En altres casos, les dones no poden treballar i no hi ha ningú que pugui proveir la família dels recursos necessaris. És per això que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) va crear un sistema d’assistència per donar suport a les famílies. És un suport mínim i mensual que ajuda simplement a sobreviure.
 

Exactament, en què consisteix? Totes les famílies poden rebre assistència?

És per a tots els presos, no només per a les famílies on el pres és el cap de família. L’ajuda contempla diferents categories, que depenen del temps durant el qual la persona ha estat empresonada. Si la persona presa ho ha estat menys de cinc anys, no obtindrà cap suport econòmic un cop alliberada. Tanmateix, s’ofereixen programes de rehabilitació per trobar feina o emprendre un petit comerç. Per aquells que són empresonats durant més de cinc anys –també hi ha diferències en l’aplicació si les condemnes són superiors a deu o vint anys–, la família obté un suport mensual que continua després de l’alliberament per facilitar l’entrada a la societat.


També hi ha hagut detencions a Addameer. Com viviu això entre les amigues i companyes? L’exèrcit israelià també aplica el càstig col·lectiu contra les persones més properes a les preses?

A Addameer, com a part de la comunitat de defensores de drets humans, patim agressions contínues. Els atacs es produeixen a través de l’empresonament d’una o més companyes de feina o realitzant incursions a l’oficina –el 2012, van assaltar Addameer i van robar cinc ordinadors i dues càmeres. En alguns casos també ens imposen restriccions de moviment. Algunes de les meves companyes no tenen permís per viatjar fora del 
país; d’altres no poden entrar a Jerusalem o, a l’inrevés, a Cisjordània, durant un període de temps determinat. Actualment i des de fa sis mesos, el coordinador de l’àrea d’investigació, Salah Hammouri, es troba sota detenció administrativa. També el coordinador de comunicació, Hassan Safadi, està en detenció administrativa des del maig de 2016 i serà alliberat el 20 de desembre de 2017. Esperem que l’exèrcit israelià no torni a renovar la detenció administrativa, ja que poden allargar-la de manera indefinida. I no ens podem oblidar de Khalida Jarrar, vicepresidenta de la Junta Directiva d’Addameer i cap de la Comissió de Presoneres al Consell Legislatiu Palestí. Ella ha estat en el punt de mira de l’exèrcit israelià els últims anys. Després d’haver passat molt de temps amb restriccions de moviment per sortir de Palestina, va ser empresonada durant un any el 2015 –va ser alliberada el mes de juny de 2016. El juliol de 2017, va tornar a ser empresonada i, actualment, es troba en detenció administrativa.
 

Segons Addameer, actualment hi ha 65 dones empresonades. Quines són les condicions de vida de les dones palestines a les presons israelianes?

Les condicions de vida dins de les presons són les mateixes que tenen els homes, estan sotmeses als mateixos mètodes de tortura

La dona palestina sempre ha estat part de la lluita per l’alliberament a tots els nivells de la resistència, així com de manera interna i a la diàspora. És per això que les dones també han estat subjectes a ser empresonades i patir tortura. Si bé el nombre és menor que en el cas dels homes, podem afirmar que en aquests 50 anys d’ocupació a Cisjordània, més de 10.000 dones han estat empresonades. Pel que fa a les condicions de vida dins de les presons, són les mateixes que tenen els homes, ja que estan sotmeses als mateixos mètodes de tortura, falta de tractament sanitari, les mateixes violacions de drets humans durant el judici i el sistema de transport d’una presó a l’altra, els mateixos càstigs d’aïllament i la prohibició de rebre visites familiars o de les advocades. L’única diferència és la utilització de registres sense roba, l’assetjament i l’abús sexual durant els interrogatoris. A vegades se’ls ha arribat amenaçar de ser violades o abusar d’elles davant del seu pare, marit i germà.
 

L’exèrcit israelià utilitza l’assetjament i l’abús sexual com una eina de tortura? Com afecta les dones, això?

L’assetjament i l’abús sexual fa que les dones empresonades s’enfrontin a una situació més difícil quan són alliberades

L’ocupació israeliana és completament conscient que la societat palestina encara és una societat àrab tradicional. Als anys 70, en alguns casos, utilitzaven la violació. L’exèrcit israelià utilitzava bastons de fusta i ampolles de cristall. Tot i que no va ser utilitzada de manera sistemàtica, sí que tenim alguns casos de presoneres que van sofrir aquestes tortures. Actualment, tenim documentats casos d’assetjament i/o abús sexual. La utilització d’aquests mètodes fa que les dones empresonades s’enfrontin a una situació més difícil quan són alliberades. És per això que la utilització d’aquests mètodes són part del procés d’humiliació i opressió de la societat palestina.

