Vint anys sembrant l’autogestió a Collserola

Kan Pasqual, l’Experimental o Palmira són alguns dels centres socials que han teixit una xarxa de “rebel·lió, creació i trobada” als vessants de la serralada que corona Barcelona
22/03/2017

Som a 28 de desembre de 1996, dia dels innocents. L’efervescència del moviment okupa a Barcelona arriba a la serralada de Collserola. I no es tracta d’una innocentada. Un grup de joves provinents de diferents moviments socials de la ciutat decideix okupar la masia abandonada de Can Pasqual, al vessant més occidental d’aquestes muntanyes que separen el Vallès de la plana barcelonina, mitjançant la creació del col·lectiu Col Activa i l’organització d’unes jornades d’agroecologia. Va ser l’estratègia ideada pel grup de joves amb l’objectiu d’aplegar el màxim de gent possible per organitzar la primera resistència i començar les jornades de neteja i rehabilitació de l’espai. La Primera Declaració dels Turons de Kan Pasqual –manifest amb què el col·lectiu va donar a conèixer l’okupació– llançava un missatge ben clar al Patronat de Collserola, l’organisme institucional responsable de la gestió de la masia: “Som aquí perquè no confiem en els lents i desalentadors procediments burocràtics que ja han dut a la pèrdua de propostes molt bones per a Kan Pasqual mentre l’espai continua buit, desaprofitat i avança cap a la degradació irreversible”.

Des de la masia de Kan Pasqual, es divisa el Vallès i el Baix Llobregat / SERGI PUJOLAR


Un dia assolellat del mes de març, Guarapito –un dels habitants de la casa i membre fundador del col·lectiu– ens dóna la benvinguda a la masia i ens explica l’evolució d’aquest projecte autogestionat amb més de vint anys d’història. “Kan Pasqual va néixer després del cinema Princesa i amb la revifada del moviment okupa a Barcelona. Volíem obrir la frontera rural al món de l’okupació i aquest indret ens va semblar molt adequat per fer-ho. Agafàvem el projecte d’autonomia zapatista com a exemple, amb la idea de recuperar la terra i crear comunitats autònomes que, mitjançant l’autogestió i l’autosuficiència, poguessin anar trencant els vincles amb les corporacions i l’Estat”. Poc després de l’obertura de Kan Pasqual –nom amb què es va rebatejar la masia–, altres projectes de centres socials okupats com Kan Mussol, Can Pujades o Can Masdeu iniciarien la seva activitat a la serra de Collserola.

Tot i que, durant els primers anys, el col·lectiu es va centrar en el treball als horts, Kan Pasqual es va convertir ràpidament en un punt de trobada d’activistes d’arreu del món. L’estiu de 1997, va ser una de les seus del segon Encuentro Intergaláctico contra el Neoliberalismo y por la Humanidad –el primer va ser a Chiapas l’any anterior–, que va vincular diferents col·lectius de l’Estat espanyol i va ser una de les llavors del que, poc després, es convertiria en el moviment antiglobalització.

“Kan Pasqual va néixer després del cinema Princesa i amb la revifada del moviment okupa a Barcelona”, ens explica Guarapitu, un dels primers okupants de la masia

Durant aquestes dues dècades, les habitants de Kan Pasqual també s’han cuidat de “fer treball de barri”, sobretot als nuclis més propers: les Planes i la Floresta. “Hem estat vinculades a diferents lluites en defensa de Collserola, com la lluita contra la tala d’alzines al Tibidabo i campanyes per aturar la urbanització i la gentrificació creixent que viu el parc”, explica el veí. La masia també acull trobades i assemblees de diferents col·lectius, projectes o caus i organitza tallers per a la canalla.

Per a Guarapito, “Kan Pasqual és un espai d’experimentació per intentar viure fora del capitalisme, dins les nostres limitacions”. Per aconseguir aquest objectiu, el col·lectiu ha desenvolupat projectes com la producció de pa ecològic –que venen a grups de consum locals–, el treball als horts –compten amb un total de nou bancals al voltant de la masia– i l’autogestió de l’energia: “Des del primer any, vam decidir no enganxar-nos a la xarxa elèctrica, ni pagant ni punxant la llum... Vam optar per autogestionar la nostra pròpia electricitat”. Per aconseguir-ho, han desplegat una xarxa amb plaques solars, bateries i un molí de vent autoconstruït. “Tenim molt poca necessitat monetària. A través de l’autogestió del circuit d’aigua, l’electricitat, les hortes i les gallines, es pot viure sense dependre de llocs de feina de fora”, afirma.

Tot i que reconeix que “el repte més important sempre és aconseguir un col·lectiu cohesionat, on la convivència flueixi i que pugui donar cabuda a nous membres”, Guarapito veu el futur del projecte amb il·lusió: “Encara hi ha molt camí per recórrer. Ens agradaria que aquest col·lectiu seguís ben actiu, amb gent que passés per la casa, i que altres col·lectius continuïn sentint aquest espai com a propi. Volem continuar experimentant formes de vida fora dels circuits comercials d’una manera més rural i autogestionada”.


Un llegat "d’experimentació"

La història de l’edifici que actualment acull l’Espai Creatiu Okupat (ECO) Experimental es remunta més d’un segle enrere, quan l’Exposició Universal de 1888 va desfermar un tsunami urbanístic a Barcelona, que es va estendre fins a la muntanya del Tibidabo i va propiciar la construcció del parc d’atraccions, la Torre de les Aigües i l’Observatori Fabra. Un cop inaugurat el funicular que ascendia a la muntanya, l’industrial tèxtil Ferran Alsina va començar les obres de la Mentora Alsina, una finca que esdevindria un laboratori de física experimental i un espai de divulgació i vocació científica i d’exposició interactiva dels diferents instruments d’experimentació que Alsina havia anat reunint al llarg de la seva vida.

Quan Alsina va morir, l’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec de la finca i de la col·lecció instrumental. L’any 1995, el museu va tancar les portes i l’inventari es va traslladar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. La Mentora Alsina va caure en desús –exceptuant algunes iniciatives municipals tímides i breus– i va aturar totalment la seva activitat l’any 2009, moment en què es va iniciar un ràpid procés de deteriorament de l’espai.

El centre social l’Experimental vol recuperar els usos originals de l’edifici, situat al vessant litoral de la serralada / S.P.


El febrer de 2015, el grup de persones que formaven l’associació L’Experimental va okupar la finca i va començar les feines de rehabilitació i condicionament dels jardins i l’edifici per poder-hi desenvolupar unes activitats que, prenent el llegat implícit del seu fundador, es vertebren en l’intercanvi de cultura i coneixement: “Hem mantingut el somni-motor de rehabilitar i gestionar la Mentora Alsina per donar-li un ús social i, alhora, poder viure en una comunitat autoresponsable”, apunten les impulsores, algunes d’elles provinents d’altres experiències en centres socials de creació escènica com Kamykaz, La Nave o Artkatraz.

L’Experimental es defineix com un ecoespai de creació multinivell, obert a propostes de persones i col·lectius que vulguin desenvolupar la seva tasca creativa. Per fer-ho, les residents han condicionat –mitjançant el reciclatge i l’autoconstrucció– espais equipats com la sala d’assaig, l’estudi de gravació musical, el taller editorial, el taller de fusteria, un incipient laboratori de cervesa o l’impressionant escenari del pis superior. Els divendres al vespre, aquesta plataforma acull jam sessions, unes trobades musicals que serveixen com a espai de confluència per a artistes i visitants i, alhora, permeten l’autofinançament del projecte.

L’any 2015, L’Experimental va okupar la finca Mentora Alsina i va començar les feines de rehabilitació i condicionament dels jardins i l’edifici per poder-hi desenvolupar activitats

Un altre dels eixos del projecte és la relació amb la natura omnipresent que envolta la finca. Les hortes comunitàries de l’edifici, que segueixen els criteris de funcionament de la permacultura, es perden dins el bosc limítrof, un espai que ha estat netejat en jornades prèvies organitzades per la casa i que ha acollit, per exemple, el cabaret de circ celebrat amb motiu del segon aniversari del projecte.

Des de dalt de la torreta de l’edifici, que funciona com a estança per a convidades internacionalistes i també de talaia, amb una vista esplèndida de la ciutat de Barcelona i rodalies, encara es pot gaudir de l’encreuament caòtic dels vents i de la inspiració per experimentar i crear que impregna la Mentora Alsina des de fa més de cent anys.

__________________________

CSO Palmira, sota amenaça

Okupat fa quatre anys per un grup de veïnes de Collserola, aquest centre social pretenia cobrir l’absència d’espais socials alliberats al vessant de muntanya de la serra, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. “Palmira era una casa de luxe abandonada, amb un gran menjador amb vidrieres, de la qual ens vam enamorar només veure-la”, apunta Brian, una de les persones impulsores del projecte. “Les característiques físiques de l’immoble van determinar el futur de l’espai com a centre social, tot i que van caldre dos mesos de feina per habilitar l’interior de l’edifici, que estava en estat de degradació. El menjador es va convertir en la sala polivalent i el jardí, en l’espai de trobada, d’activitats i de feina a l’hort”, afegeix. Així doncs, “tot i que no va tenir l’èxit esperat, tenint en compte el tipus de relacions i oci existent a Valldoreix”, el col·lectiu hi va desenvolupar nombroses activitats i tallers relacionats amb el gènere, el feminisme, la dansa o l’expressió corporal. També va acollir algunes trobades de col·lectius de poliamor i va ser la seu puntual de les trobades de l’assemblea d’okupes de Collserola. Avui dia, Palmira ha aturat les activitats com a centre social davant l’amenaça de desallotjament que plana sobre l’espai –propietat de l’empresa Altamira Santander Real Estate, filial immobiliària del Banco de Santander–, amb data oberta per a l’execució a partir del 30 d’abril.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: