medi ambient

Quatre activistes estan acusades d'obstruir el desallotjament de les barricades d'aquest bosc mil·lenari on la multinacional alemanya RWE explota la mina de lignit a cel obert més gran del món

Des del dimarts 23 de gener, quatre activistes de l'okupació del bosc alemany de Hambach es troben en detenció indefinida prèvia a judici acusades d'obstrucció al treball dels operaris i la policia. El dispositiu policial per desallotjar de les barricades del bosc okupat va començar a les 8 del matí del 22 de gener, quan agents i operaris van entrar al bosc amb la intenció de suprimir-les i permetre el pas de les màquines que obrissin camins d'emergència.

La il·legalitat de les mines a cel obert de Villar del Arzobispo posen en escac l'ajuntament i diferents conselleries competents. Activistes de la comarca denuncien amenaces i assetjament d'alguns propietaris de les explotacions mineres

"La comarca es despobla per la falta de projectes que ens faça concebre un futur en la Serrania. Les diferents administracions fa dècades que contemplen aquest territori com un lloc on no hi ha gent, on poder dur a terme o permetre projectes d'abocadors i mines a cel obert. Estan acabant amb el nostre paisatge i les nostres aigües, i només tenen en compte el valor natural d'aquestes muntanyes quan donen beneficis econòmics, com en el cas de les mines".

Doctora en física i activista ecologista índia amb un gran reconeixement internacional, Vandana Shiva ha passat per Barcelona per pronunciar la conferència "El món que necessitem" al CCCB, en què va defensar un model alternatiu a l'agricultura industrial

Vandana Shiva és una de les activistes mediambientals amb més reconeixement internacional. Aquesta doctora en Física ha dedicat la seva vida a investigar els problemes ecològics i socials. Va impulsar un moviment popular de dones (Navdanya) per a protegir les varietats de llavors tradicionals de les comunitats rurals a l'Índia. En la seva investigació i divulgació insisteix en la importància del paper de la dona en el desenvolupament rural i en la gestió comunitària dels béns comuns.

La sentència absolutòria lliura a les activistes dels delictes de danys i coaccions per falta de proves. L'advocada, que havia demanat l'absolució al judici, discrepa amb certes valoracions del jutge, però celebra la decisió final

Ahir es va fer pública l'absolució de les quatre activistes que van ser encausades durant les mobilitzacions que es realitzaren l'any 2011 contra la línia d'alta tensió que s'estava construint a la serra de la Vall d'Albaida, incendiada uns mesos abans. Després del judici, celebrat el passat tretze de novembre, les encausades ja asseguraren en declaracions a la 'Directa' que les proves aportades pels testimonis de l'acusació –en aquest cas la Fiscalia– no encaixaven amb els fets concrets de la denúncia que arrossegaven des de feia sis anys.

Membres de la Plataforma Contra l'Alta Tensió de la Vall d'Albaida expliquen la seua lluita i el seu cas, que serà jutjat el pròxim dilluns 13 de novembre a València

"Una espurna provocada, un foc devorador que va ferir el nostre raconet del món, el nostre trosset de serra. Uns cims, uns barrancs, unes fonts i una terra que intenta ressorgir de les seues pròpies cendres."
Extracte del comunicat llegit en l'aniversari dels incendis. Agullent, setembre de 2011

En ciutats com Barcelona, Castelló i València col·lectius i entitats reivindiquen l’ús de la bicicleta com a eina per combatre el canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire i augmentar la seguretat dins les ciutats davant el monopoli dels automòbils

El fet que el 95% de les barcelonines estiguen exposades a nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS i que aquesta siga la causa de més de 3.500 morts anuals a la ciutat no sembla que siguen motius suficients perquè moltes veïnes continuen reivindicant l’ús dels vehicles motoritzats per realitzar la majoria dels seus desplaçaments urbans, i que alhora critiquen qualsevol mesura que limite el seu ús en favor del col·lectiu ciclista.

A l'interior d'Alacant, on se situa el xicotet poble de Banyeres, hi ha projectada una urbanització de vora 130 xalets, que a pesar de comptar amb tots els permisos, genera un fort rebuig per gran part del veïnat

Entre les comarques de la Vall d'Albaida, el Comtat i l'Alcoià es situa la serra Mariola, declarada parc natural el gener de 2002. Amb més de 16.000 hectàrees de sòl protegit, el poble de Banyeres de Mariola és la porta d'accés a aquesta reserva natural. Un dels accessos és ara el polèmic camí de la Mallaeta, ja que al marge d'aquesta via de terra està projectada una urbanització de 132 xalets, amb parcel·les d'entre 400 i 800 metres quadrats.

El 7 de juliol es van celebrar els 40 anys de l'ocupació de l'illot per part d'un grup de joves membres de col·lectius, com Terra i Llibertat o Talaiot Corcat, que van tenir un paper protagonista en la conservació de l'indret, ara Parc Natural

D'intents per omplir amb ciment les costes de les illes, n’hi ha tants que és difícil fer-ne una llista sense oblidar cap desastre. Però, quan parlam de victòries, el primer que ve al cap de qualsevol mallorquina és Sa Dragonera, la victòria més arrelada a l’imaginari col·lectiu. Durant els anys 70, un grup de joves membres del grup llibertari anomenat Terra i Llibertat emprengueren una acció insòlita: ocupar l’illot, de poc més tres quilòmetres de llarg i 500 metres d’ample i situat a l’extrem oest de Mallorca, per evitar-ne la urbanització.

El mitjà empordanès 'La Fissura' fa un repàs a les principals lluites mediambientals que s'han donat a la comarca des de l'any 1995. Col·lectius com Salvem l'Empordà i Iaeden han estat clau en les lluites per la preservació d'espais naturals

Obtenir visibilitat pública és un element clau de tota lluita activista. Això ho sap bé el col·lectiu Salvem l’Empordà, l’entitat ecologista que acaba de complir quinze anys i que, des dels seus inicis, compta amb un grup de treball dedicat a l’acció directa. Per aquest col·lectiu, que va néixer com a campanya l’any 2002 i que va esdevenir entitat en fusionar-se amb Iaeden l’any 2010, les accions directes han estat una eina “molt efectiva per a fer visibles les lluites en defensa del territori”.

Les comarques gironines i de la Catalunya Nord es veuran afectades per la represa de la construcció del Midcat, una infraestructura que esventrarà el territori per transportar un combustible generador de canvi climàtic des d’Algèria fins a Europa

A finals de la dècada passada, part del veïnat i les entitats ecologistes de municipis com Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui i Sant Celoni van alçar la veu contra la construcció de la primera fase del gasoducte Midcat, que va unir les poblacions de Martorell (Baix Llobregat) i Hostalric (la Selva) a finals de 2011. Han passat sis anys i la cicatriu d’aquelles obres segueix ben visible al territori. El torrent de Colobrers, a Castellar del Vallès, n’és un exemple.

Pàgines

Subscriure a medi ambient