Esports Directa

L'FC Tarraco és l'únic club d'accionariat popular dels Països Catalans i forma part d'un moviment més ampli que advoca per allunyar-se de la mercantilització extrema de l'esport i per retornar el poder de decisió a les aficionades

Són les quatre de la tarda del diumenge 4 d'octubre i unes 35 persones poblen les graderies del camp municipal del Club Deportivo Cultural Torreforta, a Tarragona. Després de saludar els capitans dels dos equips, el local Futbol Club Tarraco i l'Arboç Club de Futbol, l'àrbitre fa sonar el xiulet i posa en marxa el cronòmetre. Comença el partit, el primer de lliga del grup 25 de la Quarta Divisió catalana, la categoria més baixa del Principat.

El magnat israelià, que s'ha fet amb el 32% de l'Atlético de Madrid a través de la societat Quantum Pacific Group, apareix en els Papers de Panamà i algunes de les seves empreses han donat suport l'Exèrcit d'ocupació israeliana a Palestina

"Pacifista", "filantrop", "optimista, modest, compromès amb la pau". Són els adjectius que diferents mitjans espanyols dediquen a Idan Ofer, el magnat israelià que, a través del seu conglomerat d'empreses Quantum Pacific Group, s'ha fet amb el 32% del club de futbol Atlètic de Madrid després d'haver-li comprat la seva participació al Dalian Wanda Group. Al novembre, Ofer ja havia adquirit el 15% de les accions del club per 50 milions d'euros.

L'ascens a Primera Divisió de l'equip de futbol de la capital gironina reobre les ombres sobre l'adquisició del club per part de dos ignots empresaris francesos que en dos anys només han estat un cop a la ciutat

El que semblava impossible s'ha convertit en una realitat: el Girona FC jugarà la propera temporada a Primera Divisió. La fita de l'equip gironí s'explica, en part, pel mèrit esportiu dels jugadors, però també per una profunda transformació institucional que ha passat desapercebuda per a la majoria d'aficionades.

Durant els Jocs Olímpics del 1936 a Berlín, un equip de remers nord-americans d'origen humil va derrotar el totpoderós equip de l'Alemanya nazi sota l'atenta mirada del mateix führer, en una de les proves reines de la competició, la de vuit amb timoner

Si bé les imatges més icòniques dels Jocs Olímpics de 1936 van associades a les quatre victòries que Jesse Owens, nét d'un esclau afroamericà i víctima sovint ell mateix de la discriminació racial, aconseguí en les principals proves atlètiques disputades a l'estadi Olímpic sota l'atenta mirada d'un Adolf Hitler que volia utilitzar la cita esportiva per mostrar al món la grandesa de l'Alemanya nazi i la certesa de les seves teories sobre la superioritat de la raça ària, el cert és que el Führer no va ser només humiliat en l'àmbit atlètic.

Quarta edició de l'OffSide festival, que presenta aquest cap de setmana i el vinent a Barcelona disset mirades a l'univers del futbol en forma de films documentals

Al capdavall del que es tracta és de ficar la pilota entre els tres pals. Ja sigui amb tres graderies inflamades de "You'll never walk alone", un exèrcit de fotògrafs i senyal televisiu enviat a la Xina al darrere; o bé els tres pals imaginaris dibuixats per dues piles de xandalls, en un descampat, entre el desert i el suburbi.

Encarna Hernández va ser una pionera de l'esport de la cistella que, als anys 30, va desafiar tots els cànons i va lluitar pels drets de la dona a través de l'esport

"Quants noms de dones esportistes som capaços de recordar? Per què als espots publicitaris apareix Pau Gasol i no Laia Valdemoro?." Són preguntes que es fa Raquel Barrera, directora de La niña del gancho, però que també li serveixen com a resposta a la pregunta: "creus que més de 70 anys després estem gaire lluny de la història d'Encarna Hernández?" Barrera és la directora del documental autoproduït La niña del gancho.

Recordem la història de les tres germanes hongareses que, a finals dels anys 80, van revolucionar el món dels escacs gràcies al controvertit mètode pedagògic del seu pare, Laszlo Polgár

Open Internacional d'escacs a Roma. Maig de 1989. Zsofia Polgár, de 14 anys, debuta en un gran torneig internacional i el guanya. Arrasa amb vuit partides consecutives guanyades, quatre contra grans mestres internacionals, i deixa tothom amb la boca oberta. Només concedeix unes taules en l'última partida contra el gran mestre soviètic Sergey Dolmatov. És una actuació insòlita en tornejos oberts d'aquest nivell. En el món dels escacs aquesta gesta passa a ser coneguda com Il sacco di Roma (El saqueig de Roma).

El periodista Franc Lluís explica al llibre 'Gino Bartali, el hombre de hierro' com el ciclista italià va salvar la vida de 800 persones jueves transportant documentació falsificada amagada dins els tubulars de la seva bici

Guanyador de tres Giro d'Itàlia, el 1936, 1937 i 1946, i dos Tour de França, el 1938 i 1948. Encara avui té el rècord d'haver guanyat el Tour amb més anys de diferència entre la primera i la segona victòria. Entremig, la Segona Guerra Mundial va semblar que podia truncar la carrera esportiva de Gino Bartali, junt amb el seu contemporani Fausto Coppi, els dos grans mites del ciclisme italià.

El 6 de desembre de 1956, aviat farà 60 anys, Hongria i l'URSS es van enfrontar en la semifinal olímpica de waterpolo dels Jocs de Melbourne, sota un clima d’elevadíssima tensió política marcada per la intervenció de l’exèrcit soviètic a Budapest

El 22 de novembre de 1956, tot just fa seixanta anys, la ciutat australiana de Melbourne es disposava a donar inici als primers Jocs Olímpics celebrats a l'hemisferi sud. La posició geogràfica d'Austràlia obligà a canviar les tradicionals dates en què habitualment se celebraven els jocs per adaptar-les al clima hivernal del país amfitrió. Fruit d'aquesta modificació, Melbourne donà inici a la cita olímpica amb unes elevades temperatures però no només en el sentit literal del terme, sinó també en el metafòric.

Una quinzena de noies del barri de Besós-Maresme de Barcelona han format el primer equip de criquet femení de l'Estat espanyol. És una iniciativa del projecte Ma’isah, que treballa l’apoderament i la inclusió social de les joves d'origen pakistanès

Wicket: estructura formada per tres pals cilíndrics verticals amb dos palets travessers al capdamunt –els bails, en anglès– que se situa a banda i banda de la pista rectangular central del camp de criquet. Tot i que aquesta és una paraula acceptada al Termcat, no s’utilitza àmpliament a Catalunya. El criquet, un esport de masses sobretot als països que van ser colonitzats per l’imperi britànic, és molt desconegut a casa nostra.

Pàgines

Subscriure a Esports Directa