Llibertats

"Tinc unes idees molt fermes i vull arribar fins al final"

Entrevista a Elgio, exintegrant del col·lectiu de rap La Insurgencia, que jutgen avui a l'Audiència Nacional espanyola, juntament amb onze membres més
Concert d'Elgio a La Caserna de Sabadell, durant l'acte final de la campanya de suport Plantem Cara a l'Audiència Nacional
02/11/2017

Alex Nicolaev només té 23 anys, viu a Sabadell i estudia Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de Catalunya, al Campus de Terrassa. També és cantant de rap, exmembre del col·lectiu musical La Insurgencia, i actualment es troba acusat d’enaltiment del terrorisme. Durant avui dijous dia 2 de novembre i demà, tindrà lloc el judici a l’Audiència Nacional espanyola. Fiscalia demana dos anys i un dia de presó –pena mínima necessària per ingressar en un centre penitenciari–, 4.800 euros de multa i nou anys d’inhabilitació absoluta a cada una de les dotze persones del col·lectiu musical, acusades per haver difós cançons a través del canal de YouTube i de la pàgina de Facebook.

Si entren a presó, Elgio –nom artístic de l’Alex–, i la resta es reivindicaran com a les darreres preses polítiques de l’Estat. La magistrada encarregada d’instruir la causa ha estat Carmen Lamela Díaz, del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, la mateixa jutgessa que instruí el cas Altsasu o que envià Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a Soto del Real i que avui pren declaració als membres del Govern de la Generalitat. En un inici, Lamela desestimà els tres delictes pels quals els imputaven inicialment: enaltiment del terrorisme, incitació a l’odi contra les institucions de l’Estat i associació il·lícita. Tanmateix, la fiscalia va recórrer i al final es va acceptar el delicte únic d’enaltiment del terrorisme.

En el moment de la denúncia, el 8 de novembre del 2016, La Insurgencia la conformaven divuit artistes, la majoria cantants de rap, d’edats compreses entre els 17 i els 34 anys i residents a diferents ciutats de l’Estat Espanyol i d’Amèrica Llatina. Les dotze persones que seran jutjades conformen la totalitat de la part de La Insurgencia resident a l’Estat Espanyol, amb l’única excepció de l’eivissenc Siker, que era menor d’edat quan es va produir l’acusació però que fou acusat posteriorment un cop complerta la majoria d’edat i, per tant, enfronta un procés judicial separat de la resta.

El col·lectiu La Insurgencia nasqué a Vigo, Pontevedra, cinc anys enrere, amb la intenció d’aixoplugar artistes que reivindiquessin un missatge socialista i revolucionari. Elgio ens explica que va començar a formar part del projecte per crear sinergies entre artistes i aconseguir que els escoltés més gent al fer-se difusió mútua, mitjançant les xarxes socials. Malgrat que encara segueixen mantenint el contacte, moltes de les membres de La Insurgencia d’aleshores, com Elgio, han abandonat el col·lectiu.

 

Com et va arribar la citació?

Estava a la universitat i un company de La Insurgencia [per telèfon] em va dir que l’havia vingut a buscar la policia a casa seva i li havia donat una citació. Primer va ser una persona i clar, la resta ens vam enfadar, però no esperàvem que a nosaltres també ens passés. A mesura que va anar passant el dia, més companys deien que els havia arribat la mateixa citació. Llavors jo, al final, rotllo a les set de la tarda, vaig sortir de la uni i em vaig trobar els dos policies. Em van dir que portaven tota la tarda esperant-me, i que si que estudiava, entre cachondeo i cachondeo, i bé... em van registrar i van mirar de requisar-me els aparells electrònics, que no portava a sobre. Ni mòbil ni portàtil ni pens, no portava res. I em van donar la citació en mà per anar a declarar a l’Audiència Nacional, nou dies més tard. Es veu que estaven fent-nos un seguiment bastant fort, perquè a la meva Uni hi ha moltes entrades i van anar a esperar-me per la qual surto habitualment.
 

A l’article anterior que vam publicar a la Directa sobre el cas, deies que sabíeu els delictes, però no sabíeu ben bé a quina part de les vostres lletres es referien. Ja ho sabeu ara?

Ara sí. Mesos més tard, al març [del 2017], crec que era, ens va arribar la citació de la fiscalia, rotllo “us acuso d’enaltiment del terrorisme i demano dos anys i un dia de presó”; allà tenim uns quants fulls dient-nos els motius de per què demanen això. Tenim un apartat per cada un de nosaltres on diu: “Bueno, pues Elgio ha dicho estas frases, en tal canción, en tal minuto...” i més coses.


 

Què en penses d’aquestes lletres o del que diuen? Creus que en certa forma apel·len a un enaltiment del terrorisme?

Ens acusen d’enaltiment del terrorisme perquè estem parlant d’una sèrie de persones que es van organitzar i que avui dia estan a la presó, són presos polítics, que per a ells són considerats terroristes

Evidentment, no. Estic molt convençut que no. Ens acusen d’enaltiment del terrorisme perquè estem parlant d’una sèrie de persones que es van organitzar i que avui dia estan a la presó, són presos polítics, que per a ells són considerats terroristes. Llavors, en el moment en què jo començo a parlar del militant de no sé què, clar, segons ells estic enaltint el terrorisme. Però per mi no és terrorisme. Estic molt convençut que no ho és perquè cap idea que jo tingui o cap admiració que pugui sentir per una persona es pot considerar terrorisme. El terrorisme és el que fan ells quan ens retallen drets i llibertats i assassinen la gent amb la sanitat, amb l’educació, amb qualsevol d’aquestes coses. Això per mi és terrorisme. No unes lletres que parlen de persones o que difonen idees.
 

Perquè en aquestes lletres, concretament, parleu de les persones o parleu dels actes de les persones?

Parlem de les persones i de les organitzacions on militaven. Sent més concrets, del PCE(r) (Partit Comunista Espanyol reconstuit) i del GRAPO (Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre). No de bombes en si ni altres. No ha estat mai l’objectiu de les nostres lletres. I si parléssim dels actes, també estaria dins de la nostra llibertat d’expressió, de la nostra llibertat per expressar el que volem i quan volem. Un dret que està recollit a la seva Constitució.

I de l’acusació d’associació il·lícita què en penses?

La fiscalia ens acusava de tres delictes, entre ells el d’associació il·lícita, però la jutgessa va considerar que no hi havia delicte d’associació il·lícita ni delicte d’odi contra les institucions de l’estat. Llavors ells van dir: “bueno, nos quedamos con algo... pues enaltecimiento del terrorismo, que es lo que solemos usar para delitos de opinión.” És que associació il·lícita és el típic delicte que se’ls hi atribuïa a bandes armades. Vull dir, és que és molt heavy que s'atribueixi a un col·lectiu musical, per fer cançons...
 

Quines expectatives tens sobre el judici?

Sempre em fan la mateixa pregunta i jo dic el mateix: tot és especular. No sé com pot anar ni què tenen al cap. No sé fins a quin punt volen arribar, si és per fotre por, que és el que et diu la gent, però veus altres casos, com el de Valtónyc i Pablo Hasél, que els han condemnat per fer cançons, i dius joder, t’esperes el pitjor. Però clar, no pots pensar en aquesta línia: “sí, me van a condenar.” No, jo vull lluitar per la llibertat d’expressió, pel meu dret i el de totes.
 

Heu rebut algun tipus de pressions extrajudicials?

Al Siker, el noi eivissenc menor d’edat, la policia va trucar a casa els seus pares avisant-los que el seu fill estava fent coses que no tocaven i que podia acabar malament si seguia en aquesta línia

A mi, personalment, no. Però sí al Siker, el noi eivissenc menor d’edat. La policia va trucar a casa els seus pares avisant-los que el seu fill estava fent coses que no tocaven i que podia acabar malament si seguia en aquesta línia. I crec que això és una pressió molt bèstia per a un noi menor d’edat. També podríem parlar dls mitjans de comunicació. OK Diario, Europa Press, La Razón, La Gaceta i tots aquests ens deixen gairebé com uns terroristes quan només hem fet unes cançons. L’altre dia sortia una notícia a OK Diario d’una de les meves cançons que parlava d'Eduardo Inda i que deia alguna cosa així com: “Carne de Gulag es Eduardo Inda. Verlo sudar sangre necesito, debería ser delito llamarlo periodista.” Això en referència a Eduardo Inda. I per aquesta frase ens comencen a dir que fem apologia del comunisme i del terrorisme. També difamacions i mentides, com que posem al costat de Pablo Hasél, que diuen que dóna suport a ETA, GRAPO, Terra Lliure i Al-Qaeda, fins i tot. A La Sexta vam sortir i posava: “Trece raperos acusados de enaltecer a los GRAPO.” Vulguis o no, estàs donant la informació d’una forma de cara a què quan ho veu la gent, s’espanta i ja ens considera terroristes. Com si fóssim militants, quan no és així. I això també és una pressió; quan et truca un familiar i et diu que t’ha vist a la tele i que semblaves un terrorista, fa mal. I ells [els mitjans] ho saben i tot i així, ho fan.
 

I ha estat així amb tots els mitjans?

A veure, per una banda hi ha els mitjans que, sense posar-se en contacte, han tret la notícia i després, per altra banda, hi ha els mitjans que m’han contactat a mi per separat, com El Periódico, La Vanguardia, la Directa i Nació Digital, amb qui sí que hem quedat, hem fet entrevista i després ha sortit un article amb una mica més de visió personal de com ho estic vivint i denunciant aquesta injustícia. Sense deixar-nos com un terrorista, tot i que alguns amb un titular sensacionalista. Però La Vanguardia també ha tret aquest titular de copia i enganxa que han tret tots els mitjans de cara al judici.
 

Em pots parlar de la campanya de suport realitzada?

Al principi vam començar una campanya com a col·lectiu, fent concerts per tot l’Estat i després, cadascú una mica per la seva banda, a la seva ciutat o poble. En el meu cas, a Sabadell, va néixer un grup de suport, majoritàriament format per gent de l’Esquerra Independentista [Moviment Popular de Sabadell, format entre d’altres per Arran, Justa Revolta i Casal Can Capablanca], i vam iniciar una campanya que es diu Plantem Cara a l’Audiència Nacional. He participat en diversos actes on m’han convidat, algun bolo, concertillos, alguna xerrada explicant el meu cas, per fer una mica de pasta i per difondre’l. La campanya va culminar el passat dissabte [28 d’octubre], amb un acte bastant potent a La Caserna, o hi vam participar diversos grups.
 

I el suport popular, com l’has viscut?

[Bufa.] Una mica xungu. [A les cançons] diem coses contundents, perquè pensem així, i molta gent diu: “pues algo habrás dicho, o algo habràs hecho.” I no acaba de solidaritzar-se. I més concretament, a l’entorn del Hip-Hop hem tingut bastant poc suport en comparació al que crec que hauríem de tenir. Exceptuant algun artista poc conegut i proper pel que fa a idees polítiques. I de la gent... és que clar, molta gent no ho sap. Com que no es fa viral i com que els mitjans tampoc ajuden gaire. Com que els que difonen el nostre cas ho fan per deixar-nos com uns terroristes gairebé, doncs costa bastant. Però hi ha gent que ha ajudat, que ha ofert diners, ha vingut als actes i ha fet acte de presència. Sobretot el suport que hem tingut és de l’organització No Callarem, que va néixer com a resposta d’aquestes agressions de part de l’Estat espanyol als artistes. I també aquí a Sabadell la Crida per Sabadell [coalició electoral del Moviment Popular de Sabadell, Entesa per Sabadell i la CUP], institucionalment, m’ha ajudat bastant. Es va portar el meu cas al ple, i la junta de portaveus el va aprovar i van fer un comunicat donant-me suport i denunciant aquest caràcter feixista de l’Audiència Nacional.
 

Estàs recollint diners per pagar la multa?

Dels 4.800, no porto ni la meitat. I mira que hem fet cosetes i tal, però és que és molta pasta.
 

I del món del Hip-Hop, que em parlaves abans, quins suports has rebut?

Artistes més reivindicatius coneguts com Ayax y Prok o Lágrimas de Sangre sí que ens han donat un cop de mà, compartint comunicats o cartells. Però clar, el que s’espera de gent més coneguda com Violadores del Verso, ToteKing, Natch i tota aquesta penya que són més coneguts, doncs que diguin: “¡Hostia! Yo que creo en el rap y en la cultura del Hip-Hop y a un compañero lo quieren llevar a la cárcel por rapear, pues me debería de tocar.” I haurien de solidaritzar-se, però no ho fan. No sé si per por o perquè no els hi importa, però no ho fan. Pàgines de Hip-Hop i tal sí que han tret coses. Hip-Hop Groups va denunciar el nostre cas... Però ja et dic, no es viralitza, per dir-ho així. No està en boca de tothom.
 

I pel que fa a l’experiència personal, com estàs?

Feia molt temps que denunciàvem no hi ha llibertat d’expressió, que hi ha presos polítics, i ningú ens feia cas. I ara ens està passant a nosaltres. És aquest argument potent que ens donen i ens fa forts

Ha estat un anyet no molt bo. T’estan demanant dos anys de presó, t’imagines l’escenari d’entrar-hi i dius, joder, només he fet cançons. I fa ràbia. Però per altra banda, això m’ha donat moltes forces de cara a lluitar encara més, a tenir més arguments. Feia molt temps que denunciàvem no hi ha llibertat d’expressió, que hi ha presos polítics, i ningú ens feia cas. I ara ens està passant a nosaltres. És aquest argument potent que ens donen i ens fa forts. A nivell familiar, sí que puteja bastant. No tant per tu, sinó per la gent que tens a prop, perquè no volen perdre’t. Pateixen també, i tu empatitzes i vols estar allà i no saps ben bé com fer-ho. Jo, almenys, tinc molt clar que tinc unes idees molt fermes i vull arribar fins al final. Crec en això i no crec que hagi de claudicar. Però clar, existeix tota la gent de l'entorn que no vol que entris a la presó.


 

Carmen Lamela, la mateixa instructora que porta el cas dels Jordis, més el cas del Valtonyc i del Pablo Hasél, cantants de rap també acusats i condemnats...

El context de tot això és que vivim en un estat feixista que no ens garanteix drets tan bàsics com el de llibertat d’expressió i de manifestació, i el clar exemple és que l’Audiència Nacional, que abans era el Tribunal d’Ordre Públic franquista, i persegueix tota aquella dissidència que fa ús d’aquests drets i llibertats que no tenim. Llavors, si Valtonyc i Pablo Hasél, o nosaltres, ens volem expressar i donar un missatge concret amb unes idees concretes, se’ns reprimeix. Igual que en el cas de l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium. O sigui, tenim dret a la manifestació, però quan comences a portar una lluita que ells saben que els pot fer mal, que els pot desestabilitzar, és quan entra la seva repressió. Perquè clar, una mani pacífica, de quatre gats, diuen: “sí, sí, hacedla.” Els és igual. 
 

Us veieu en una situació similar a la dels Jordis?

No, no. No és el mateix joc. La prova resideix en el fet que a nosaltres ens demanen dos anys de presó i a ells quinze per sedició. Ells mobilitzen a moltíssima penya i nosaltres no tanta. Nosaltres estàvem creixent, això és una realitat. Amb els Jordis, tots els actes i manifestacions s’han omplert. Pancartes aquí a l’Ajuntament de Sabadell dient Llibertat Presos Polítics, quan portem des del 39 amb presos polítics. I ho fan ara perquè són un agent mobilitzador molt potent. Amb nosaltres es va intentar evitar això. M'agradaria que quedés una mica reflectit el fet de la impotència i, de vegades, la ràbia davant el fet que molta gent que de seguida ha anat a les manifestacions dels Jordis, a vegades s'obliden una mica de tota aquesta gent que també està patint repressió, però són casos menys coneguts. Fan mal igual i són molt durs i molt greus. Només ho dic com a reflexió. Crec que hauríem de sensibilitzar-nos amb qualsevol tema, i més venint de l’Audiència Nacional, a qui ja ha caigut la careta del tot amb la judicialització del Procés.
 

Creus que és sistemàtic? Creus que si em posés jo a fer cançons pel YouTube “enaltint” a ETA em passaria el mateix?

Si tu a títol individual ho fas, els és igual perquè no estàs arribant a gent. Quan comences a arribar mínimament, a organitzar certs sectors i a fer consciència, sí que van a per tu

Nosaltres no teníem gaires seguidors, però en teníem uns quants. Llavors, si tu a títol individual ho fas, els és igual perquè no estàs arribant a gent. Quan comences a arribar mínimament, a organitzar certs sectors i a fer consciència, sí que van a per tu. I això passaria amb Podemos [al govern] i amb qualsevol altre partit que acceptés la legislació feixista que hi ha. No és un tema de govern, és un tema d’institucions. L’Audiència Nacional no es dissoldria amb Podemos. La Monarquia tampoc. Aquests punts no es qüestionen. L’Audiència Nacional, anteriorment, durant el franquisme, Tribunal d’Ordre Públic, porta perseguint delictes d’opinió des de sempre, ja sigui amb Zapatero, Rajoy o Aznar.
 

Dius que continues creient en els teus ideals. Cap on va la teva trajectòria ara?

La meva idea és seguir lluitant i seguir denunciant que l’Estat Espanyol és causant d'injustícies de cara a molts joves. Seguir defensant la llibertat d’expressió, costi el que costi. Jo mai he sigut súper actiu musicalment [...] però si el dia de demà em surt fer un tema, doncs el faré i punt. Perquè crec en això. Llavors, que això pugui tenir conseqüències... mala suerte. Evidenciarà molt més el caràcter de l’Estat.
 

 

 

 


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: