4F

La representació teatral de l'obra 'Barcelona (contra la paret)' aconsegueix que les assistents es posin a la pell dels personatges en un espai sense butaques

Barcelona (contra la paret) arriba a l'Antic Teatre del 22 al 25 de setembre, després d'haver tingut molt bona rebuda al Festival Grec, Fira Tàrrega i Lluïsos de Gràcia. L'obra de teatre de la companyia LAPùBLICA es presenta inicialment com una festa. Birres per tothom, música i bon ambient.

L'obra, de 350 pàgines i autoeditada per Mariana Huidobro, Helen Torres i Katu Huidobro, compta amb col·laboracions d'escriptors, periodistes, advocades i un llarg llistat de persones relacionades directament o indirectament amb el cas

Aquest dijous a les 7 de la tarda a l'antic teatre okupat de Sant Pere més Baix, a Barcelona, es viurà un acte de recuperació de la memòria. A l'actual seu del Casal de Joves Palau Alòs, es presentarà el llibre Ciutat Morta: crònica del cas 4F, escrit i editat per Mariana Huidobro, Helen Torres i Katu Huidobro. Al mateix immoble on es van viure els controvertits i tràgics esdeveniments ara fa deu anys, es parlarà de manipulació policial, judicial i mediàtica i, alhora, es retrà homenatge a les víctimes del muntatge.

L'impulsen la mare i la germana de Rodrigo Lanza i una de les amigues de Patrícia Heras. El 17 d'octubre inicien la campanya de micromecenatge per a finançar-lo. La primera presentació es farà el 4 de febrer de 2016

La Mariana, la Katu i la Helen estan obstinades ano deixar que s'oblidi un dels episodis més obscurs de la història de la ciutat de Barcelona. Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, fa un any i mig que treballa amb la idea d'editar un llibre que reculli tots els documents judicials que evidencien que el cas 4-F va ser el resultat d'un muntatge de les institucions polítiques, judicials i policials. Helen Torres, amiga de Patrícia Heras, també l'acompanya en aquest projecte.

Les unitats antidisturbis de la Guàrdia Urbana de Barcelona (UPAS i UNOC) van néixer de la mà de Pasqual Maragall (PSC) i Josep Miquel Abad (PSUC). El seu creixement en efectius coincideix amb els fets del 4-F i amb l’aprovació de l’ordenança del civisme

El 15 d’abril de 1986, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, va ordenar el bombardeig de Líbia. L’operació Canó Daurat va provocar centenars de morts, especialment a Trípoli. Els avions militars de l’OTAN que hi van participar es van enlairar des de bases espanyoles i britàniques. Alguns dels vols supersònics van creuar el cel de Barcelona trencant la barrera del so, fet que va provocar més d’un ensurt. L’endemà es va convocar una manifestació contra els bombardejos ianquis a la plaça de Sant Jaume.

Malgrat constatar “raonables sospites” i “grolleres coincidències”, l'òrgan fiscalitzador de l'administració catalana arxiva la investigació perquè entén que “no es disposa de cap prova”

L'Oficina Antifrau de Catalunya ha comunicat a la CGT l'arxiu de les actuacions en relació amb la denúncia presentada pel cas de les pensions vitalícies atorgades als policies Víctor Bayona i Bakari Samyang, condemnats per haver infligit greus tortures al ciutadà Yuri Jardine, uns fets que es relaten al documental Ciutat Morta.

La 'Directa' edita el llibre 'Veus davant la repressió', un recull d’entrevistes que testimonien la creixent persecució de la dissidència. Els beneficis de la publicació, feta en conjunt amb l’editorial Aldarull, aniran destinats a causes antirepressives

Al pròleg de Veus davant la repressió, Jose Garcia, un dels absolts de les accions contra el pla Caufec, escriu: “No em fa por la repressió. El que realment em provoca pànic és imaginar que, un dia, ens reprimeixin per les nostres activitats polítiques i no hi hagi solidaritat al carrer”. En aquest llibre, un recull d’entrevistes dutes a terme des de la Directa, trobem testimonis tant de la lluita com de la repressió i la solidaritat.

Es tracta de Xavier Garcia Albiol, alcaldable del PP a Badalona; Sergio Dávila, quart de la llista del PSC a Tiana; i Juan Carlos Ramos, tercer de la llista del PSC a Sant Adrià de Besòs

El 7 de gener de 2015, els advocats de Víctor Bayona i Bakari Samyang van presentar una segona petició d'indult davant del Ministeri de Justícia del govern espanyol. El text, que demanava que els dos agents de la Guàrdia Urbana –condemnats per tortures greus al ciutadà de Trinidad i Tobago Yuri Jardine– no fossin inhabilitats, va ser rubricat per diversos militants i dirigents del PSC i el PP. Alguns d'aquests ocupen posicions destacades a les llistes de les eleccions municipals del 24 de maig.

“Me da hasta risa”, afirma el portaveu del sindicat SAPOL davant la possible obertura d’una investigació sobre el cas 4F

Bakari Samyang i Víctor Bayona són dos exguàrdies urbans que, recentment, han estat empresonats, sota l’acusació de tortures greus i falsificació documental, com a responsables de detenir i apallissar el ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. El testimoni d’aquests dos agents va ser clau per dictar sentència condemnatòria contra les joves del cas 4-F, que també van denunciar maltractaments en una causa que, finalment, va ser arxivada.

Fins ara, almenys quatre entitats -PSC de Sant Andreu, FAV Badalona, Protecció Civil de Sant Boi i CCOO de l'Ajuntament de Barcelona- de les que suposadament havien signat l'escrit amb la petició d'indult han negat aquest fet

Bakari Samyang i Víctor Bayona estan en plenes condicions per reincorporar-se a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Això és el que s'assegura en una segona petició d'indult que ambdós policies condemnats en ferm per tortures greus i simulació de delictes en el cas de Yuri Jardine van presentar davant l'Audiència de Barcelona el passat 7 de gener, vint-i-quatre hores abans d'ingressar al mòdul de seguretat del centre penitenciari de Quatre Camins (La Roca del Vallès).

En un moment de repressió a l'alça, on la dissidència es penalitza i es persegueix, l'acte d'ahir a Sants contra els muntatges policials, la repressió i la impunitat esdevé un node entre els diversos fronts oberts

Amb les Cotxeres de Sants plenes a vessar, a mesura que passen les sis de la tarda el mig miler de cadires es queden curtes. La gent comença a seure a terra i les organitzadores veuen que s'han superat de llarg les seves expectatives. Més de 1.000 persones escolten atentes quan l'acte comença. "Organitzar una taula així ha estat molt difícil", ens comenta un membre de la CGT. Només cal donar una ullada a la llarga llista de participants per donar-li la raó.

Pàgines

Subscriure a 4F