deute

Doctor en Ciències Polítiques

Éric Toussaint (Namur, Bèlgica, 1954) és portaveu i cofundador del Comitè per a l’Abolició dels Deutes Il·legítims (CADTM), una xarxa internacional amb comitès locals a més de trenta països que lluita per elaborar alternatives radicals contra els deutes il·legítims, tant públics com privats. Toussaint és doctor en Ciències Polítiques a les universitats de Liège i París VIII, membre d’ATTAC a França i autor de més d’una quinzena de llibres de referència sobre el deute i la crisi financera i de centenars d’articles.

L'euro representa una restricció exterior per als països que l'utilitzen, i ha provocat una distribució de la renda a favor dels beneficis, mitjançant la reducció salarial, la disciplina sindical i la indisciplina dels mercats financers.

La crisi de l'eurozona és una crisi del sector exterior, determinada per una acumulació massiva de deute privat extern dels països del sud d'Europa per poder finançar la compra de béns i serveis provinents dels països del Nord. Per tant, és una crisi del deute privat exterior i no del deute públic o del deute sobirà.

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) organitza una trobada el 14 i 15 d'octubre a Barcelona per progressar en la creació d'un front municipalista contra el deute i l'austeritat amb més d'un centenar de municipis d'arreu de l'Estat

Els propers 14 i 15 d'octubre la Nau Bostik de Barcelona acull unes jornades de debat i construcció d'alternatives organitzades per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Les jornades AuditFest van destinades a ajuntaments i moviments socials per donar suport i avançar en la realització d'auditories ciutadanes i la promoció de polítiques municipalistes a favor de les majories.

Després de l'ocupació de dues oficines de Bankia la PAHC de Sabadell arrenca dos lloguers socials i la condonació total d'un deute per part de l'entitat financera rescatada amb vint-i-tres mil milions d'euros de diners públics

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell anunciava, ahir vora les deu del matí, l'ocupació indefinida d’una oficina de Bankia situada al número 130 de la Rambla de la ciutat. Una ocupació que, en els seus moments més àlgids, va aplegar a més de 80 persones. Els motius eren clars: "Fa 11 anys en Vladi va comprar un pis i va signar una hipoteca amb Bankia, amb l’aval de la Salomé i el Francisco, els seus pares.

En lloc d’abordar el descens dels ingressos, les mesures per reduir el dèficit han estat enfocades a retallar partides socials

Des de fa un temps, la idea que el deute espanyol ja no és un problema s’ha instal·lat en l’opinió pública majoritària. El govern espanyol i els principals mitjans de comunicació construeixen un relat segons el qual l’evolució del deute públic està sota control gràcies a les mesures d’austeritat. Aquesta valoració, que parteix d’un punt de vista neoliberal, dista molt de la realitat. Segons evidencia un informe recent de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), l’endeutament públic bat rècords any rere any.

Entitats i activistes es reuneixen a Barcelona per posar en comú receptes que permetin trobar un projecte comú per afrontar les crisis del deute que assolen Europa -i altres parts del planeta- i que es tradueixen en vulneracions dels drets més bàsics.

La deutecràcia és un problema global que té conseqüències locals i que demanda la recerca de sortides conjuntes. Sota aquestes premisses, Barcelona és l'escenari del cicle de conferències "Projecte comú sobre deute per a Europa", que reuneix entitats, expertes i activistes que treballen per a la justícia financera i en contra de l'ús del deute com a mecanisme de control polític.

L'economista Sergi Cutillas analitza les raons que han dut el govern grec a acceptar el tercer rescat i les alternatives que tenia per no fer-ho

El dimecres 15 de juliol, el parlament grec va aprovar les mesures acordades entre el govern, els socis europeus i les institucions (abans troica) la matinada de dilluns per poder aprovar els tercers memoràndums d'enteniment i rescat financer en l'àmbit europeu. La votació deixava veure el cop terrible que ha suposat l'acord per al partit del govern, ja que 40 diputats dels 149 que té Syriza no hi van donar suport, mentre que la resta de partits, excepte el partit nazi Alba Daurada, sí que l'hi van donar.

L'any 2010, Grècia va patir el primer 'rescat'. El 2012, el segon. Ara, amb Syriza al govern, viurà el tercer. A través de l'informe fet públic pel Comitè per la Veritat del Deute Grec, analitzem les conseqüències que han tingut en termes de drets socials

Troica. Fons Monetari Internacional. Banc Central Europeu. Comissió Europea. Homes de negre. Aquestes deuen ser les paraules en què pensen les gregues quan veuen com s'han retallat i reduït els seus drets socials. Aquest cop, el tercer –mal anomenat– rescat ha estat aprovat sota unes condicions força diferents dels dos anteriors: un referèndum que s'hi va oposar clarament i un govern d'esquerres com el de Syriza que l'haurà d'aplicar.

Durant dues setmanes, el temps polític s'ha condensat a Grècia i els ciutadans han viscut en situacions límit, lluitant contra forces que semblen molt més enllà del seu control. El 27 de juny, el govern liderat per Syriza va sotmetre l'ultimàtum dels creditors a referèndum i va fer campanya pel no. El resultat del referèndum –un rebuig rotund de l'austeritat perpètua i la continuada servitud per endeutament– passarà a la història com un moment excepcional de la dignitat d'un poble sotmès a l'atac dels creditors europeus i l'elit grega.

Pàgines

Subscriure a deute