indígenes

Durant els anys 70, el poble Waimiri-Atroari va ser víctima d’una neteja ètnica perpetrada per la dictadura militar, fins avui silenciada

"Apiyamyaje, apiyemiyekî?” és la pregunta que més s’ha repetit el poble kiña –tal com elles mateixes es denominen– en els últims 50 anys: “Per què, per què?”. Fins a la dècada dels 60, aproximadament 3.000 persones vivien al territori Waimiri-Atroari –tal com l’home blanc l’anomena–, actualment situat al sud de l’estat de Roraima i al nord del d’Amazones, enmig de la selva tropical més gran del món. A inicis dels anys 70 van començar a caure bombes sobre les seves pacífiques aldees.

Entrevistem l'activista indígena americà i cantant de hip hop Nataanii Means, que parla de la seua experiència de resistència als campaments contra l'oleoducte d'Standing Rock, i la campanya de desinversions contra els bancs que el financen

La construcció del Dakota Access Pipeline (DAPL) –un oleoducte que des de fa unes setmanes ja transporta vora 470.000 barrils de cru al dia, entre els jaciments de Bakken (al nord dels EUA) fins les centrals d'emmagatzematge a Illinois– va despertar la primavera del 2016 la resistència indígena americana més gran dels últims temps.

D’esquena a l’opinió pública, un macroprojecte de carreteres, hidrovies, ferrocarrils, ports, aeroports, gasoductes i xarxes de telecomunicacions avança pel subcontinent malgrat les resistències

L’Amèrica Llatina és un continent de dinou milions de quilòmetres quadrats –dues vegades Europa– immensament ric en biodiversitat i béns comuns o recursos naturals. Històricament, des de la conquesta per part d’Occident, la seva població autòctona –i la població d’origen africà que hi va anar arribant durant 400 anys d’esclavitud– ha estat massacrada i el territori, brutalment saquejat.

Una assemblea extraordinària de pobles indígenes equatorians convoca les seves organitzacions i bases a iniciar un procés de mobilització arreu del país per combatre l'extractivisme a gran escala

El passat mes d'agost, l'empresa minera xinesa Explocobres SA (ECSA) va entrar al territori de Nankintz, pertanyent a la província de Morona Santiago, a l'Amazonia sud de l'Equador, on viu una comunitat de la nacionalitat Shuar. Un informe de l'organització Acción Ecológica apunta que aquesta "invasió" és totalment il·legal: el govern provincial va autoritzar que es desallotgessin 94 hectàrees, mentre que, per sentència només se n'havien, concessionat dues.

La fabricació de delictes i les tortures són pràctiques habituals del sistema penitenciari mexicà, del qual la població indígena és la víctima principal

Roberto Paciencia Cruz va complir, el 7 d’agost passat, el tercer aniversari entre reixes al Centre de 
Reinserció Social (CERESO) número 5 Los Llanos, a San Cristóbal de las Casas, a l’Estat mexicà de Chiapas. L’estiu de 2013, aquest indígena tzotzil de la comunitat de Majompepentic, als Alts de Chiapas, va ser detingut per la policia en un control de carretera i, sense cap explicació, va ser conduït a les dependències policials de la capital, Tuxtla Gutiérrez.

Entrevista a Feliciano Valencia, pres polític de consciència indígena a Colòmbia

Diuen que van esperar que fos entrada la nit. Van entrar mentre dormia i, a trets, van creure que interrompien el seu somni. S'equivoquen... Perquè el somni de la Berta Cáceres és el nostre somni

En aquest article d'opinió, Àlex Guillamón, coordinador de l'ONG Entrepobles, evoca la figura de la líder indígena hondurenya assassinada ahir a la ciutat de La Esperanza. Avui, a Barcelona, s'han convocat dues concentracions de protesta pel crim: a 2/4 d'1, davant del consolat d'Hondures a Barcelona, a la Via Augusta cantonada amb Travessera de Gràcia; i, a la tarda, a les 7, a la plaça de Sant Jaume.

Entrevista a Lorena Cabnal, psicòloga social, defensora dels drets humans i els béns naturals i activista feminista comunitària i indígena xinca a Guatemala

Lorena Cabnal va col·laborar amb la fundació de l’organització guatemaltenca AMISMAXAJ (Asociación de Mujeres Xincas de la Montaña de Santa María de Xalapán) i membre de la Xarxa de Sanadores Ancestrals del Feminisme comunitari.

Gabriel de Avilés, fill d’un militar de Felip V, només va viure a Vic fins als 9 anys i va participar de la repressió indígena a les colònies espanyoles d’Amèrica

Un informe de l’historiador Vicenç Pascual avala la retirada de la distinció de vigatà il·lustre a Gabriél de Avilés, més conegut com el Virrei Avilés, per haver ostentat aquest càrrec en les colònies espanyoles d’Amèrica entre 1799 i 1806. La retirada de la distinció va ser aprovada per l’Ajuntament de Vic el 13 d’abril de 2014, a proposta del grup municipal de la CUP, però estava condicionada a un informe favorable d’un historiador.

Entrevista a Ang Kaji Sherpa, membre del Forum Federal Socialista del Nepal i president de la Confederació de Pobles Indígenes del Nepal

El passat 20 de setembre, es va aprovar la nova Constitució del Nepal, entre celebracions a mitjans de comunicació i xarxes socials. La major part dels discursos, malgrat reconèixer que en general la constitució no és perfecta i encara queda molt camí per recórrer, consideraven la nova Carta Magna un pas històric, que porta al país d’un període de guerra i massacres a un estat una mica més modern, civilitzat i democràtic.

Pàgines

Subscriure a indígenes