Política

Samaranch, encara més olímpic que franquista a Barcelona

L'expresident del COI té un museu amb el seu nom a Barcelona, però no tindrà el carrer dedicat que va estar a punt d'aprovar-se l'any 2013. Amb tot, la seva figura ha esquivat força bé el revisionisme crític de la dictadura de Franco
El Museu Olímpic i de l'Esport inaugurat l'any 2007 pel mateix Joan Antoni Samaranch, va ser rebatejat amb el nom d'aquest, arran de la seva mort, tres anys més tard
Jordi Ferrer
24/07/2017

"A la ville de Barcelona, Espanya." Amb aquestes paraules màgiques, pronunciades el 17 d'octubre de 1986 a Lausana, l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va certificar que la capital catalana (la seva ciutat, al capdavall) seria l'organitzadora dels Jocs de la XXV Olimpíada, a celebrar el 1992; Però alhora, el pròcer olímpic, amb la frase, també donava el tret de sortida una gran i exitosa operació personal de neteja del seu passat com a dirigent franquista.

Samaranch va morir ara fa set anys, el març de 2010, enmig de grans honors institucionals, capella ardent al Saló Sant Jordi de la Generalitat oberta a la ciutadania inclosa (hi tenia dret, pel fet d'haver estat condecorat amb la Medalla d'Or de la institució el 1985), i missa a la catedral de Barcelona amb la família reial en ple i regust de funeral d'estat.

Samaranch va morir ara fa set anys, el març de 2010, enmig de grans honors institucionals, capella ardent al Saló Sant Jordi de la Generalitat oberta a la ciutadania inclosa

Durant els seus últims anys de vida, el marquès de Samaranch (títol que va rebre del Rei Joan Carles I el 1991) va ser reconegut per les principals institucions catalanes i els partits que històricament les han governat (PSC i CiU) com l'home clau que va fer possible que Barcelona acollís els jocs del 1992, i sempre li ho van agrair amb tota mena d'homenatges. També ajudava força al reconeixement social el fet que el dirigent olímpic fos alhora durant una colla d'anys (entre 1987 i 1999) president d'un totem del poder financer com La Caixa.

Samaranch als anys 90 amb els dirigents convergents Artur Mas i Josep Lluís Vilaseca. Durant els seus últims anys, les institucions catalanes i els partits que les controlaven (PSC i CiU)  li van reconeixer amb tota mena d'honors haver estat la figura clau per la designació olímpica del 1992

 


Pocs mesos després del decés, el museu Olímpic i de l'Esport situat a la muntanya de Montjuïc i inaugurat el 2007 per Samaranch mateix, es va rebatejar amb el nom del mandatari, que encara avui manté, amb l'acord unànime de totes les institucions presents al patronat. Dos anys més tard, el 2012, l'Ajuntament va rebre una proposta de dedicar un carrer o plaça al dirigent. Tot i que les ordenances municipals estableixen cinc anys des de la mort d'una persona per tal de poder recordar-la al nomenclàtor, en el cas de Samaranch, com que estava en possessió de la Medalla d'Or de Barcelona, no era necessari. La iniciativa provenia d'una fundació anomenada Fundació Esport Cultura (formada per diversos clubs esportius de la ciutat com el Futbol Club Barcelona, el Reial Automòbil Club de Catalunya, o el Círculo Eqüestre).

El grup popular i CiU –que aleshores governava a l'Ajuntament–, van fer seva la proposta, que es va arribar a aprovar a la Ponència de Nomenclàtor el març de 2013. La via designada havia de ser l'actual passeig Olímpic, que circumval·la l'Estadi Olímpic Lluís Companys (el president de la Generalitat afusellat pel règim dictatorial del qual Samaranch va ser dirigent i col·laborador). En paral·lel, una trentena d'entitats (la FAVB, l'ANC, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, entre altres) van fer pública una carta en la qual es criticava obertament que la ciutat rendís homenatge a algú vinculat a les altes jerarquies del franquisme. A principis del 2014 l'aleshores regidor de Cultura, Jaume Ciurana, va fer públic que el carrer dedicat a Samaranch quedava aparcat per petició de la mateixa família del prohom olímpic, en constatar que no generava suficient consens social.


