Política

La Vall d'Aran, entre Catalunya i Espanya

Les prop de 10.000 habitants de l'únic territori oficialment trilingüe de l'Estat viuen el procés sobiranista d'una forma peculiar i la defensa de la seva singularitat i el seu dret a decidir uneix les visions polítiques més allunyades
El municipi aranès de Bossòst, envoltat de les 'Montanhes Araneses' que s'evoquen a l'himne oficial de l'Aran
19/05/2016


La Vall d'Aran és un territori ric i excepcional situat al nord-oest de Catalunya, més complex del que sembla, formalment trilingüe, però amb tantes sensibilitats com habitants que hi conviuen: 9.993 persones l'any 2014. Ara, però, li toca mirar-se al mirall i debatre cap on vol anar, en el marc d'una hipotètica independència de Catalunya: entre Espanya i Catalunya o a Catalunya amb la resta d'Espanya. Sigui com sigui, mai sola, de moment.

Les diputades Mireia Boya (CUP) i Javier Rivas (Ciutadans) són les úniques representants araneses del Parlament de Catalunya escollides a les eleccions del 27-S. Hi són circumstancialment, fins i tot de rebot, ja que, com en altres ocasions, les formacions polítiques són les que intenten complir amb la quota aranesa que s'autoimposen. Precisament, una de les reivindicacions històriques que sostenen les araneses, de manera unànime, és la de tindre una quota de representació territorial aranesa a la cambra catalana.

Una de les reivindicacions històriques de la població aranesa, de manera unànime, és la de tindre una quota de representació territorial pròpia a la cambra catalana

Tant Mireia Boya (CUP) com Javier Rivas (Ciutadans) van ocupar el segon lloc de les respectives llistes per la circumscripció de Lleida. Les diferències que hi ha entre ells són abismals. Una es dirigeix a l'hemicicle de la cambra catalana únicament en aranès i l'altre només en castellà. Un reflex de la realitat que viu l'Aran en l'àmbit lingüístic, identitari i també ideològic. Tot i aquest distanciament, teòricament, comparteixen alguns punts en comú respecte a la seva visió de la Vall d'Aran, com ara el de considerar-la un subjecte polític amb llengua pròpia o el de la defensa de les seves institucions. En definitiva, el dret de decidir la relació que volen tindre amb Catalunya. Una tesi que comparteix el director del diari occità El Jornalet, Ferriol Masip, amb qui la Directa ha contactat per parlar sobre la situació aranesa: "Tothom està d'acord que som una nació, que tenim dret a decidir, però, tanmateix, ens dividim en dos sectors: uns creuen que, amb Espanya, estem millor i uns altres diuen que, si no fos per Catalunya, no haguéssim recuperat mai les nostres institucions, no se'ns hauria reconegut la llengua i, per tant, ara, els hem d'acompanyar en el cas d'una eventual independència".
 

Javier Rivas (Ciutadans): "La Val d'Aran, amb el diccionari a la mà, és evidentment una nació, amb la seva cultura, història i llengua, però també ho són les Illes Canàries, Catalunya, Osca. El que passa és que, al segle XXI, parlem d'estats dins de la Comunitat Europea, que és el nostre futur"


La paradoxa és que alguns sectors de la societat aranesa, contraris a la independència de Catalunya, neguen que Catalunya pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació i, en canvi, sí que aposten pel dret a decidir del poble aranès sobre Catalunya. El diputat de C's Javier Rivas també té clar que la Vall d'Aran és una nació, però, tal com explica en una conversa distesa amb la Directa: "La Val d'Aran, amb el diccionari a la mà, és evidentment una nació amb la seva cultura, història i llengua, però també ho són les Illes Canàries, Catalunya, Osca. El que passa és que, al segle XXI, parlem d'estats dins de la Comunitat Europea, que és el nostre futur, i no de l'edat mitjana, per referir-nos a les nacions. Hi ha gent que té una idea romàntica de nació i es refereix als privilegis que va tindre un territori a l'edat mitjana".

Sobre una hipotètica independència de Catalunya, el parlamentari aranès assegura: "Aquesta aventura perjudicaria la Val d'Aran i Catalunya. És impossible afirmar que amb la independència de Catalunya viuríem millor simplement perquè necessitaríem molts anys per tornar a la Unió Europea i nosaltres no treballem per fer política ficció. L'independentisme és una qüestió de fe, ja que els que hi creuen diuen que es viurà millor. Jo ho respecto, però la realitat seria una altra. Per exemple, quan pregunto com serà Catalunya l'endemà de la independència, ningú no sap respondre'm. No tenen arguments del dia D. Em diuen que el primer és la independència i que, després, ja es veurà i jo crec que seria totalment al revés".


Una llarga història

Però, anem a pams. Abans d'entendre el seu present, amb una perspectiva de futur, cal donar una ullada a la seva història. La Vall d'Aran va decidir pertànyer a la Corona d'Aragó el 1313, mitjançant un tractat anomenat Era Querimònia, pel qual les araneses eren propietàries de les seves terres i se'ls concedia un autogovern que els va durar fins al segle XIX. Fins i tot va resistir al Decret de Nova Planta! Però, quan van crear les províncies espanyoles, l'autogovern se'n va anar en orris. I, malgrat que durant la Segona República espanyola el van intentar recuperar, no hi va haver temps i, fins a l'any 1991, no van aconseguir reinstaurar-lo. D'ençà de la mort del dictador Francisco Franco, va aparèixer un moviment organitzat que va impulsar el restabliment del Conselh Generau, la principal institució d'autogovern aranesa. "Potser ha sigut l'única vegada que vam anar tots a una", recorda Masip.

La nova llei d'Aran, aprovada l'any passat, estableix un principi de relacions bilaterals entre Catalunya i la Val, similar a un Estat lliure associat

L'any passat, el 2015, l'Aran va fer un pas endavant molt important en relació amb el seu autogovern quan la Generalitat va aprovar la nova llei d'Aran, que estableix unes relacions bilaterals entre Catalunya i la Val. "Des d'un punt de vista català, seria similar a un Estat lliure associat. Des del punt de vista espanyol, tot això de l'autogovern els queda massa lluny", diu el periodista occità. Una llei d'Aran davant la qual C's es va abstindre. Així ens ho relata el seu diputat aranès: "Nosaltres ens vam abstenir perquè no resol una de les qüestions bàsiques que nosaltres reclamem, que és l'elaboració d'una llei electoral catalana. De moment, utilitzem la llei electoral espanyola. També buscarem que l'Aran tingui una circumscripció pròpia: catorze [escons] per Lleida i un per l'Aran, per exemple". Sobre el tema del finançament, afegeix: "El fet de donar-te competències, si no van acompanyades de partides pressupostàries, és parlar més de filosofia que no pas de fets reals que es puguin desenvolupar. És a dir, la llei d'Aran, de moment, és paper mullat perquè encara s'ha de desplegar i nosaltres pressionarem el Parlament perquè es desplegui".
 

La Vall d'Aran va decidir pertànyer a la Corona d'Aragó el 1313 mitjançant un tractat anomenat Era Querimònia, segons el qual les araneses eren propietàries de les seves terres i se'ls concedia un autogovern, que va durar fins a l'establiment de les provícies espanyoles, entrat el segle XIX


A les municipals del maig, la formació assembleària occitanista Corròp va irrompre al consistori de Les, després d'aconseguir dos regidors. Aquesta aparició de candidatures independents es va estendre arreu del territori aranès, als municipis grans i als petits. Una de les regidores electes és la diputada per la CUP-CC Mireia Boya, que va haver de deixar la regidoria de Les per substituir Ramon Usall com a diputat del Parlament per la circumscripció de Lleida. Un precedent que aquesta formació espera repetir a les eleccions municipals de 2019, quan preveu presentar-se a tots els municipis aranesos. "Volem continuar creixent perquè hi ha gent cansada de determinades pràctiques polítiques i maneres de fer", explica Mireia Boya a la Directa.

Javier Rivas (Ciutadans): "La nació occitana és una fantasia. Mai no ha existit i, si ho ha fet, va ser durant l'època medieval"

Aquesta candidatura independent, Corròp, és afí a la CUP i forma part de la Crida Constituent. "A Les, es va posar la primera pedra per trencar amb el bipartidisme [els socialistes d'Unitat d'Aran-PSC i els convergents de Convergéncia Democratica Aranesa – Partit Nacionalista Aranés (CDA-PNA)] i volem seguir així. Per això ens presentarem a tots els municipis". Així doncs, un nou occitanisme apareix per superar la vella estructura de Convergéncia Democratica Aranesa (el partit majoritari els últims anys a la vall) i busca consolidar-se en l'àmbit municipalista. Les eleccions municipals també van servir per escollir el govern del Conselh Generau d'Aran, que va quedar compost de la següent manera: CDA-PNA, 7 conselhèrs; UA-PSC-CP, 5 conselhèrs i el PRAG (Partit Renovador d'Arties-Garòs), 1 conselhèr.


El puntal del turisme

Per altra banda, durant el període electoral català del 27-S, es va engegar una dura campanya contra el procés impulsada des de les files dels socialistes i Ciutadans. Per Ferriol Masip: "L'anticatalanisme sempre ha funcionat. Els socialistes han fet una campanya molt espanyolista i anticatalana: que si TV3 no informa bé sobre el temps de l'Aran perquè no hi vagin els turistes, que si el procés ens perjudica, etcètera". Un discurs "victimista" durant una campanya que Masip s'atreveix a qualificar de "tòxica". Segons el director del diari occità El Jornalet, "els aranesos es troben dividits entre els partidaris de seguir Espanya i evitar arrossegar la Val cap a la deriva independentista –que els podria perjudicar a causa de la seva dependència del sector terciari– i els partidaris d'estar al costat de Catalunya passi el que passi".

Ferriol Masip, periodista: "L'unionisme ha agafat la bandera de la Val per mostrar el seu rebuig a Catalunya; com una mena de blaverisme"

Una altra de les paradoxes és que el turisme majoritari és català, però també es considera que el turisme espanyol és qui realment deixa més diners al territori. "Som la Marbella de l'hivern", defineix Masip. Un turisme madrileny d'elit arrossegat per la casa dels Borbons o per polítics de la talla dels Aznar, Bárcenas, etcètera. En aquest sentit, una suposada independència de Catalunya podria fer perdre aquesta clientela. Però, tal com diu l'exregidora de Les i diputada cupaire Mireia Boya: "L'espanyolisme tampoc ofereix cap alternativa per l'Aran. Només manifesten la seva negativa a sumar-se al procés per por o per rebuig". En canvi, segons el diputat de C's, Javier Rivas, la Vall d'Aran ja s'ha pronunciat: "La Val d'Aran, de moment, actua com a espectador d'aquest anomenat procés que hi ha a Catalunya, però la nostra opinió la vam deixar ben clara a les eleccions del 27-S, en què el 70% van votar opcions no independentistes, constitucionalistes i europeistes; i no volem canviar-ho".

Ferriol Masip, per la seva part, avisa que "l'unionisme ha agafat la bandera de la Val d'Aran per mostrar el seu rebuig a Catalunya; com una mena de blaverisme amb tics racistes envers els catalans". A més, afirma que "hi ha un caldo de cultiu perquè hi pugui haver un populisme espanyolista; la part positiva és que no hi ha violència".


L'aranès recula

Si parlem de la Vall d'Aran i el seu futur polític, també ens hem de preguntar quin és l'estat de la seva llengua pròpia, la variant dialectal de l'occità anomenada aranès, i quin és el seu ús social. Les xifres són molt preocupants. En el primer sondeig que es va fer, a principis dels anys 90, l'ús social superava el 80%. L'últim sondeig, publicat el 2015, indica que aquest percentatge baixa fins al 26%. "No podem ser pessimistes", diu el periodista d'El Jornalet. "Està clar que hi ha una substitució lingüística a favor del castellà molt alarmant. Hi ha parlants aranesos que, al carrer, entre ells, parlen en castellà. Una situació que passava molt a Catalunya durant les últimes dècades", afirma.

En un primer sondeig, a principis dels anys 90, l'ús social de l'aranès superava el 80%. En l'últim, publicat el 2015, aquest percentatge baixa fins al 26%

A les escoles de la vall, s'aplica la immersió lingüística en aranès només a primària. A la secundària, existeix l'assignatura de llengua aranesa, però, a la resta de matèries, el professorat pot triar la llengua amb què vol impartir la seva classe. En l'àmbit institucional, l'aranès és la llengua prioritària, tot i que alguns ajuntaments no ho respecten. "No hi ha hagut una normalització lingüística ni hi ha hagut una inversió clara en polítiques per fomentar el seu ús social com a Catalunya. El castellà s'està menjant l'aranès", diu la diputada aranesa que, a més, afegeix: "També s'hauria d'aprendre a les escoles catalanes, ja que és la tercera llengua oficial. Amb quinze minuts de notícies en aranès pel 3/24 no n'hi ha prou".

 

Mireia Boya (a la dreta) és exregidora de Les per la llista occitanista Corròp i ara diputada de la CUP per Lleida al Parlament. "L'espanyolisme tampoc ofereix cap alternativa per l'Aran. Només manifesten la seva negativa a sumar-se al procés per por o per rebuig", opina

 

 

Javier Rivas, per la seva banda, discrepa parcialment sobre les dades de l'ús social que afecten l'aranès, encara que reconeix la seva davallada al carrer: "Aquestes xifres s'han d'interpretar. Abans, la Val d'Aran era un territori aïllat i, avui, ha crescut gràcies a una població que parla el castellà o el català. No és que es parli menys aranès, sinó que, comparativament, el nombre de parlants deu ser el mateix que fa anys, aproximadament, però en un territori amb molta més gent. Fa quaranta anys, l'Aran era un territori molt pobre i, ara, gràcies al turisme, ha crescut econòmicament. L'aranès s'ha reduït al carrer, això tampoc es pot negar, però, si no fos pel turisme, seria un territori despoblat com alguns indrets d'Astúries i l'aranès només es parlaria entre la gent del poble... I, ara, la gent que ha anat a viure a l'Aran el pot aprendre, independentment de si el fa servir o no".


Una part d'Occitània

Però la Vall d'Aran no només mira cap a Catalunya, sinó també cap a la resta del seu país, Occitània, on l'occitanisme està pitjor que a l'Aran. "França ha fet bona feina!", ironitza Masip. Segons el director de l'únic diari digital propi del territori: "L'occità s'ha convertit en una llengua militant. Només és viva en cercles tancats. La gent gran encara recorda quan anaven a França i parlaven amb la mateixa llengua; ara, el jovent no la sap", sentencia. Una opinió molt allunyada del que pensa el diputat Javier Rivas, que es mostra molt contundent i assegura: "La nació occitana és una fantasia. Mai no ha existit i, si ho ha fet, va ser durant l'època medieval. Jo visc a prop de França i, si vaig al primer poble francès i els dic que no són francesos sinó occitans, cridarien la Gendarmeria".

Mireia Boya (CUP): "Associacions culturals d'arreu d'Occitània m'han dit que estan molt contentes que utilitzi l'aranès al Parlament i m'han convidat a fer xerrades"

En canvi, per la diputada de la CUP: "La Val d'Aran sempre ha estat la nena mimada d'Occitània. Però li falta connexió. Hem de tindre en compte que l'Estat francès ha estat pitjor que l'espanyol". Tot i aquestes circumstàncies que no inviten a l'optimisme, sí que hi ha un brot d'esperança per a la supervivència nacional d'Occitània. Segons la diputada aranesa: "Des que estic al Parlament, moltes associacions culturals occitanes han contactat amb mi per dir-me que estan molt contentes que utilitzi l'aranès a la cambra i m'han convidat a fer xerrades per tot Occitània per explicar la meva experiència. La CUP ha despertat l'interès per la Val d'Aran", conclou.

El que està clar és que, a la Vall d'Aran, l'occitanisme ha arribat a través del municipalisme. Una nova manera de fer política que vol superar l'alçada de les seves Montanhes Araneses per estendre's a la resta dels Països Occitans. De fet, cada vegada hi ha més habitants franceses que volen educar la seva mainada en occità després de plantejar-se les preguntes següents: quina és aquesta llengua que s'utilitza en algunes cançons populars? Quin és origen dels topònims que tenen molts pobles? Per què no l'hem après? Unes preguntes que, des d'una altra òptica, semblarien molt ingènues, però que, plantejades dins un Estat tan centralitzador com el francès, resulten transformadores.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: