Música

El grup havia de tocar a la Sala Amstel Art de València, propietat del grup La Sucursal. La gerència, denuncien, va exigir-los no manifestar cap missatge polític ni religiós durant l'actuació

La banda Ebri Knight no serà aquest dissabte a la Sala Amstel Art de València on tenia un concert previst amb Herba Negra. La gerència de la sala va condicionar l’actuació del grup al compromís de no manifestar cap missatge polític ni religiós durant l’actuació, ni tampoc vendre cap material amb continguts d’aquest tipus, segons que s'explica des del grup. Davant la negativa d’Ebri Knight, unes hores després, a plegar-se a assumir aquestes condicions, la gerència va comunicar que cancel·lava el concert.

El grup Tremenda Jauría ja ha llançat el seu tercer treball 'Codo con codo'. Hi conversem sobre la seua trajectòria i el seu gènere dins l'escena musical alternativa. Responen col·lectivament, rebutjant noms i cognoms

El grup d'origen madrileny Tremenda Jauría llançava el passat 11 de maig el seu tercer treball, Codo con codo, una ràfega de càlida electrònica per resistir el fred de l'hivern col·lectivament, braç a braç. El quartet de màscares, que irrompia el 2014 a l'Estat espanyol, fa una forta aposta per l’electrocúmbia i s'ha convertit en un dels màxims exponents de l'escena tropical a Madrid.

“¿Qué fue de los cantautores?
aquí me tienen señores”

Luís Pastor

 

Diuen veus expertes que la cançó, com a gènere, naix amb els trobadors i les trobairitz en l’Edat Mitjana i cantada en occità. També conten que ràpidament s’estengué a les llengües en contacte i diuen que tractava els temes més diversos, però que sobretot servia per a expressar sentiments. Aquí naix el gènere i la paraula cançó.

Sallent acollirà a partir de divendres un festival solidari per recollir fons per al sosteniment de l'exdiputada a l'exili Anna Gabriel i altres causes antirepressives, amb un cartell musical format per catorze actuacions i diverses activitats paral·leles

Un escenari preparat per acollir alguns dels noms representatius referents per a diverses generacions de la música cuinada als Països Catalans, dos dies d'actuacions en sessions maratonianes, zona d'acampada, debats, presentacions de llibres i altres activitats culturals paral·leles... podria ser la recepta de qualsevol festival d'estiu o de primavera en qualsevol localitat de casa nostra. La cita és a Sallent (Bages) a partir de demà (5 de maig) i fins dissabte. Però no es tracta d'un festival qualsevol. 

Ressenyes

Com un despertar a la vida, el disc de debut de Ginestà ens transporta a les experiències d’aprenentatge fruit del pas dels dies de joventut. Una joventut marcada, sobretot, per l’experiència militant, el feminisme i la consciència crítica que deixen endevinar molt dels germans Serrasoles, l’ànima santandreuenca del projecte. Neix (autoeditat, 2018) és la desembocadura de les trajectòries musicals d’en Pau i la Júlia. Ell com a cantautor, ella com a una de les dues veus d’Akelarre i, ambdós junts, a La Púrria, germen del grup actual.

El grup valencià publica 'V' per criticar els maltractaments, la censura i els estereotips que la vagina ha rebut al llarg de la història així com per normalitzar la masturbació femenina

"V de vagina, V de victoria, V de vengaza teñida de sangre roja". Simple i contundent. Així és el nou tema de Pupil·les, el grup feminista valencià de referència que, des del seu naixement, ha utilitzat la música com a mitjà d’expressió per denunciar les violències a què es veuen sotmeses totes les dones. Ara torna amb V per criticar els maltractaments, la censura i els estereotips que la vagina ha rebut al llarg de la història així com per normalitzar la masturbació femenina.

Ressenyes

En el seu darrer disc, Irredempt (Satélite K, 2015), Roger Mas es desfeia de tota parafernàlia, deixant nua i protagonista la seva veu vellutada. A Parnàs, un viatge al jardí dels poetes (Satélite K, 2018), la idea de fons segueix essent la mateixa. De nou, el cant del de Solsona és el protagonista. Ara, però, es vesteix de delicats i cuidats acompanyaments d’instruments de corda.

Ressenyes

Kataka arriba avalat per ser, ni més ni menys, el disc del grup guanyador del concurs Sons de la Mediterrània, que premia les millors propostes de música d’arrel. El nom del treball s’inspira en el so que fan les contres de moltes cançons de la música balcànica que tant agrada i tan bé executen la Balkan Paradise Orchestra (BPO), una fanfàrria femenina formada per vuit instrumentistes que combinen vents i percussions.

Música i esport bateguen plegats per a transformar la societat a través de l’aprenentatge en grup a les escoles, el carrer o les presons

Un, dos, tres, i... Vint-i-una joves, disposades en cercle, fan botar la pilota a la vegada. Tu-tu-pa-tu: es miren, tu-tu-pa-tu: s’escolten. Tu-tu-pa-tu: es parlen, tu-tu-pa-tu: connecten. De tant en tant, alguna bola s’escapa i algú surt corrent a buscar-la. A estones algú perd el ritme i algú altre guanya velocitat, algú parla i a algú la fan callar. Qualsevol petit esdeveniment que tingui lloc dins o fora de la rotllana és un esqueix per a la reflexió. Al voltant, el batec de les pilotes no s’atura i esdevé banda sonora de la sessió.

Estrenem el nou clip de la cançó 'No hi ha ningú (que balle com tu)' del grup de la comarca de l'Alcoià (País Valencià) amb el qual presenten una gira que els durà fins al mes de novembre arreu dels Països Catalans i més enllà

El Diluvi és un grup que recupera la música d'arrel tradicional valenciana per donar-li un toc festiu i reivindicatiu, amb l'alegria com a bandera i sense pèls a la llengua a l'hora de parlar d'amor i tendresa.

Pàgines

Subscriure a Música