País Valencià

El moviment de solidaritat amb la lluita del poble palestí a la comarca de la Plana, al País Valencià, s'ha involucrat en una campanya activa de denúncia i boicot contra l'equip israelià, com a símbol i ambaixador de l'estat d'Israel

Aquest dijous 7 de desembre se celebra, a les set de la tarda, el partit de tornada de l'Europa League entre el Vila-real CF i el Maccabi Tel Aviv FC, a l'Estadi de la Ceràmica. Davant d'aquest esdeveniment, des de l'organització BDS Castelló (Boicot, Sancions i Desinversions a Israel) van iniciar una campanya comarcal de protesta i conscienciació sota el lema 'Targeta roja a Israel'.

Després que 'Antena 3' expliqués que hi havia una denúncia per adoctrinament, el centre escolar de la població valenciana va patir destrosses. El sindicat STEPV denuncia l'assenyalament que pateixen

Els atacs contra als centres educatius del País Valencià i el seu professorat no s'aturen. L'últim cas va tenir lloc la nit del passat dimarts 21 de novembre, quan van assaltar el CEIP Orba d'Alfafar, després que a les notícies d'Antena 3 van anunciar que pares d’aquest col·legi “havien presentat una denúncia al centre educatiu per adoctrinament”, per la projecció del vídeo Història de Catalunya als alumnes de sisè de primària, el 9 d'octubre.

Quatre manifestacions a Barcelona, Castelló, València i Gandia i dues jornades animen a la mobilització després de l'auge ultradretà experimentat arran el procés d'independència de Catalunya

Un cap de setmana de mobilitzacions. Això és el que planteja el moviment antifeixista dels Països Catalans per als dies 18 i 19 de novembre. Tot com a resposta a l'auge feixista viscut arran del procés d'independència de Catalunya i que ja ha tret múscul en diferents ocasions a ciutats com Barcelona o València.

Un grup d'unes 300 persones irromp al lloc on havia de començar la marxa convocada per l'esquerra i el nacionalisme valencià, entre amenaces i cops i obliguen a variar el recorregut en un ambient de gran tensió

Entitats, sindicats i partits polítics d'esquerres i nacionalistes valencianes han convocat aquesta vesprada una manifestació reivindicativaa València amb l'encapçalament "Sí al valencià" amb motiu del Nou d'Octubre, Diada del País Valencià.

El Govern valencià ha decidit no desobeir les limitacions que la llei Wert imposa sobre l'assignatura de filosofia. Arran d'aquest fet, els autors reflexionen sobre el paper de la matèria per conrear el pensament crític

Les darreres setmanes s’ha viscut una situació d’efervescència extraordinària entre aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, tenen una vinculació amb el camp de la filosofia.

Fem un passeig per la història no escrita de les emocions a través de les vivències de persones implicades en diversos moviments polítics i transformadors localitzats arreu de la geografia valenciana

Quaranta anys d’anticatalanisme com a arma electoral. Generacions nascudes i criades sota l’ombra d’un univers simbòlic blaver. I vint anys de Partit Popular a les institucions. Anys d’esquarterar el territori i els drets de les classes populars, anys de vergonyes amagades darrere de falsos conflictes creats intencionadament. Però, com ha quedat el país després de tot? Què en pensen les habitants que l’habiten?

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

El secessionisme lingüístic perd pes en l’escenari politicocultural, però veus crítiques com la del sociòleg Francesc Viadel adverteixen que l’ombra del blaverisme segueix condicionant les institucions

El secessionisme lingüístic al País Valencià, amb uns antecedents històrics que provenen dels inicis del segle XX, es va esvair amb l’aprovació de les Normes de Castelló l’any 1932, que reconeixien la unitat de la llengua. No obstant això, aquest secessionisme serà ressuscitat pel blaverisme: amb la neurosi de voler diferenciar la vertadera identitat valenciana i defensar aferrissadament el dogma acientífic de considerar el valencià una llengua diferenciada.

Fem un passeig per la història no escrita de les emocions a través de les vivències de persones implicades en diversos moviments polítics i transformadors localitzats arreu de la geografia valenciana

Quaranta anys d’anticatalanisme com a arma electoral. Generacions nascudes i criades sota l’ombra d’un univers simbòlic blaver. I vint anys de Partit Popular a les institucions. Anys d’esquarterar el territori i els drets de les classes populars, anys de vergonyes amagades darrere de falsos conflictes creats intencionadament. Però, com ha quedat el país després de tot? Què en pensen les habitants que l’habiten?

El blaverisme, basat en l’anticatalanisme i el regionalisme, ha desenvolupat una estratègia que ha danyat la qualitat democràtica del País Valencià. Actualment, la societat civil comença a refer les bases per recuperar una certa 'dignitat col·lectiva'

El procés de la suposada transició democràtica viscuda a l’Estat espanyol va obligar les oligarquies, acomodades amb el franquisme, a mudar la pell del totalitarisme. Dins d’aquest procés, el meló de les autonomies i la qüestió nacional també es va obrir per a cada poble, una vegada la idea de l’Espanya franquista –una, grande y libre– s’havia ensorrat pel seu propi pes.

Pàgines

Subscriure a País Valencià