Internacional

Viure a Roma, cada cop més cases buides i més gent sense casa

La polèmica sobre la urbanització del sector del nou estadi de l'AS Roma ha evidenciat l'erratica política d'habitatge de l'actual alcaldia del Moviment Cinc Estrelles, i la incapacitat per reconduir un dels problemes endèmics de la capital italiana
Façana d'Alexis, el centre social ocupat de la via Ostiense que va ser desallotjat fa uns mesos
Alessandro Stoppoloni

A Itàlia és habitual que el resultat d'un partit de futbol aixequi passions. Menys freqüent, però, és que ho faci la construcció d'un estadi. Però exactament això és el que ha passat a Roma els últims mesos. James Pallotta, propietari de l'AS Roma, un dels equips de la capital romana i un dels més forts de la lliga italiana, ha proposat construir un nou estadi a la part sud de la ciutat i l'assumpte, lluny de ser una qüestió purament esportiva, s'ha convertit en un problema central de la política municipal. El primer projecte presentat suposava la construcció d'un nou barri i ocupava una àrea netament superior a la permesa pel pla urbanístic de Roma. Després de moltes polèmiques, l'alcaldia va demanar un nou projecte i ara s'està encara discutint sobre la realització de l'obra. Així i tot, no queda clar que la ciutat necessiti efectivament un nou estadi pel futbol: actualment els dos equips més grans de la capital italiana, SS Lazio i AS Roma, juguen a l'estadi Olímpic i al mateix temps un altre estadi històric de la ciutat, el Flaminio, queda inutilitzat des de fa anys i necessita obres.

La victòria del Moviment Cinc Estrelles en les darreres eleccions municipals de Roma va alimentar les esperances d'una part de l'electorat el fet que el canvi de govern suposés una ruptura en les polítiques urbanístiques aplicades fins llavors. En particular l'anunci que l'urbanista Paolo Berdini –molt proper als moviments socials i contrari a l'explotació massiva del sòl– seria el nou responsable de la política urbanística de la ciutat va convèncer una part de les esquerres a donar suport a la candidatura de Virginia Raggi, actual alcaldessa de Roma. Durant la campanya electoral, Raggi no es va cansar de repetir que no calia construir edificis nous i que no es podia seguir consumint el sòl. Una idea que molts compartien: en els últims anys la ciutat ha crescut molt i no sempre hi ha hagut la força o la voluntat d'inserir les noves construccions dins d'un pla urbà coherent. Més d'un any després de la seva elecció, però, l'alcaldessa i els seus col·laboradors es mostren molt menys hostils a un pacte amb el club de futbol i les empreses constructores per a aixecar un nou estadi.

El fitxatge de Paolo Berdini –urganista proper als moviments socials– seria el responsable d'urbanisme del Moviment Cinc Estrelles a Roma va convencer bona part de l'esquerra a votar la seva candidata

A la vegada, aquest any ha servit per evidenciar el desinterès de l'actual consistori sobre el tema de l'habitatge. Fins ara, no ha proposat cap pla per resoldre un problema històric de ciutat i tampoc ha adoptat una posició definida respecte als desallotjaments d'ocupacions. Un tema especialment sensible, ja que enguany s'ha desallotjat un edifici situat a prop de l'Estació Central de Roma on des de fa quatre anys vivien principalment migrants.

En aquest àmbit, la proposta de l'Ajuntament actual es limita a reconduir-ho tot cap al concepte de legalitat, sense reconèixer cap valor a les lluites que s'hi han conduït en els últims anys. Raggi, recolzada en aquest cas també pel Ministre de l'Interior, Marco Minniti, sembla tenir la intenció d'utilitzar només les qualificacions públiques del sòl per decidir qui té dret a rebre un sostre, però sense elaborar un pla clar per disposar de noves cases ràpidament per donar resposta a l'emergència habitacional que pateix la ciutat. La idea llançada pel consistori és utilitzar casernes buides i altres edificis de propietat municipal però de moment tot queda en el terreny de les intencions, ja que no s'ha aclarit quan s'hi podria començar a viure-hi i amb quines modalitats.

Des de grups com el Coordinamento Cittadino Lotta per la Casa (Coordinament Ciutadà de Lluita per l'Habitatge), que des de fa anys s'ocupa activament del tema, ja no es fien de les declaracions de l'alcaldessa i a principi d'any van organitzar una manifestació davant d'un edifici buit en ple centre de Roma per protestar pel fet que no s'hagi fet res per habilitar aquest tipus de patrimoni com a habitatge social. De totes maneres no només els moviments van comprendre que la legalitat no podia ser l'única solució disponible: fa uns mesos Paolo Berdini va pactar una solució amb el col·lectiu que gestionava Alexis, una estructura ocupada al sud de la ciutat, i això va evitar que, almenys en un primer moment, el desallotjament fos executat completament.


