País Valencià

Un grup d'unes 300 persones irromp al lloc on havia de començar la marxa convocada per l'esquerra i el nacionalisme valencià, entre amenaces i cops i obliguen a variar el recorregut en un ambient de gran tensió

Entitats, sindicats i partits polítics d'esquerres i nacionalistes valencianes han convocat aquesta vesprada una manifestació reivindicativaa València amb l'encapçalament "Sí al valencià" amb motiu del Nou d'Octubre, Diada del País Valencià.

El Govern valencià ha decidit no desobeir les limitacions que la llei Wert imposa sobre l'assignatura de filosofia. Arran d'aquest fet, els autors reflexionen sobre el paper de la matèria per conrear el pensament crític

Les darreres setmanes s’ha viscut una situació d’efervescència extraordinària entre aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, tenen una vinculació amb el camp de la filosofia.

Fem un passeig per la història no escrita de les emocions a través de les vivències de persones implicades en diversos moviments polítics i transformadors localitzats arreu de la geografia valenciana

Quaranta anys d’anticatalanisme com a arma electoral. Generacions nascudes i criades sota l’ombra d’un univers simbòlic blaver. I vint anys de Partit Popular a les institucions. Anys d’esquarterar el territori i els drets de les classes populars, anys de vergonyes amagades darrere de falsos conflictes creats intencionadament. Però, com ha quedat el país després de tot? Què en pensen les habitants que l’habiten?

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

El secessionisme lingüístic perd pes en l’escenari politicocultural, però veus crítiques com la del sociòleg Francesc Viadel adverteixen que l’ombra del blaverisme segueix condicionant les institucions

El secessionisme lingüístic al País Valencià, amb uns antecedents històrics que provenen dels inicis del segle XX, es va esvair amb l’aprovació de les Normes de Castelló l’any 1932, que reconeixien la unitat de la llengua. No obstant això, aquest secessionisme serà ressuscitat pel blaverisme: amb la neurosi de voler diferenciar la vertadera identitat valenciana i defensar aferrissadament el dogma acientífic de considerar el valencià una llengua diferenciada.

Fem un passeig per la història no escrita de les emocions a través de les vivències de persones implicades en diversos moviments polítics i transformadors localitzats arreu de la geografia valenciana

Quaranta anys d’anticatalanisme com a arma electoral. Generacions nascudes i criades sota l’ombra d’un univers simbòlic blaver. I vint anys de Partit Popular a les institucions. Anys d’esquarterar el territori i els drets de les classes populars, anys de vergonyes amagades darrere de falsos conflictes creats intencionadament. Però, com ha quedat el país després de tot? Què en pensen les habitants que l’habiten?

El blaverisme, basat en l’anticatalanisme i el regionalisme, ha desenvolupat una estratègia que ha danyat la qualitat democràtica del País Valencià. Actualment, la societat civil comença a refer les bases per recuperar una certa 'dignitat col·lectiva'

El procés de la suposada transició democràtica viscuda a l’Estat espanyol va obligar les oligarquies, acomodades amb el franquisme, a mudar la pell del totalitarisme. Dins d’aquest procés, el meló de les autonomies i la qüestió nacional també es va obrir per a cada poble, una vegada la idea de l’Espanya franquista –una, grande y libre– s’havia ensorrat pel seu propi pes.

Es desinflen partits com España 2000, el Grup d'Acció Valencianista (GAV) és asfixiat per les demandes judicials i organitzacions com Lo Nuestro canvien d'estratègia i s'emmirallen en Hogar Social Madrid

Des de la Transició, el Grup d’Acció Valencianista (GAV) ha sigut l’organització més activa de l’extrema dreta anticatalanista al País Valencià. En l’actualitat, en canvi, es troba en el seu pitjor moment. Les denúncies públiques i judicials de diverses entitats que patien les seues accions han acabat amb l’aspecte d’entitat cultural que l’emparava. Les diverses condemnes judicials a alguns dels seus membres han sumat en la degradació de la seua imatge.

Les principals reivindicacions de les concentracions convocades a Alacant, Castelló, València, Elx, Alcoi i Pedreguer van ser a favor de la democràcia, contra la repressió de l'Estat espanyol i pel dret a decidir del poble català

L'onada de concentracions que han sorgit per tot arreu de l'Estat en solidaritat amb el referèndum català també s'ha fet notar al País Valencià. Diverses entitats i moviments com ara l'Esquerra Independentista, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Decidim País Valencià i Va de democràcia, entre d'altres, van convocar ahir van convocar ahir sis concentracions per a les huit de la vesprada. La plaça Maria Agustina de Castelló es va tornar a omplir acollint a quasi un miler de persones.

Durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre, les educadores d’educació especial i d’educació infantil han convocat un seguit d’aturades, concentracions i vagues per reclamar la dignificació de la seua tasca i unes condicions laborals justes

Les diverses Plataformes d'Educadores d'educació especial i infantil del País Valencià, organitzades en nodes a Alacant, Castelló i València, han organitzat una sèrie d'aturades i vagues per reclamar la normalització de la seua professió –o la professionalització del seu treball– dins del sistema valencià d'educació pública.

Pàgines

Subscriure a País Valencià