L'esportista del règim

Joan Antoni Samaranch Torelló fou fill d'una família burgesa d'industrials tèxtils amb fàbrica a Molins de Rei, però des de jove va mostrar més interès per la vida social i els esports que pel negoci familiar. Va practicar diverses modalitats, sobretot el tenis i l'hoquei sobre patins, del qual va arribar a ser seleccionador espanyol. Afiliat a Falange des del final de la Guerra Civil, va ser regidor d'Esports a l'Ajuntament de Barcelona entre 1954 i 1966, quan Franco el va nomenar delegat especial de l'Estat d'Educació Física i Esports. Durant el règim també va ser procurador a les Corts Generals i, en el moment de la mort del dictador, era president de la Diputació de Barcelona. Com molts altres dirigents del darrer franquisme, Samaranch es va adaptar de pressa al nou escenari predemocràtic, i va fundar un partit fet a mida, Concordia Catalana (de perfil clarament conservador amb certes ínfules regionalistes) amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions a Corts anunciades pel juny de 1977. Però el President del Govern, Adolfo Suárez, el va enviar a Moscou, d'ambaixador.

L'escultura de Joan Mora donada per l'expresident del COI a la ciutat de Barcelona, que l'actual consistori ha retirat del vestíbul de l'Ajuntament / Mutari

 


A la Rússia aleshores soviètica va demostrar a fons la seva capacitat indomable per adaptar-se als entorns més extrems i per la diplomàcia més subtil; i va començar a treballar sigil·losament la seva candidatura per a presidir la principal institució olímpica, de la qual ja era membre des del 1966. Va ser escollit president del COI el 1980, en una sessió plenària a Moscou (on s'havien d'inaugurar els jocs olímpics) i amb el vot favorable en bloc de tots els representants provinents d'estats comunistes. Va ocupar el càrrec durant 21 anys –el president més longeu de l'organisme– i va plegar el 2001 perquè per edat ja li tocava, però també esquitxat per les investigacions per corrupció en l'assignació dels jocs d'hivern a la ciutat estatunidenca de Salt Lake City.

Samaranch va ser escollit president del COI el 1980, essent ambaixador a Moscou, i amb el vot favorable en bloc de tots els representants provinents d'estats comunistes

L'actual equip de Govern a l'Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, en arribar a l'alcaldia l'any 2015, va anunciar un ambiciós programa de revisió de símbols, monuments i noms de carrers vinculats al franquisme, a la monarquia borbònica, a règims dictatorials en general, o a personatges amb currículum marcat per pràctiques esclavistes, violència o vulneracions dels drets humans. El pla (la primera marca visible del qual va ser la retirada d'un bust del rei emèrit Joan Carles del saló de plens), també ha afectat, encara que d'esquitllada, la figura de Samaranch. L'octubre de 2016 es va anunciar que el consistori feia retirar una escultura donada per l'expresident del COI a la ciutat, que representa una bossa d'esport amb les anelles olímpiques, i que estava emplaçada sota una escala al vestíbul de l'Ajuntament mateix. L'endemà mateix la peça va ser recol·locada davant de les queixes de l'autor, l'escultor Joan Mora, d'alguns grups municipals i del fill del mateix Samaranch. Aleshores es va anunciar que l'obra es mantindria al seu lloc però es faria esborrar de la dedicatòria el nom del donant que té a la seva base. Aquesta solució tampoc va agradar a alguns grups polítics, i una moció del PP a la Comissió de Presidència va aprovar que es restituís la inscripció. Finalment, s'ha optat per traslladar la peça escultòrica al museu olímpic de Montjuïc que, fet i fet ja du el nom de l'ex prohom franquista, amb grans caràcters, inscrit a la seva façana.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: