sistema penitenciari

El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, la Model, tancarà aviat les seves portes. Això comportarà el trasllat dels presos a diferents centres de reclusió; una acció que preocupa l’advocacia, que creu que posa en perill el dret a la defensa

El pedagog llibertari acusat d’instigar la Setmana Tràgica Francesc Ferrer i Guàrdia, els líders sindicals Salvador Seguí, Francesc Layret i Joan Garcia Oliver, el president Lluís Companys, l’artista avantguardista Helios Gómez o Lluís Maria Xirinacs són alguns dels noms propis de la història del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, més conegut com la Model.

El centre sanitari està sota tutela de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i el dirigeix Manuel Tallón, l'exsotsdirector de Quatre Camins que va declarar contra Becerra durant el judici pel motí de l'any 2004

Es compleixen 60 dies de vaga de fam i empitjora ràpidament l'estat de salut del pres José Antúnez Becerra. Els últims dies ha perdut un quilo de pes diari malgrat que encara ingereix alguns líquids. Davant d'aquesta situació la Direcció General de Serveis Penitenciaris ha acordat el seu trasllat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa. La seva advocada, només conèixer la notícia, ha demanat al jutjat de vigilància penitenciària que n'ordeni el trasllat immediat a l'Hospital Clínic. Les raons són contundents.

Jose Solís va estar deu anys a la presó i va ser portaveu dels amotinats al centre penitenciari de Quatre Camins l’any 2004

A l’interior d’una presó, trobem persones molt conscients de la seva situació. És el cas de Jose Solís, que s’ha anat recuperant a poc a poc del seu pas per la presó, sobretot amb molta consciència política. Superar la presó és possible, però deixa marca, sobretot per l’abús que suposa el Fitxer d’Interns d’Especial Seguiment (FIES) i el Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Tot i així, mai no ha deixat de donar la cara. Mentre parlem, ens ensenya els documents recopilats al llarg dels anys.

El creixement del control social “formalitzat i punitiu” s’estén a més franges de població

El nombre de persones preses a Catalunya és de 9.358, segons dades publicades el mes de desembre passat al web del Departament de Justícia. Aquesta xifra és la més baixa que s’ha registrat un final d’any des de 2007. De totes aquestes recluses, 190 es troben en règim tancat, el més dur de tots. Ara bé, a la presó, al llarg de l’any, hi passa molta més gent, de manera que la xifra acumulada és més alta.

 

 

La vitivinícola Raimat, Interflora o Bon Servei (propietat de Marta Ferrusola) han fet créixer el seu negoci gràcies al treball, remunerat precàriament, de la població reclusa

Els centres penitenciaris, a més de ser espais de càstig, suposen una oportunitat d’aconseguir beneficis per a moltes empreses. “La presó no deixa de ser un univers que es pot parcel·lar i on el mercat pot convertir cadascuna d’aquestes parcel·les en un petit negoci –o no tan petit. Podem començar amb l’exemple de l’expropiació d’uns terrenys per construir-hi una presó.

Recollim les crítiques i l’anàlisi d’educadores, entitats col·laboradores i organismes que fiscalitzen el dia a dia als centres penitenciaris

El darrer terç del segle xx, el discurs que s’imposava a Europa en l’àmbit penitenciari era el que apostava per reformar la persona presa: aquest discurs correccionalista pretenia posar fi a les condicions de supermortalitat i tortura de les presons d’èpoques anteriors. A l’article ‘La presó en els nostres dies: del correccionalisme a la gestió eficaç de les poblacions tancades’ (publicat pel col·lectiu Presó = Tortura), la investigadora del sistema de justícia penal Ana G.

Entrevistem a Juan Ávila, un barceloní de 28 anys que ha patit un llarg periple pels calabossos de la comissaria de la Verneda, la Ciutat de la Justícia i la presó Model arran de l'impagament d'una pena-multa de 28 euros

En Juan no se'n sap avenir del que li ha passat aquesta setmana. Un agent de la unitat UNOC de la Guàrdia Urbana el va denunciar a finals de novembre de 2013 quan estava bevent una llauna de cervesa a les Rambles. L'abril de 2014 es va celebrar un judici de faltes i el van condemnar a una pena-multa de 48 euros per “manca de respecte a l'autoritat”. Ell va declarar davant del jutge que l'havien agredit, però no el van creure. Va pagar vint euros en aquell moment i la resta va pensar de pagar-los més endavant, però se'n va oblidar.

Aquest matí al tanatori de Sancho d’Àvila de Barcelona desenes de persones s’han acomiadat del pres en lluita Joaquín Manrique, que va ser alliberat per causes humanitàries a principis de juny....

Va denunciar tortures a Lledoners

Subscriure a sistema penitenciari