Berdini cau derrotat per l'estadi de la Roma

Però la iniciativa de Berdini no va ser el resultat d'una decisió col·lectiva de l'administració que, de fet en aquests mesos, ha perdut diverses bones ocasions per exercir el paper de mediador en casos semblants. Cada cop més aïllat a l'interior del consistori, el passat 14 de febrer Berdini va dimitir justament per la qüestió de l'estadi de l'AS Roma i així el somni, potser una mica ingenu, de veure un capgirament de la política d'habitatge per part de l'administració del Moviment Cinc Estrelles, sembla haver desaparegut. A partir d'aquest moment, els moviments socials van perdre una referència a dins de l'administració local, tant per la qüestió urbanística com pel problema l'habitatge.

Projecte d'autorecuperació al barri de Montagnola, al sud de la ciutat, inciat amb la ajuda de l’ajuntament e i desprès aturat quan no faltava gaire per completar-ho / Alessandro Stoppoloni


Cal no oblidar que la manca d'habitatge per al segment més pobre de la població, és una problemàtica que s'arrossega de molt abans del govern actual. De fet, a Roma, el poder públic ha renunciat a donar una direcció precisa al desenvolupament urbanístic de la ciutat que, d'aquesta manera, ha acabat per sofrir la iniciativa de grups industrials privats que constitueixen una força econòmica perfectament capacitada per influir les decisions polítiques independentment dels partits que governen l'ajuntament.


Barris moderns sense ànima

En el passat, però, no ha estat sempre així. Si es mira la història urbanística de Roma, es pot veure que barris nascuts per allotjar la part menys rica de la població i construïts per entitats públiques s'han convertit anys després en models d'èxit que, desafortunadament, han estat abandonats. És el cas de barris com Garbatella, nascut per a la classe obrera d'un port que no va ser construït mai i que no té res a veure amb els barris que han nascut recentment, moderns i sense ànima.

Amb aquest punt de partida no és sorprenent que el fenomen de les ocupacions d'edificis buits hagi anat molt en augment els últims anys, tot i que aquesta forma de lluita tingui ja un desenvolupament històric important a Roma. Això provoca sovint conflictes entre la policia i grups d'activistes i aquests denuncien que en els darrers mesos un augment de la duresa de les intervencions contra ells. El fenomen de la falta de cases a preus assequibles per tothom, que no és exagerat definir com a estructural en una ciutat on el sector immobiliari és central per l'economia, ha acabat per crear una situació, en teoria paradoxal, en la qual hi ha moltes cases buides i molta gent sense casa.

El centre Baobab, una estructura completament gestionada per voluntariat, aixopluga des de fa les migrants que arriben a Roma i que no tenen on viure

Entre la part més exposada de la població es troben segurament les migrants que acaben d'arribar a Itàlia o els que no es poden permetre de pagar els lloguers, així com estudiants, treballadores precàries i aturades. Emblemàtic en aquest sentit és la història del centre Baobab, una estructura completament gestionada per voluntariat que, des de fa anys, s'ocupa d'aixoplugar les migrants que arriben a Roma i que no tenen on viure. Després del desallotjament del centre, efectuat el desembre del 2015, cap de les administracions comunals ha pogut (o volgut) trobar un lloc alternatiu on les activitats poguessin continuar en una situació digna i no precària.

L'àrea de l'antic estadi de futbol del Campo Testaccio és avui un immens solar on s'havia de construir un aparcament, projecte per ara abandonat / Alessandro Stoppoloni


Al mateix temps la ciutat segueix tenint un patrimoni públic enorme sovint infrautilitzat. Una solució podria ser transformar una part d'aquest parc immobiliari en habitatge i, ja a la mitat dels anys 90, es van aprovar mesures des de les administracions locals que anaven exactament en aquesta direcció. Si la teoria era bona, la pràctica no ha seguit el mateix recorregut. Per exemple, les activistes de la cooperativa Inventare l'Abitare (inventar l'habitatge) presenten des de fa anys projectes d'"autorecuperació", o sigui plans per recuperar edificis públics no utilitzats amb una combinació de l'ajuda de les institucions i de la intervenció directa de les sòcies de la cooperativa que després seran beneficiàries de les obres.

El projecte Inventare l'Abitare presenta des de fa anys plans per recuperar edificis públics no utilitzats amb una combinació d'ajut institucional i cooperativisme

El problema és que, normalment, les institucions demostren no tenir molta determinació en la realització dels projectes i tarden molt a acabar la seva part de les obres que, a més, sovint no s'han dut a terme amb el nivell de qualitat previst en l'acord i necessiten reformes successives. Això vol dir que, per acabar un projecte o fins i tot per començar-ne un, cal esperar molt de temps, amb un dany evident per la vida de les famílies que s'esperen. Així, el que podria ser una alternativa viable per crear pisos nous a un preu barat sense consumir sòl acaba per ser una opció minoritària i practicada de forma discontínua.

Entre els espais públics no utilitzats de la capital italiana es troba un dels primers estadis de l'AS Roma, que s'anomena Campo Testaccio i que va ser estrenat l'any 1929. Es troba justament en el barri popular que porta el mateix nom, no lluny del centre de la ciutat. En 2008 es va atorgar l'autorització per començar a construir-hi un pàrquing, però poc després de la destrucció de la part central del camp les obres van ser aturades. Des de fa anys no hi juga ningú.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: