"Ivo Arnim, l'escriptor itinerant", tercer capítol de l'Hemeroteca Imaginària de Santiago Alba Rico

11/02/2016

Alpinista, corresponsal de guerra, soldat de fortuna, cantant líric, boxador i diplomàtic, Ivo Arnim, de mare italiana i pare eslovè, va ser un dels personatges més captivadors de la segona meitat del segle XX. Va viure 25 guerres en quatre continents, va coronar tots els cims de l’Himàlaia, va disputar dos campionats del món de pes ploma i va estimar més de 1.000 dones, entre les quals tres reines i dotze grans actrius. La seva vida fou tan rica i la seva personalitat tan imponent que, quan va ser enterrat el 2002 en olor de multituds, tothom va lamentar que Arnim no hagués deixat cap testimoni escrit. Però sí que el va deixar. Per un atzar irrepetible, Herberto do Santos, camioner i sindicalista portuguès, va descobrir el seu secret. Arnim, viatger incansable, tenia el costum de deixar gravada una paraula amb una petita navalla en tots els pobles i ciutats que va visitar, unes vegades en un arbre, d’altres en un banc, d’altres al mur d’una casa. Do Santos, pel camí d’Itàlia al febrer de 2004, va encadenar amb el seu camió les quatre primeres ciutats que visità Arnim el 1947, quan tenia disset anys, i es va trobar per casualitat les seves quatre primeres incisions. Es va quedar astorat. Formaven una frase. Reconstruint en el mateix ordre tots els viatges del gran aventurer, d’Europa a Oceania, d’Àsia a Àfrica i Amèrica, ciutat per ciutat i poble per poble, tàpia per tàpia, Do Santos va recuperar 50.263 paraules que formen un relat coherent, malgrat algunes llacunes corresponents a arbres talats, murs enderrocats i rastres extraviats.

Aquest és el relat que avui, tretze anys després de la seva mort, publica l’editorial El Darrer Cigne, un relat sorprenent que, no obstant això, decebrà aquells que esperaven alguna revelació escandalosa o una secreta filosofia de vida. Les quatre primeres paraules, gravades a l’Ajuntament de Perpinyà, en un banc del parc de Narbona, a la plaça de toros de Nimes i en un garrofer de Toló, componen el títol: “L’home –que mai– trencà– cap plat”. El relat, escrit durant cinquanta anys en 22.000 ciutats diferents, explica la història d’un home que, literalment, no havia trencat mai cap plat, un fet gens banal si es té en compte que treballava com a cambrer. L’acció comença el dia que el cambrer ancià, la vigília de la seva jubilació, mentre renta per darrera vegada la vaixella amb mans tremoloses, rep la notícia que el govern li ha negat la pensió.

No avançarem el final, al qual, en tot cas, li falten les cinc darreres paraules, que Arnim, segons tots els indicis, va escriure al llit de mort sobre les esquenes de les seves cinc esposes, avui difuntes. Algunes agències de viatges proposen una lectura itinerant del llibre; el primer capítol, de Perpinyà a Tolhuin, a la Terra del Foc, dura dos mesos i costa 24.000 euros. D’altra banda, certs autors d’esquerres asseguren que, si es fa el viatge en sentit invers, des de Pursat (Cambodja), la seva darrera destinació, fins a Perpinyà, la primera, i s’encadenen totes les paraules, es pot llegir una llista de fonts energètiques amb instruccions per dividir països i enderrocar governs del Pròxim Orient.

*Traducció: Ignasi Franch; Locució: Carla Roca; Il·lustració: Raúl Soria

'Ivo Arnim, escriptor itinerant', de Santiago Alba Rico, tercer capítol de l'Hemeroteca Imaginària