Economia

Els 'súpers' es mengen els mercats

Els darrers anys, s'han rehabilitat 25 mercats a la ciutat de Barcelona i, aprofitant les reformes, aquests equipaments han cedit part del seu espai a grans superfícies comercials de cadenes com Mercadona, Carrefour o Eroski
Segons l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, malgrat les primeres reticències de les comerciants, s'ha demostrat que el model de convivència entre paradistes i grans superficies funciona i que la majoria de paradistes l'accepten
Guye Sancho
08/02/2016

Més enllà de la gran política que monopolitza els espais informatius i de debat, les institucions públiques prenen mesures que no tenen efectes immediats, però que, a la llarga, tenen molt pes en les nostres vides quotidianes. N'hi ha molts exemples i un d'ells és el de la gestió dels mercats municipals i el nostre consum alimentari. "El 70% dels aliments que mengem provenen de més de 1000 km de distància, tenim una gran dependència energètica. Això, a més, ens ha portat a seleccionar aquelles espècies de vegetals resistents a fer mil quilòmetres", explica Joan Rieradevall de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i veí del barri de Sant Antoni, que aquests dies ha iniciat un procés participatiu en relació amb la renovació del mercat i el seu entorn.

A Barcelona ciutat, hi ha 39 mercats i, a Catalunya, 144, 26 menys que els que apareixien al darrer cens publicat per la Direcció General de Comerç a Catalunya l'any 2005. Al cens anterior, de l'any 1998, hi havia 179 mercats. A partir de 2005, la desaparició de mercats es va accelerar. Des de llavors, no s'ha elaborat cap nou cens i, en canvi, s'ha parlat molt dels mercats com a eix vertebrador dels barris i els municipis on s'ubiquen. La desaparició dels mercats municipals és un fenomen que succeeix arreu del territori i, en alguns municipis com Manresa i Elx, s'han creat plataformes per demanar que no es deixi que desapareguin.

Actualment, a Catalunya, hi ha 144 mercats, 35 menys que els que registrava el cens de l'any 1998

En el cas de Barcelona, des de les Olimpíades de 1992, l'Ajuntament va emprendre una renovació dels mercats de la ciutat. La gestió i modernització dels mercats barcelonins es dirigeix des de l'Institut dels Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), institució creada l'any 1991 fruit de les reflexions dels anys vuitanta sobre la situació deplorable en què es trobaven aquests espais per la manca d'inversions durant el franquisme, a més de l'amenaça creixent per la pressió del nou format de venda dels supermercats. La Directa ha pogut parlar amb la cap de comunicació de l'IMMB, Núria Costa, que ens ha explicat els diferents models de mercat amb què es treballa.


Rehabilitació dels mercats

En l'àmbit dels mercats, hi ha dos grans grups amb característiques específiques: els que es van fer al llarg del segle XIX i els que es van fer durant la segona meitat del segle XX per dotar els nous barris que s'estaven construint a la ciutat d'aquest servei. Per iniciar el procés de renovació del mercat, l'IMMB comença parlant amb les comerciants, es prenen compromisos per ambdues bandes i –si s’hi arriba a un acord– es tira endavant. El primer que es va renovar va ser el de la Sagrada Família. L'IMMB destaca que "la renovació va ser un èxit" i que diferents comerciants es van posar en contacte amb elles per demanar, també, una renovació dels seus mercats.

Els darrers anys, s'han rehabilitat 25 mercats a la ciutat de Barcelona i tots ells han incorporat un establiment en règim d'autoservei

Fins avui, s'han rehabilitat 25 mercats, tots ells d'alimentació, a més dels Encants. Després del de la Sagrada família, l'any 1995, va ser el torn del de la Concepció (1998), seguit pel del Poblenou i el de Santa Caterina (2005), els la Barceloneta, Sarrià i les Corts (2007) i el de la Llibertat (2009). Fruit d'aquestes remodelacions integrals, tots els mercats han incorporat un establiment en règim d'autoservei (Mercadona, Carrefour, Eroski...), és a dir, un supermercat –tot i que aquesta categoria també n'inclou d'altres com el superservei, l'hipermercat, l'especialista, etc.
 

 Els 39 mercats municipals de Barcelona han de competir amb els més de mil supermercats que hi ha a la ciutat / Sergi Rugrand

 

Les paradistes també comparteixen l'espai amb serveis de restauració. La inversió en la renovació dels mercats del govern de Xavier Trias va augmentar encara més els darrers anys. Entre el 2011 i el 2015, l'Ajuntament va invertir 133 milions d'euros en projectes de renovació, 30 milions d'euros més que durant el mandat anterior, amb els quals es van remodelar fins a vuit mercats més: Encants, Guineueta, Provençals, Sants, Sant Martí, Guinardó, Boqueria (planta logística i aparcament sota la Gardunya) i el Ninot. Actualment, hi ha tres mercats més en obres: el de Sant Antoni, el de Bon Pastor i el de la Vall d'Hebron. A més, tres mercats tenen projectes de renovació en marxa o en procés de negociació: la remodelació integral del de l'Abaceria a Gràcia i les parcials dels mercats de Sant Andreu (confirmada la setmana passada i sense supermercat, però sí amb zona de degustació) i de Galvany, a Sant Gervasi.


Un model que implica un supermercat

Un dels punts que generen dubtes és el fet que aquest model de renovació impliqui la construcció de supermercats a les instal·lacions del mercat municipal. L'IMMB defineix un model de mercat que implica fer-lo atractiu i modernitzar-lo amb molls de càrrega i descàrrega adequats, zones de fred o la incorporació d'un supermercat, que ajuda a pagar part de les obres de renovació, conjuntament amb l'Ajuntament i les comerciants, i a qui s'atorga una llicència per a 25 anys. L'IMMB reconeix les reticències inicials de les comerciants davant d'aquest model, que incloïa un dels agents responsables del debilitament dels mercats municipals, però defensa que el model ha demostrat que funciona i que les comerciants l'accepten.

L'IMMB i bona part de les comerciants veuen aquest model com una oportunitat per atreure més gent que ha deixat d'anar al mercat

Així ho vam poder comprovar a la primera sessió de debat organitzada per l'entitat Fem Sant Antoni, durant la qual la presidenta de l'Associació de Comerciants del Fresc, Maria Masclans, i la resta de comerciants que es van pronunciar no es van mostrar preocupades per la instal·lació d'un supermercat del grup Mercadona al mercat, tot i que té una secció de productes frescos, com denunciaven algunes veïnes. La modernització implicarà un augment de la superfície destinada a la degustació i la restauració, amb l'objectiu d'atreure passavolants i turistes. Tant l'IMMB com les comerciants ho veuen com una oportunitat per atreure més gent que ha deixat d'anar al mercat.
 

D'uns anys ençà, les paradistes també comparteixen l'espai amb serveis de restauració / Sergi Rugrand

 

Aquesta opció es planteja com una aliança davant les forces d'un mercat alimentari en mans dels grans grups, que cada vegada actuen amb més llibertat, sobretot gràcies a regulacions com les modificacions de la llei d'equipaments comercials que es van fer l'any 2006 per adaptar aquesta normativa a la directiva Bolkenstein. Aquesta llei liberalitzava l'activitat comercial, facilitava l'obertura de noves superfícies comercials i permetia ampliar les que ja estaven obertes. Alhora, permetia que s'instal·lessin dins els municipis i no als afores, com succeeix amb els hipermercats, fet que dificulta molt l'existència al comerç de proximitat.


L'expansió dels supermercats en dades

El fet és que els 39 mercats municipals de Barcelona han de competir amb els més de mil supermercats que hi ha a la ciutat, segons les dades de l'Anuari 2015 de la distribució comercial en règim d'autoservei. A tot Catalunya, n'hi ha 4.486, gairebé 200 més que el darrer cens de l'any 2012 i 400 més que el de 2010. L'any 2002, n'hi havia 3.532. Aquest augment es replica en paràmetres com el volum de vendes, de 9.316 a 9.456 milions d'euros (+1,50%), o el nombre de persones ocupades, de 52.207 a 56.455 persones (+8,14%).

Les primeres empreses en nombre d'establiments són el grup Dia, Condis i Miquel Alimentació, propietària dels supermercats Spar i Suma

Les primeres empreses en superfície de venda són: Mercadona (310.843 m2 i una quota de mercat en superfície del 14,7%), el grup Dia (286.692 m2; 13,56%) i el grup Eroski (258.195 m2; 12,21%). Mentre que les primeres empreses en nombre d'establiments són el grup Dia (1.109 punts de venda i una quota en establiments del 24,72%), Condis (378 establiments; 8,43%) i Miquel Alimentació (343 establiments; 7,65%), propietària de Spar i Suma.

Només a Barcelona, hi ha 225 establiments que pertanyen al grup Dia. Però és Mercadona, l'empresa valenciana de Juan Roig, qui lidera el rànquing en les categories d'anàlisi principal. Per exemple, és l'única empresa amb una quota en facturació superior al 15% (tot i que el grup Dia i el grup Eroski no es queden molt enrere, amb franges situades entre el 10 i el 15%). A Barcelona, hi ha 41 establiments de Mercadona, molts d'ells inserits dins l'espai dels mercats municipals i amb seccions especialitzades en la venda de productes frescs, com els que ofereixen els mercats. Fa anys que el sindicat CNT denuncia les pràctiques laborals abusives d'aquesta empresa, a més de denunciar que el model d'establiments d'autoservei suposa la destrucció de llocs de treball del mercat tradicional i fomenta la intensificació agrària i la dependència energètica.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: