Internacional

Trump té el suport dels supremacistes per guanyar al sud

Durant l’any 2015, els grups d’odi han augmentat un 14% com a reacció davant la revifalla dels moviments socials d’esquerres i l’increment demogràfic de les minories ètniques
Donald Trump en un acte de la campanya per les presidencials
Gage Skidmore
07/11/2016

Només quedaven dos dies perquè dotze dels estats nord-americans celebressin les primàries per escollir el candidat republicà a les eleccions presidencials, quan Donald Trump no va voler rebutjar el suport d’un exmembre del Ku Klux Klan: “Jo no en sé res, de tot això que parla sobre la supremacia blanca i els defensors de la supremacia blanca”, va etzibar al periodista de la cadena CNN quan li va preguntar per la seva relació amb el grup extremista. Dies abans, David Duke, exmembre del Ku Klux Klan i exrepresentant de l’Estat de Louisiana, havia demanat a l’audiència del seu programa de ràdio que donés suport a Trump. Durant l’entrevista amb la CNN, Trump va negar conèixer David Duke, tot i que l’any 2000 havia parlat d’ell i se n’havia distanciat públicament, segons detallà The New York Times.

Aquell Súper Dimarts 1 de febrer de 2016, però, era diferent. Trump es jugava la nominació a les presidencials. Dels dotze estats en elecció, set eren surenys –els antics estats esclavistes– i podien ser decisius en la carrera presidencial: Alabama, Geòrgia, Oklahoma, Tennessee, Texas, Virgínia i Arkansas.

Un estudi dels sociòlegs Rory McVeigh, David Cunningham i Justin Farrel publicat a l’American Sociology Review reforça aquesta tesi i conclou que la influència política del Ku Klux Klan es manté especialment als estats del sud. Després d’investigar mig segle de dades electorals, els autors van veure que el vot republicà dels estats surenys era més pronunciat només allà on el grup extremista havia tingut presència durant els anys 60. El professor McVeigh comentava en una entrevista al diari The Observer que la influència més duradora del Klan no es trobava en l’augment de la disparitat entre races, sinó en el fet que les seves accions demostraven la poca disposició de la població a debatre i resoldre els problemes racials.

Un estudi publicat a l’American Sociology Review assenyala que el vot republicà dels estats surenys és més pronunciat allà on el KKK va tenir presència durant els anys 60

El desembre, David Duke havia dit al diari Político que la candidatura de Trump permetia que el poble nord-americà fos més obert en relació amb “la seva actitud racial”. La retòrica antiimmigració de Trump ha destapat la vàlvula de la correcció política i ha calat en un sector de la població que es ressent en veure que els seus drets (i privilegis) poden ser atacats.


La 'minoria' blanca

La majoria blanca dominant ja no és tan dominant com abans. En alguns estats com Texas, Califòrnia o Nou Mèxic, totes les minories juntes formen un percentatge més elevat de població que la majoria blanca, és el que s’anomena estat de majoria-minoria. Segons les últimes dades de l’Oficina del Cens dels Estats Units (United States Census Bureau), s’estima que, l’any 2044, tot el país esdevindrà majoria-minoria, tenint en compte les taxes de natalitat de les comunitats hispàniques i negres, que solen ser més elevades.

/ Andreu Blanch - Pau Fabregat


El Southern Poverty Law Center, una organització que lluita contra l’odi i la intolerància racial, atribueix aquest fet a un augment dels grups d’odi, que han crescut un 14% aquest últim any. En concret, l’organització estima que, avui dia, hi ha entre 5.000 i 8.000 membres del Ku Klux Klan i que, del 2014 al 2015, es va passar de 72 a 190 faccions.

A estats com Texas, Califòrnia o Nou Mèxic, totes les minories juntes formen un percentatge de població més gran que la majoria blanca, l’anomenat estat de majoria-minoria

Al llarg de la seva història, el Ku Klux Klan ha pres força en moments en què els privilegis de la majoria blanca trontollaven. Primerament, van sorgir al final de la guerra civil amb l’abolició de l’esclavitud. Van tornar a aparèixer el 1920 contra la immigració jueva i catòlica i un tercer cop, els anys 60, per oposar-se al moviment dels drets civils i l’abolició de la segregació racial.

El 2008, l’entrada d’un president negre a la Casa Blanca i el sorgiment del moviment en defensa dels drets de la comunitat negra el 2013 (el Black Lives Matter) han atemorit les classes baixes i mitjanes-baixes blanques. El seu poder minva (el 1965, eren el 83% de votants; el 2015, el 62%) i l’únic candidat que exposa aquesta qüestió sense embuts és, de moment, Donald Trump.


*Article publicat a la Directa 418. Subscriu-t'hi!

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: