medi ambient

Una reflexió sobre els accidents de trànsit i la urgent necessitat d'alternatives de transport saludables

Quants accidents de trànsit es registren anualment a la ciutat de Barcelona? Quants d'aquests són mortals? L'any 2015 es van registrar 9.095 sinistres amb el resultat de 27 víctimes mortals. A aquestes xifres n'hauríem de sumar tots aquells que moren per causes produïdes per la contaminació i que sempre oblidem d'incloure. Encobrir aquestes morts i amagar que vivim en ciutats conquerides per l'automòbil i que maten de forma directa i indirecta milers de persones l'any és un error que fa massa que dura.

L'audiovisual denuncia diversos impactes de l'empresa que explota les mines de sal i potassa del Bages des del 1998. L'acusen de vendre fòsfor blanc als Estats Units, proveïdor d'Israel

“Volem demanar-vos sinceres disculpes”. Aparentment és l'empresa ICL Iberia Iberpotash qui llança el missatge a través d'un vídeo que corre per les xarxes, en què es penedix de la contaminació generada, de la col·laboració amb projectes de les forces armades d'Israel i de la producció de fòsfor blanc. En acabar, però, l'audiovisual apunta que “no és un missatge sincer de disculpes” i que tampoc és obra del grup empresarial Israel Chemicals Ltd (ILC), sinó que es tracta d'un vídeo de denúncia, l'autoria del qual no apareix.

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes. Hi van quedar referenciats bona part dels conflictes ambientals que es mantenen en peu de guerra a Catalunya: des de parcs eòlics fins a macroexplotacions ramaderes, centrals nuclears, autopistes o abocadors descontrolats.

Centenars de projectes amb l’etiqueta d’'insostenibles' esquitxen la geografia, molts d’ells fent front a una oposició organitzada per part de la població i els moviments ecologistes. A la 'Directa', els hem recollit en un interactiu

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes.

Entrevista a Pablo Fajardo, advocat de les comunitats amazòniques afectades per l'empresa petroliera a l'Equador

Chevron és un dels gegants petroliers del món amb una àmplia presència a l'Amèrica Llatina. L'equatorià Pablo Fajardo és advocat i viu a Shushufindi, en plena Amazònia equatoriana, una zona d'intensa activitat extractiva. Al país, l'empresa nord-americana ha protagonitzat una de les majors catàstrofes ecològiques que ha deixat 30.000 persones afectades. I Fajardo l'ha posat contra les cordes als tribunals. Representant les comunitats, davant d'un ampli ventall de lletrats contractats per la multinacional, va aconseguir una sentència condemnatòria.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

Víctor Mitjans, biòleg especialitzat en gestió de residus, ens porta dotze maneres diferents per reduir les deixalles que generem en la nostra vida diària.
 

Dur a sobre una bossa reutilitzable, comprar la copa menstrual, utilitzar sabó en pastilla o fer servir piles recarregables són alguns dels propòsits que planteja Víctor Mitjans amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta.
 

Parlem amb Roger Pons, de Xúquer Viu. L'associació de la comarca de la Ribera, al País Valencià, ha coordinat durant més de vint anys la lluita pel riu i el seu ecosistema, organitzant manifestacions, accions i activitats de tot tipus

El Xúquer és l'eix vertebrador de la comarca de la Ribera, al País Valencià. Un riu que, amb afluents com el Magre o l'Albaida, dibuixa un sistema hídric perjudicat per la sobreexplotació, però també per la contaminació generada per les fàbriques properes, les filtracions i abocaments de substàncies químiques per al cultiu i la irresponsabilitat humana.

El judici popular al projecte Castor, el passeig per la petroquímica de Repsol o la visita al complex químic d'Ercros van ser algunes de les activitats de denúncia programades per a la tercera edició del Volt

Inspirat en els 'Tòxic Tours' de Mèxic i impulsat, des de fa tres anys, per entitats com la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) o Enginyeria Sense Fronteres (ESF), el Volt pretén reflexionar sobre el model energètic actual i les seues conseqüències a tots els nivells.

Apagat el foc i retirat el focus mediàtic, s’inicia el llarg procés de superació de les conseqüències dels incendis. El sòl, la vegetació, la fauna i el paisatge són els principals afectats pels focs

Després de les flames no acaba la història. Deixant a un costat la causa, hem de centrar-nos en l'efecte, en les conseqüències lligades al foc, interrelacionades unes amb altres. Com si es tractara d'un castell de cartes, quan se'n mou una, l'ecosistema forestal, quan un dels seus components canvia, arrossega les altres darrere.

L'Ajuntament de Badalona ha demanat a l'AMB i a la UAB un informe més detallat. Diversos biòlegs alerten de la riquesa de fauna i flora que es podria perdre en aquest "nòdul de recàrrega" on s'hi projecta un Mercadona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va presentar el desembre del 2015 la primera caracterització ecològica dels espais intersticials i de marge de l'àrea metropolitana. En aquest catàleg el Turó de l'Enric hi apareix com un dels punts de la xarxa bàsica. L'informe compta amb el segell del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB.

Pàgines

Subscriure a medi ambient