Economia

S'obre el saló i entren els fons d'inversió

El Barcelona Meeting Point, presidit per últim cop per Enrique Lacalle, reunirà inversors internacionals amb negocis a l'Estat, com la gestió de les hipoteques de Catalunya Caixa o els pisos de la Sareb
Protesta de la PAH contra el saló Meeting Point l'any 2012. Entre els patrocinadors de l'esdeveniment, hi figuren diversos grups immobiliaris vinculats a grups bancaris, denunciats per la PAH reiteradament.
Pau Barrena
20/10/2015

S'obre el saló, un fons d'inversió, un banc i una immobiliària apunten les oportunitats de mercat, discuteixen sobre el futur del sector i acorden alguna operació. És el Barcelona Meeting Point, que enguany celebra la dinovena edició amb l'anunci inesperat que Enrique Lacalle n'abandona la presidència. L'impulsor del gran saló immobiliari fa un pas enrere en un moment en què, assegura, tot va cap amunt: creix l'adquisició d'habitatges per part d'estrangers, la signatura d'hipoteques s'anima, millora el crèdit bancari i la inversió en el sector, el mes de setembre, ja havia superat la de tot el 2014. Entre el 21 i el 25 d'octubre, 280 empreses del sector 38 de les quals són fons d'inversió procedents d'una quinzena de països es reuniran al Meeting Point, segons el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), organitzador de l'esdeveniment. En contrast, més enllà de les condicions òptimes per als negocis, hi ha un altre context: 4.698 execucions hipotecàries a Catalunya el segon trimestre de l'any, el 23% del conjunt de l'Estat; 450.000 pisos buits, i aproximadament 120.000 en mans de la banca i la Sareb.

Mentre la gent passeja entre expositors d'immobiliàries i bancs, entre bambolines, els fons compartiran “estratègies guanyadores” per fer-se amb el sector

Des de l'esclat de la bombolla immobiliària, els participants al Meeting Point han anat transformant la seva fisonomia. S'ha passat d'una presència majoritària d'immobiliàries tradicionals a l'aterratge dels grans fons d'inversió internacionals, com Cerberus, GreenOak Real Estate, Morgan Stanley o Pacific Real Estate. Per això, s'ha previst un programa especial perquè aquests actors immobiliaris puguin compartir “estratègies guanyadores” i un espai, anomenat Shop in Barcelona, Real Estat, on confluir amb les empreses immobiliàries espanyoles. Qui ho desitgi, previ abonament de sis mil euros més IVA, podrà fer el business més tranquil·lament a la sala VIP del Meeting Point, anomenat Clúster d'Inversors.

.

Concentració de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca contra el saló immobiliari l'any 2013 / Robert Bonet

 

Mentre els inversors fan negocis entre bambolines, al Saló Gran Públic, qualsevol persona pot passejar entre els expositors folrats d'habitatges de primera i segona residència, pàrquings, habitatges unifamiliars, xalets o oficines. També pot contrastar els crèdits hipotecaris, conèixer les assegurances i les taxacions. Dins el pavelló, probablement, com l'any passat, regalaran La Vanguardia, perquè, a banda de dedicar algunes de les seves pàgines a la comunicació d'empreses immobiliàries, és el mitjà patrocinador del Saló i edita un suplement especial pel Meeting Point. A més, des de 2009, Enrique Lacalle forma part del consell d'administració del Grup Godó, empresa editora del diari.

Les conferències previstes per a empresaris apunten els ressorts, les oficines i els hotels com a inversions segures i posen sobre la taula la necessitat de consolidar una “nova relació de la banca amb el sector immobiliari”. Entre els expositors, trobem Caixa Bank, BBVA, Bankinter i Santander, una part del conjunt de la banca que, en només vuit anys (entre 2000 i 2008), va disparar un 850% el préstec a promotors immobiliaris, segons un informe de l'empresa d'anàlisi Variant Perception. L'expresident de Catalunya Caixa, Adolf Todó –imputat per administració deslleial–, va descriure aquella situació amb un símil molt gràfic: “Una festa just quan es troba en el moment més animat i tothom està a punt d'agafar una borratxera”.

Ara, des dels estands del Meeting Point, les entitats bancàries i la Sareb –que va adquirir béns immobles i crèdits–, a través dels fons que comercialitzen el seus paquets d'actiu, també ofereixen gangues immobiliàries, moltes de les quals provenen de subhastes i desnonaments.

La tríada de la Sareb

Entre les primeres files i com a patrocinadors de l'esdeveniment, apareixen un conjunt de grups inversors que han estat assenyalats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca en diverses ocasions. La patrocinadora principal, Servihabitat, que va passa de pertànyer a La Caixa a estar controlada pel fons d'inversió nord-americà Texas Pacific Group, gestiona el paquet Íbero de la Sareb des de 2014. Més de 30.300 actius, entre immobles i crèdits, aconseguits gràcies a la gestió de Rodrigo Rato, que aleshores assessorava el fons. Precisament, l'exministre espanyol d'Economia i exdirector de l'FMI està sota la lupa d'Hisenda per possibles irregularitats en els cobraments de Texas Pacific Grup.

La patrocinadora principal, Servihabitat, que va passar de pertànyer a La Caixa a estar controlada pel fons d'inversió Texas Pacific Group, gestiona el paquet Íbero de la Sareb des de 2014

En un segon nivell, com a patrocinadors líders, apareix l'antiga immobiliària del Banco Santander, Altamira, ara en mans del fons d'inversió Apollo Management International, que gestiona un paquet de 28.000 pisos de la Sareb; o Anticipa, la firma sota la qual opera el gegant Blackstone en la gestió de les hipoteques que va adquirir a Catalunya Caixa. En resposta, la PAH ja ha visitat la seva seu a l'Hospitalet de Llobregat en tres ocasions. La darrera vegada va ser la setmana passada per exigir solucions dignes per a les famílies afectades.

Entre els patrocinadors convencionals, hi ha l'auditoria Deloitte, sancionada per cometre infraccions greus en el cas de Bankia; la consultoria Aguirre Newman, presidida pel germà d'Esperanza Aguirre; i la immobiliària Colonial, que durant quinze anys ha estat en mans de La Caixa i ara compta amb un ampli ventall de fons i banca entre el seu accionariat. L'èxit que ha obtingut en la inversió d'oficines li ha conferit l'organització d'una conferència.

Atès que la inversió no té fronteres, enguany, el Meeting Point posa el focus a l'Amèrica Llatina. Concretament, a l'Uruguai –on subratllen que, en les compres sobre planell, “les plusvàlues són de dos dígits en 24 mesos”– i a la República Dominicana, país que qualifiquen com “un amigable entorn normatiu per a la inversió”, amb una llei que ofereix “exempcions fiscals per a nous projectes”. Amb l'esclat de la bombolla, moltes empreses van internacionalitzar el seu negoci i van traslladar el model del totxo a altres indrets, especialment a les costes d'altres països.


El Consorci i De la Rosa

El 1997, es va fer cèlebre una frase d'Enrique Lacalle: “Tots els partits polítics han passat el platet”. D'aquesta manera, justificava la seva negativa a dimitir després d'haver rebut diners de Javier De La Rosa per finançar la campanya del PP. Esclatava l'anomenat cas Torras –una querella contra l'empresari per apropiació indeguda i falsificació– i Lacalle, a més de ser dirigent del Partit Popular de Catalunya (PPC), feia un any que era delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Des del Consorci, Lacalle va ser l'artífex del saló Barcelona Meeting Point i hi ha estat al capdavant durant dinou anys. El cognom De la Rosa feia anys que ressonava dins el Consorci, quan el pare de Javier, Antonio –antic capità franquista de la Legió–, n'era secretari general i va fugir, el 1980, després de ser condemnat per haver fet un desfalc milionari a través de la compra d'uns terrenys inexistents.

El Consorci és una empresa pública participada per l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona en minoria, que acumula un important patrimoni immobiliari llegat per l'Estat, com el polígon de la Zona Franca. El 2013, l'empresa va guanyar set milions d'euros i disposa d'un patrimoni valorat en 492 milions d'euros i 638 milions més en actius, com els 21 milions de metres quadrats de sòl industrial. Ara, després del pas del socialista Manuel Royes, el delegat de l'Estat dins el Consorci és l'actual secretari general del PPC de Barcelona, Jordi Cornet, que, a més d'haver estat regidor a l'Ajuntament, com Lacalle, va estar vinculat a les campanyes del Partit Popular com a coordinador en diversos comicis.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: