indígenes

D’esquena a l’opinió pública, un macroprojecte de carreteres, hidrovies, ferrocarrils, ports, aeroports, gasoductes i xarxes de telecomunicacions avança pel subcontinent malgrat les resistències

L’Amèrica Llatina és un continent de dinou milions de quilòmetres quadrats –dues vegades Europa– immensament ric en biodiversitat i béns comuns o recursos naturals. Històricament, des de la conquesta per part d’Occident, la seva població autòctona –i la població d’origen africà que hi va anar arribant durant 400 anys d’esclavitud– ha estat massacrada i el territori, brutalment saquejat.

Una assemblea extraordinària de pobles indígenes equatorians convoca les seves organitzacions i bases a iniciar un procés de mobilització arreu del país per combatre l'extractivisme a gran escala

El passat mes d'agost, l'empresa minera xinesa Explocobres SA (ECSA) va entrar al territori de Nankintz, pertanyent a la província de Morona Santiago, a l'Amazonia sud de l'Equador, on viu una comunitat de la nacionalitat Shuar. Un informe de l'organització Acción Ecológica apunta que aquesta "invasió" és totalment il·legal: el govern provincial va autoritzar que es desallotgessin 94 hectàrees, mentre que, per sentència només se n'havien, concessionat dues.

La fabricació de delictes i les tortures són pràctiques habituals del sistema penitenciari mexicà, del qual la població indígena és la víctima principal

Roberto Paciencia Cruz va complir, el 7 d’agost passat, el tercer aniversari entre reixes al Centre de 
Reinserció Social (CERESO) número 5 Los Llanos, a San Cristóbal de las Casas, a l’Estat mexicà de Chiapas. L’estiu de 2013, aquest indígena tzotzil de la comunitat de Majompepentic, als Alts de Chiapas, va ser detingut per la policia en un control de carretera i, sense cap explicació, va ser conduït a les dependències policials de la capital, Tuxtla Gutiérrez.

Entrevista a Feliciano Valencia, pres polític de consciència indígena a Colòmbia

Diuen que van esperar que fos entrada la nit. Van entrar mentre dormia i, a trets, van creure que interrompien el seu somni. S'equivoquen... Perquè el somni de la Berta Cáceres és el nostre somni

En aquest article d'opinió, Àlex Guillamón, coordinador de l'ONG Entrepobles, evoca la figura de la líder indígena hondurenya assassinada ahir a la ciutat de La Esperanza. Avui, a Barcelona, s'han convocat dues concentracions de protesta pel crim: a 2/4 d'1, davant del consolat d'Hondures a Barcelona, a la Via Augusta cantonada amb Travessera de Gràcia; i, a la tarda, a les 7, a la plaça de Sant Jaume.

Entrevista a Lorena Cabnal, psicòloga social, defensora dels drets humans i els béns naturals i activista feminista comunitària i indígena xinca a Guatemala

Lorena Cabnal va col·laborar amb la fundació de l’organització guatemaltenca AMISMAXAJ (Asociación de Mujeres Xincas de la Montaña de Santa María de Xalapán) i membre de la Xarxa de Sanadores Ancestrals del Feminisme comunitari.

Gabriel de Avilés, fill d’un militar de Felip V, només va viure a Vic fins als 9 anys i va participar de la repressió indígena a les colònies espanyoles d’Amèrica

Un informe de l’historiador Vicenç Pascual avala la retirada de la distinció de vigatà il·lustre a Gabriél de Avilés, més conegut com el Virrei Avilés, per haver ostentat aquest càrrec en les colònies espanyoles d’Amèrica entre 1799 i 1806. La retirada de la distinció va ser aprovada per l’Ajuntament de Vic el 13 d’abril de 2014, a proposta del grup municipal de la CUP, però estava condicionada a un informe favorable d’un historiador.

Entrevista a Ang Kaji Sherpa, membre del Forum Federal Socialista del Nepal i president de la Confederació de Pobles Indígenes del Nepal

El passat 20 de setembre, es va aprovar la nova Constitució del Nepal, entre celebracions a mitjans de comunicació i xarxes socials. La major part dels discursos, malgrat reconèixer que en general la constitució no és perfecta i encara queda molt camí per recórrer, consideraven la nova Carta Magna un pas històric, que porta al país d’un període de guerra i massacres a un estat una mica més modern, civilitzat i democràtic.

Rostros del Despojo, una campanya per denunciar la política de fer negoci amb els territoris de les comunitats indígenes a Mèxic es va presentar recentment a Barcelona. Parlem amb Marina Domènech, membre de la campanya

Centre Social de Sants, sis de la tarda del passat 25 de gener. Es presenta Rostros del Despojo, documental que forma part de la campanya del mateix nom, per denunciar les agressions i la despulla que pateixen els pobles indígenes de Mèxic. Per saber en què consisteix la campanya, hem conversat amb Marina Domènech, membre d’Adhesiva, Espai de Trobada i Acció, col·lectiu que va organitzar la presentació del documental. 

S'ha convocat una concentració de protesta el dijous. La farmacèutica emet un comunicat on assegura que està treballant per implementar controls de distribució que impedeixin el seu ús letal

El Comitè de Solidaritat amb Leonard Peltier, indígena nord-americà empresonat des de fa 38 anys, ha convocat una concentració aquest dijous a les dotze del migdia davant la seu de l'empresa Tamarang, al carrer Balmes 84 de Barcelona. Aquesta farmacèutica catalana elabora el bromur de rocuroni, un compost químic que, un cop venut a la distribuïdora dels Estats Units X-GEN, pot arribar fins al corredor de la mort en forma de xeringa letal.

Pàgines

Subscriure a indígenes