medi ambient

Membres de la Plataforma Contra l'Alta Tensió de la Vall d'Albaida expliquen la seua lluita i el seu cas, que serà jutjat el pròxim dilluns 13 de novembre a València

"Una espurna provocada, un foc devorador que va ferir el nostre raconet del món, el nostre trosset de serra. Uns cims, uns barrancs, unes fonts i una terra que intenta ressorgir de les seues pròpies cendres."
Extracte del comunicat llegit en l'aniversari dels incendis. Agullent, setembre de 2011

En ciutats com Barcelona, Castelló i València col·lectius i entitats reivindiquen l’ús de la bicicleta com a eina per combatre el canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire i augmentar la seguretat dins les ciutats davant el monopoli dels automòbils

El fet que el 95% de les barcelonines estiguen exposades a nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS i que aquesta siga la causa de més de 3.500 morts anuals a la ciutat no sembla que siguen motius suficients perquè moltes veïnes continuen reivindicant l’ús dels vehicles motoritzats per realitzar la majoria dels seus desplaçaments urbans, i que alhora critiquen qualsevol mesura que limite el seu ús en favor del col·lectiu ciclista.

A l'interior d'Alacant, on se situa el xicotet poble de Banyeres, hi ha projectada una urbanització de vora 130 xalets, que a pesar de comptar amb tots els permisos, genera un fort rebuig per gran part del veïnat

Entre les comarques de la Vall d'Albaida, el Comtat i l'Alcoià es situa la serra Mariola, declarada parc natural el gener de 2002. Amb més de 16.000 hectàrees de sòl protegit, el poble de Banyeres de Mariola és la porta d'accés a aquesta reserva natural. Un dels accessos és ara el polèmic camí de la Mallaeta, ja que al marge d'aquesta via de terra està projectada una urbanització de 132 xalets, amb parcel·les d'entre 400 i 800 metres quadrats.

El 7 de juliol es van celebrar els 40 anys de l'ocupació de l'illot per part d'un grup de joves membres de col·lectius, com Terra i Llibertat o Talaiot Corcat, que van tenir un paper protagonista en la conservació de l'indret, ara Parc Natural

D'intents per omplir amb ciment les costes de les illes, n’hi ha tants que és difícil fer-ne una llista sense oblidar cap desastre. Però, quan parlam de victòries, el primer que ve al cap de qualsevol mallorquina és Sa Dragonera, la victòria més arrelada a l’imaginari col·lectiu. Durant els anys 70, un grup de joves membres del grup llibertari anomenat Terra i Llibertat emprengueren una acció insòlita: ocupar l’illot, de poc més tres quilòmetres de llarg i 500 metres d’ample i situat a l’extrem oest de Mallorca, per evitar-ne la urbanització.

El mitjà empordanès 'La Fissura' fa un repàs a les principals lluites mediambientals que s'han donat a la comarca des de l'any 1995. Col·lectius com Salvem l'Empordà i Iaeden han estat clau en les lluites per la preservació d'espais naturals

Obtenir visibilitat pública és un element clau de tota lluita activista. Això ho sap bé el col·lectiu Salvem l’Empordà, l’entitat ecologista que acaba de complir quinze anys i que, des dels seus inicis, compta amb un grup de treball dedicat a l’acció directa. Per aquest col·lectiu, que va néixer com a campanya l’any 2002 i que va esdevenir entitat en fusionar-se amb Iaeden l’any 2010, les accions directes han estat una eina “molt efectiva per a fer visibles les lluites en defensa del territori”.

Les comarques gironines i de la Catalunya Nord es veuran afectades per la represa de la construcció del Midcat, una infraestructura que esventrarà el territori per transportar un combustible generador de canvi climàtic des d’Algèria fins a Europa

A finals de la dècada passada, part del veïnat i les entitats ecologistes de municipis com Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui i Sant Celoni van alçar la veu contra la construcció de la primera fase del gasoducte Midcat, que va unir les poblacions de Martorell (Baix Llobregat) i Hostalric (la Selva) a finals de 2011. Han passat sis anys i la cicatriu d’aquelles obres segueix ben visible al territori. El torrent de Colobrers, a Castellar del Vallès, n’és un exemple.

Una reflexió sobre els accidents de trànsit i la urgent necessitat d'alternatives de transport saludables

Quants accidents de trànsit es registren anualment a la ciutat de Barcelona? Quants d'aquests són mortals? L'any 2015 es van registrar 9.095 sinistres amb el resultat de 27 víctimes mortals. A aquestes xifres n'hauríem de sumar tots aquells que moren per causes produïdes per la contaminació i que sempre oblidem d'incloure. Encobrir aquestes morts i amagar que vivim en ciutats conquerides per l'automòbil i que maten de forma directa i indirecta milers de persones l'any és un error que fa massa que dura.

L'audiovisual denuncia diversos impactes de l'empresa que explota les mines de sal i potassa del Bages des del 1998. L'acusen de vendre fòsfor blanc als Estats Units, proveïdor d'Israel

“Volem demanar-vos sinceres disculpes”. Aparentment és l'empresa ICL Iberia Iberpotash qui llança el missatge a través d'un vídeo que corre per les xarxes, en què es penedix de la contaminació generada, de la col·laboració amb projectes de les forces armades d'Israel i de la producció de fòsfor blanc. En acabar, però, l'audiovisual apunta que “no és un missatge sincer de disculpes” i que tampoc és obra del grup empresarial Israel Chemicals Ltd (ILC), sinó que es tracta d'un vídeo de denúncia, l'autoria del qual no apareix.

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes. Hi van quedar referenciats bona part dels conflictes ambientals que es mantenen en peu de guerra a Catalunya: des de parcs eòlics fins a macroexplotacions ramaderes, centrals nuclears, autopistes o abocadors descontrolats.

Centenars de projectes amb l’etiqueta d’'insostenibles' esquitxen la geografia, molts d’ells fent front a una oposició organitzada per part de la població i els moviments ecologistes. A la 'Directa', els hem recollit en un interactiu

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes.

Pàgines

Subscriure a medi ambient