Música

Es presenta un documental en el qual l'espectador viatja amb el grup Mafalda i dóna veu altres artistes dones com la rapera Sara Hebe, Tremenda Jauría, La Otra o The Sey Sisters, per descobrir les entranyes d'una indústria musical fortament masculinitzada

T'has de posar l'armadura. No pots comportar-te normal. Has de ser dura o poc simpàtica. T'has de relacionar d'una manera diferent. T'has de fer valer. Estàs tot el temps havent de lluitar per demostrar que vals i que et mereixes ser-hi. No pots mostrar una debilitat, perquè et posaran el cartell de dona. Aquests són alguns dels imperatius als quals han de fer front les dones del panorama musical.

El grup de música del Caire Bnt al-Masarawa reflexiona en el nou àlbum 'Mazghuna' sobre com el sistema patriarcal interacciona amb altres violències al sud d'Egipte

Amb un mapa d'Egipte entre les mans, la Mariam i l'Esraa, dues joves del Caire, ressegueixen amb la mirada el llarg recorregut del riu Nil a la recerca de la regió més oblidada del país. On sigui que es trobi, centraran l'atenció del seu proper projecte.

Després de cinc anys de silenci, el trio del barri de Sants de Barcelona torna amb 'Remena' (Propaganda pel fet! 2018), un disc on mantenen les claus que els han convertit en el sound system català per excel·lència. Estrenem la cançó "Desobeirem"

Corria l’any 2003 quan sobre el paisatge musical català emergia una sonoritat fins aleshores desconeguda per aquests indrets. Els Pirat’s Sound Sistema -nascuts al calor del sempre efervescent barri de Sants barceloní-, es presentaven en societat amb la seua primera maqueta, la qual serviria d’aperitiu del que seria el seu primer disc, Sants Sistema (Propaganda pel fet! 2005). Ambdós ja contenien cançons com “Bombes” o “Mosso d’Esquadra” que, amb el pas del temps, esdevindrien himnes de la banda.

Aquesta setmana recomanem el certamen d'arts escèniques dedicat a la creació (més) contemporània i a la hibridació de llenguatges i etiquetes

Peix de la família dels salmònids, de 40 a 130 centímetres de llargada, de cap gros i ulls petits, amb una aleta dorsal al mig del cos i una segona d'adiposa més endarrerida, de carn molt saborosa de color rosat, que neix i fa la posta als rius però viu al mar. Així defineix l'Institut d'Estudis Catalans el salmó. El que no sap el diccionari és el que Sâlmon (amb accent circumflex i ena final) és, també, un certamen d'arts d'escèniques dedicat a la creació (més) contemporània, a la hibridació de llenguatges i etiquetes: dansa, performance, teatre?

Ressenya

“Vola papallona, vola”, repeteix el jingle que clou el disc. Amb Vuelo, Bolboreta desplega les ales per portar aires nous al món del mestissatge. Lydia Botana, ànima del grup, conjuga el seu gallec matern amb la frescor i la vitalitat que creix a recer del sol canari, la seva terra d’acollida. Un combo atlanticocaribeny captivador que amaneix a la perfecció amb l’omnipresent ukelele.

El pròxim 23 de febrer, el grup italià Talco llança el seu nou àlbum 'And the winner isn't'. Conversem amb el cantant i lletrista d'una banda significada de l'escena combativa europea

Després de setze anys de trajectòria i sis discos d’estudi, els italians Talco s’han convertit en un dels puntals de la música combativa europea. El 23 de febrer es publica el seu nou àlbum And the winner isn’t i ja han anunciat una gira europea de presentació de més d’una desena de concerts que els portarà a Barcelona el pròxim 3 de març. El missatge polític de les lletres, la potència de la secció de vents i un ritme frenètic que esclata amb el directe són les seves principals credencials.

Ressenyes

Les Violines, que havien deixat la primera línia en els darrers temps, recuperen la formació que les fa peculiars –tres violins, acordió diatònic i contrabaix– per fer un repàs als estils que han marcat la seva trajectòria musical. Les Quatre estacions, doncs, inicien aquest periple folk- festiu amb el ritme viu i alegre de la “Contradansa d’en Jeroni” i el “Lunny’s Swing”, que embasten música d’arrel catalana i celta.

Amb la seva tasca musical i de recerca va esdevenir un símbol de transformació, donant la volta a la cultura popular com a concepte, expropiant-la de les elits i vinculant-la a un Xile divers en cultura i llengua

Violeta Parra deia que la cançó “és un ocell sense pla de vol que odia les matemàtiques i estima els remolins”. Honesta, intuïtiva, espontània, valenta, creativa, irreverent i compromesa, la cantautora chillaneja va trobar en la música el vehicle d’expressió de la seva llibertat creativa.

Estan a punt de començar la gira que els durà per Àsia, però que també té parada a Catalunya. Berri Txarrak, un dels grups de rock alternatiu més importants de l'àmbit estatal, ja ha publicat 'Infrasoinuak', el novè àlbum

De vegades, hi ha sons que tenim al voltant nostre però no podem escoltar per culpa de tants focs d'artifici; veus minoritzades que han de lluitar per poder fer-se un lloc. D'això parla Infrasoinuak (2017), el novè àlbum d'estudi d'una de les figures del panorama musical en basc més reconegudes internacionalment, la banda de rock alternatiu Berri Txarrak. Estan a punt de començar una gira que els portarà per Àsia, però que també té a Catalunya una de les seves parades: serà el 10 de març, a la sala Razzmatazz.

Ressenyes

Aquests darrers mesos, les passatgeres habituals de la R1 de Rodalies han tingut l’oportunitat de descobrir el duet sevillà No Somos Tu Rollo. Enclavades ara al moviment okupa altmaresmenc, al braser del CSO La Candela de Santa Susanna, han estrenat fa pocs mesos el seu tercer disc, que comparteix nom amb el grup. Rap d’autor i autoproduït. “Eh, eh, tú, el que le ha dado al play. Quita esto que no te va a gustar”, interpel·la l’inici del CD. Directe, contundent, de missatge altament inflamable i sense prejudicis.

Pàgines

Subscriure a Música