En alguns casos s’ha acusat l’ANP de col·laborar amb l’estat d’Israel en els empresonaments, per la coordinació firmada durant els acords d’Oslo en temes de seguretat. A més, la societat civil ha impulsat la campanya “End the security coordination” per pressionar l’ANP perquè trenqui els acords. Des d’Addameer teniu proves que evidencien aquesta complicitat?

Sabem que hi ha un acord sobre el sistema de seguretat, no és un secret. Però no tenim proves de casos específics. És a dir, no puc afirmar que alguna persona va ser arrestada per l’acord o l’intercanvi d’informació entre l’ANP i l’ocupació israeliana. Nosaltres, a Addameer, mai hem vist documents o proves que evidenciïn això. Però sabem que existeix perquè en alguns casos hem representat presoners de l’ANP. Aquestes persones, després de ser alliberades per l’organització, són empresonades immediatament per l’exèrcit israelià. Això mostra que l’exèrcit israelià té més informació que s’extreu durant l’interrogatori realitzat per l’ANP. A més, aquestes proves no s’utilitzen en una cort israeliana, ja que es considera una prova real. En alguns casos, les autoritats israelianes, quan no tenen prou informació, utilitzen la detenció administrativa contra les palestines. En d’altres, les palestines alliberades per l’ANP han estat empresonades en una presó israeliana al cap de poc temps, cosa que ens porta a pensar que hi ha una coordinació en seguretat. Però, com deia, no puc aportar cap cas del qual tinguem una evidència física que hagin intercanviat la informació.
 

A més, l’ANP també és responsable de detencions de persones palestines per les seves afiliacions polítiques. Quines són les condicions de vida dins de les presons de l’ANP?

L’ANP arresta gent per la seva afiliació política, però les condicions de vida a les presons no són comparables a les de les presons israelianes, tant en nombre com en condicions físiques. Per descomptat que l’ANP exerceix la tortura. Aquesta pràctica hauria de ser castigada i abolida sota qualsevol circumstància, perquè res la justifica. Però podem afirmar que l’ANP, des de la signatura del Conveni contra la Tortura el 2007, ha rebaixat el nivell de duresa. La vulneració del Conveni significa una falta greu de les responsabilitats que l’ANP té amb el dret internacional. Per això des d’Addameer continuem investigant i pressionant per posar fi a la tortura i al maltractament dins de les presons.
 

La situació de les persones palestines a les presons israelianes és de clara vulneració dels drets humans, per això han iniciat vagues de fam diverses vegades. Ens pots explicar quines són les condicions de vida?

Tot i que hi ha diferències entre una presó i una altra, moltes preses no poden rebre visites familiars durant anys

Partim de la base que a les presons israelianes el nombre de presos polítics és molt elevat. Actualment, 6.300 persones es troben empresonades, incloent-hi infants. I en moments puntuals s’ha arribat a 10.000 o 11.000. Dins de les presons, totes les palestines pateixen tortures durant el procés d’arrest i interrogatori. Aquest assetjament contra els presos canvia depenent del centre on es troben i després continua a la presó. Allà, els presos estan subjectes a restriccions i vulneracions de drets diàries pel que fa a la sanitat, l’educació, les visites familiars i de les advocades, l’aïllament en cel·les, etcètera. Dins de les presons israelianes s’apliquen càstigs que depenen de si les autoritats de les presons consideren que has fet alguna cosa contra les regles del centre. Llavors, et sentencien a estar sota aïllament o t’obliguen a pagar una fiança quan surts de la presó. Tot i que hi ha diferències entre una presó i una altra, en general, moltes preses no poden rebre visites familiars durant anys. Altres sobreïxen malalties cròniques i no reben el tractament adequat. Per exemple, aquelles que pateixen problemes de cor o ronyó i necessiten ser ateses als hospitals, ja que a les clíniques de les presons el material és molt bàsic, només tenen pastilles per al mal de cap. Tampoc hi ha un sistema educatiu per als adults; l’han hagut de desenvolupar els mateixos presos palestins. Tampoc no està permès que es comuniquin amb la família, dins de les presons no hi ha telèfons públics. Totes aquestes restriccions diàries condicionen la vida de les empresonades. És per això que hi ha hagut moltes vagues de fam contínues en els últims anys des de 2010.


Un exemple d’aquestes protestes és la vaga de fam que s’inicià el mes d’abril de 2017 i que va durar 43 dies. Quins n’han estat els resultats?

Aquestes restriccions de drets han incentivat la convocatòria de vagues de fam contínues des de 2010

Desafortunadament, la majoria dels reclams que van iniciar la vaga de fam a principis d’abril no han estat aplicats per les autoritats israelianes. Quan s’estava discutint la finalització de la vaga de fam, els responsables del sistema penitenciari israelià van prometre que farien millores en les qüestions relatives a la sanitat, l’educació, el menjar i les necessitats diàries de les presoneres, incloent-hi les visites familiars. Però, finalment, això no es va aprovar i les negociacions continuen. D’altra banda, les autoritats israelianes afirmen que les visites familiars no estan sota la seva responsabilitat. La realitat és que l’organització Creu Roja és qui s’encarrega de facilitar-les, però les han anat cancel·lat argumentant que no hi ha recursos econòmics. Tot i això, els presos van estar reclamant al sistema penitenciari que obrissin les visites a tots els membres de la família i deixessin d’utilitzar la seguretat com una excusa per impedir-ho.
 

Davant d’aquesta falta de compromís per part de les autoritats israelianes, es valora fer més vagues de fam?

Actualment, els presos no poden tornar a realitzar una vaga de fam, ja que el seu estat físic ha quedat molt debilitat després de 43 dies sense menjar ni beure. Tanmateix, si no hi ha una reacció seriosa per part del sistema penitenciari i millora les condicions de vida, es realitzaran més protestes com aquesta, ja que és l’únic recurs que tenen els presos per exigir a les autoritats israelianes que garanteixin els drets humans de les persones dins de les presons.
 

Les autoritats israelianes consideren que la vaga de fam trenca les regles de la presó. Les preses que han participat de la protesta han estat reprimides?

Una de les tècniques repressives més greus que utilitzen és l’alimentació forçosa, una pràctica que ha ocasionat morts

Durant la vaga de fam, les autoritats israelianes exerceixen la pressió i el càstig contra els presos. Ho fan a través de la tortura psicològica i física. Una de les tècniques repressives més greus que utilitzen és l’alimentació forçosa, ja que les negligències mèdiques que s’han produït amb aquesta pràctica han ocasionat la mort d’algunes persones. A més, hem vist com l’alliberament dels presos després d’una vaga de fam no garanteix que no pateixi un nou empresonament. Algunes persones, que van realitzar la vaga de fam per tal de ser alliberades, han estat arrestades de nou i tornen a estar sota detenció administrativa. Igual que passa amb els presos alliberats amb intercanvis de presoners i ara es troben empresonats amb condemnes de per vida que tenien abans de 2011, encara que hagin passat ja 25 anys a la presó.
 

Finalment, els acords que puguin sorgir de les negociacions entre Hamàs i Al-Fatah podrien posar fi a la coordinació entre l’ANP i l’estat d’Israel? Es traduiria també en un menor nombre de palestines empresonades?

Hamàs i Al-Fatah haurien de ser més seriosos i posar fi a la divisió per millorar les vides diàries de la gent

No estic segura de com es desenvoluparan les negociacions entre Hamàs i Al-Fatah, perquè, honestament, després de deu anys la gent està molt escèptica. Aquest tipus d’acord s’ha intentat en el passat i sempre ha fallat. Hamàs i Al-Fatah haurien de ser més seriosos i acabar amb la divisió per tal de millorar les vides diàries de la gent a Cisjordània i Gaza. Els dos partits haurien d’anar cap enrere, desenvolupar de manera real la construcció d’un estat palestí i posar fi a l’ocupació israeliana. Tampoc no puc assegurar que les negociacions afectaran positivament els empresonats perquè també pot dur a la situació contrària. Si l’ocupació israeliana no està d’acord amb el que sorgeixi dels acords, hi haurà una onada de repressió on s’empresonarà més gent. Incloent-hi la gent d’Al-Fatah, que no havia estat amenaçada sistemàticament durant els últims anys. Tanmateix, no només es tracta de la repressió per part de l’exèrcit israelià; qualsevol crítica contra l’ANP pot comportar l’empresonament, especialment amb la nova llei aprovada sobre les xarxes socials. Ara, qualsevol persona pot ser empresonada per fer crítiques polítiques a l’ANP. Per això, la societat civil també està desenvolupant campanyes contra aquesta llei.

 

Article publicat al número 441 de la 'Directa'

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: