Internacional

Un president ecologista i un primer ministre xenòfob conviuran a Àustria

Màxima preocupació entre els sectors urbans i progressistes de Viena per la possible conformació d'un govern entre la dreta i la ultradreta, que acumulen un 57,7 per cent dels vots del passat diumenge
Els resultats de diumege apunten sense marge d'error a Sebastian Kurz (de l'ÖVP, el partit de la dreta) com a nou primer ministre del país

La polarització és total a Àustria, on la dreta i l'extrema-dreta van aconseguir el 57,5 per cent dels vots a les eleccions legislatives del passat diumenge. Uns resultats que apunten sense marge d'error a Sebastian Kurz (de l'ÖVP, el partit de la dreta) com a nou primer ministre del país. Encara no se sap amb si serà de la mà de la ultradreta (FPÖ) o dels socialdemòcrates (SPÖ), amb qui actualment governaven en una grosse koalition.

Però sigui amb uns o amb altres, el discurs xenòfob ja ha guanyat. I és que Kurz -ben plantat, de tan sols 31 anys i clara imatge aristocràtica- ha basat la seva campanya electoral en els atacs a l'islam i l'arribada de refugiats. "Això és deu al fet que volia pescar vots al camp de la ultradreta", explica Inés Marco, jove investigadora catalana que resideix temporalment a Viena per tancar els seus estudis doctorals. "O que almenys no perdés vots cap al FPÖ per semblar massa suau", afegeix.

D'aquesta manera, sigui amb l'ultra Strache o amb el socialdemòcrata Kern de vicecanceller, les tesis xenòfobes han guanyat a les urnes. I han fet tremolar el conjunt de l'esquerra i moviments socials, especialment a la sempre més progressista ciutat de Viena. "Fa molta por el que està passant", explica Rada, jove sèrbia que fa 8 anys que viu i treballa a Àustria en l'àmbit de l'educació sexo-afectiva i la prevenció d'agressions sexuals. "Merda de país, hòstia!", esclatava en anglès, la mateixa nit electoral, en conversa amb aquest diari.

Rada resideix a Neubau, un cèntric barri vienès que actualment pateix, com tants d'altres, un cert fenomen de gentrificació. I que havia estat bressol dels votants ecologistes. Tal com apunta Marie, cambrera del restaurant Schnitzelwirt, al mateix carrer Neubagasse i especialitzat en snitzels (una mena de cordon bleu a l'austríaca): "Aquí vivien tots els ecologistes de Viena. Ara bé, després bé que venien a menjar carn!", explica entre rialles, com si fos una conducta incomprensible.

Els tres districtes on guanyava Die Grünen (Els Verds), van passar de verd a vermell: el petit cinturó verd de Viena s'ha tornat socialdemòcrata

Però les taques verdes van desaparèixer, la nit de diumenge, del mapa electoral de Viena. Els tres districtes on guanyava Die Grünen (Els Verds), van passar de verd a vermell. "El vot útil", explica Simone, investigadora de l'Institut FF de Viena. "Hi ha hagut un cert desplaçament de vots cap a l'SPÖ, per por a la dreta". El resultat: el petit cinturó verd de Viena -els tres districtes, casualment, tocaven un amb l'altre- s'ha tornat socialdemòcrata.

Què explica, doncs, l'enfonsament dels Verds? La divisió interna produïda fa menys d'un any, quan l'històric dirigent Peter Pliz només assolia la sisena posició dins la llista electoral resultant de les primàries del partit. "Va ser un moviment individualista", opina Simone, "senzillament volia anar més amunt i no ho va aconseguir, així que va marxar". Un detall: El partit amb el qual finalment s'ha presentat es diu "Llista Plitz". Ara bé, la seva veterania va atraure bona part dels votants i diumenge passat aconseguia el 4,3 per cent dels vots i entrar al Parlament amb vuit diputades. Els Verds, en canvi, es quedaven en un 3,8 i no aconseguien superar la barrera del 4 per cent necessària per entrar a la cambra.

Passar d'un percentatge del 12,6 al 3,8 dels sufragis i quedar fóra de la institució. Un pal molt dur per a un partit 'pota negra' dins de l'ecologisme

Passar d'un percentatge del 12,6 al 3,8 dels sufragis i quedar fóra de la institució. Un pal molt dur per a un partit pota negra dins de l'ecologisme (amb permís dels verds alemanys), i molt avesat a les institucions. La gran paradoxa és que el cap d'estat d'Àustria, Alexander Van der Bellen, és verd. A l'inici de mandat va esforçar-se a subratllar el seu caràcter independent, per no semblar a les ordres dels Verds. Un sarcasme recorre aquests dies els ambients progres de Viena: "Cap problema, ara sí que serà independent: Ja no hi ha ni partit Verd al Parlament".

Així que Alexander Van der Bellen cohabitarà ara amb un primer ministre obertament xenòfob: Sebastian Kurz. I si finalment pacta amb l'FPÖ, també cohabitarà amb un vicecanceller d'ultradreta. De fet, Van der Bellen ja va suar per guanyar les disputadíssimes eleccions presidencials de fa menys d'un any: s'imposà al candidat de l'ultradreta amb un 53 per cent dels vots respecte al 47 per cent del seu contrincant.

Però la xenofòbia sembla ja estar normalitzada a la Unió Europea. Una breu comparativa: Fa 17 anys, l'FPÖ liderat per Jörg Haïder donava la campanada i entrava a un Executiu de coalició amb la dreta austríaca. En represàlia, diferents països de la Unió Europea van activar sancions diplomàtiques contra Àustria. I ara? Ara res.


Diferents escenaris després de la batalla

Dilluns matí recorrem diferents escenaris vienesos, per palpar el paisatge després de la batalla. El primer és la seu de l'SPÖ del barri de Neubau, a tocar de l'estació de Ziegerglasse. Per les finestres es pot veure les ampolles de soda buides, a la taula on feien el seguiment de la nit electoral. I és que els socialdemòcrates pateixen més ressaca emocional que no pas d'altra cosa, perquè ni hi tenien res a celebrar ni es veu cap ampolla de cava.

Dilluns matí recorrem diferents escenaris vienesos, per palpar el paisatge després de la batalla. El primer és la seu de l'SPÖ del barri de Neubau. En la imatge, el carrer Neubagasse


Desolació també al bar A-U, aferrat al mercat de Josepstädter, on els adhesius d'Antifascist Aktion decoren les parets i les converses parlen de política sovint. Poc més de dos o tres parroquians exhaurint una pinta. Desolació.

El paisatge també es mostra als quioscos, on la majoria de diaris celebren vetlladament el triomf de Kurz. No és estrany: el diari més progressista és un equivalent a El País.

Un darrer esguard: el campus d'Econòmiques de la Universitat de Viena, on molts joves llueixen el mateix look engominat i camisa blava que el futur canceller Kurz. Indiferència. Menfotisme. Quatre escenaris en el paisatge després de la batalla. La cohabitació entre president ecologista i canceller xenòfob es presenta apassionant.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: