Política

Vox, l'ariet ultra de la judicatura espanyola contra l'independentisme

El partit polític, creat el 2013 per exmilitants del PP, és l'acusació popular en les causes obertes al Tribunal Suprem espanyol contra el Govern català. En plena estratègia jurídica, la formació ha intentat amagar algunes relacions amb l'escena neonazi
Santiago Abascal, Ortega Lara i Fernández Tarrío al final d'un acte de Vox
Contando Estrelas
23/03/2018

“L'acusació popular de Vox ja va demanar quan tocava la presó incondicional per [Marta] Rovira. Un cop més teníem raó. Hi havia risc de fuga i de reiteració delictiva. La delinqüent s'ha fugat. [Mariano] Rajoy i Soraya [Saénz de Santamaría] (…) en són responsables”. “Les proves demostren que estem davant d'una organització delictiva i criminal perfectament organitzada, amb una desviació de fons públics i amb una finalitat claríssima de donar un cop d'Estat, a més d'un delicte de rebel·lió”.

La primera cita és un tuit de Santiago Abascal. La segona, una declaració de Javier Ortega Smith al programa radiofònic del presentador Federico Jiménez Losantos. Abascal és el president del partit polític Vox. Ortega Smith és el secretari general de Vox i l'advocat de l'acusació popular a la causa contra l'independentisme que el jutge Pablo Llarena dirigeix des del Tribunal Suprem. L'afirmació d'Ortega Smith és executada fil per randa per Llarena en el seu auto contra polítics catalans.

Ortega Smith és el secretari general de Vox i l'advocat de l'acusació popular a la causa contra l'independentisme que instrueix el jutge Pablo Llarena

L'ultradretà Vox, que pretén recollir el vot de la dreta desencantada amb les polítiques del Partit Popular, va ser creat l'any 2013 per exmilitants del PP com l'exdiputat basc Santiago Abascal, l'exdiputat català i l'exeurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, Alejo Vidal-Quadras i el segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara. També per fills de vells diplomàtics espanyols i economistes d'empreses de gestió de capitals o immobiliaries, com Iván Espinosa.

Sí bé durant els primers anys de vida de Vox el seu discurs criticava una suposada feblesa de Mariano Rajoy i del PP davant d'ETA, sobretot arran de la sentència en contra l'aplicació retroactiva de la Doctrina Parot, últimament ha centrat tots els seus esforços contra l'independentisme català i "la unitat d'Espanya". En definitiva, el partit d'Abascal ha passat de ser l'expressió de l'aznarisme i de les tesis d'Esperanza Aguirre defraudats amb el rajoyïsme, a ser l'ariet de la judicatura espanyola per la repressió i l'empresonament de membres del PDCat, d’ERC i de la societat civil de Catalunya. Amb un relat que converteix l'excepcionalitat penal i processal amb normalitat democràtica i bon funcionament de l'estat de dret.

La seva presència a les institucions de l'Estat espanyol continua sent irrellevant: en cap de les últimes eleccions, ni a Catalunya ni enlloc, Vox ha aconseguit representació remarcable malgrat els altaveus mediàtics amb què ha comptat. Només 22 regidories municipals a tot l'Estat. Alhora, s'ha allunyant del franquisme i la parafernàlia antiquada, tot i que Blas Piñar Pinedo, nét del Blas Piñar de Fuerza Nueva, va estar present, al costat de l'impulsor del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez (PxC), a la presentació de Vox a Barcelona el 2014. Vox també ha intentat evitar mostrar algunes de les relacions del partit amb l'escena neonazi del país, com a Alacant, on José Enrique Poveda, candidat a les eleccions municipals de 2015, ha participat en una paella del grupuscle neonazi Lo Nuestro.

Vox ha posat èmfasi en el seu posicionament ultranacionalista en la defensa de la unitat d'Espanya amb un relat que converteix l'excepcionalitat penal amb normalitat democràtica

Tanmateix, la realitat és que en els últims mesos, el partit ha experimentat una notable influència política i un cert creixement, que ha anat acompanyat d'un gir de la seva estratègia comunicativa i ideològica. Vox ha posat èmfasi en el seu posicionament ultranacionalista espanyol, en la defensa de la unitat d'Espanya i de la llei i l'ordre, com ha manifestat la seva dirigent a Catalunya, Lola Martín, a la vegada que s'alineava amb els moviments d'ultradreta que triomfen en altres països europeus sense abandonar el seu neoliberalisme econòmic. I ho ha fet apostant per la via judicial com a plataforma i participant en totes les mobilitzacions unionistes a Barcelona.

L'estratègia jurídica del marine Ortega Smith

Javier Ortega Smith, número dos de Vox, és el coordinador de l'estratègia jurídica de la formació ultradretana. Antic militar de les unitats d'operacions especials de l'exèrcit espanyol, conegudes com a “coes”, s'ha encarregat amb el seu equip de denunciar als últims presidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, s'ha personat com a acusació popular en les causes obertes contra el Govern català expulsat amb l'article 155, s'ha querellat contra TV3, Catalunya Ràdio i Santiago Espot (president de Catalunya Acció).

I ho ha fet, també, recorrent al jutjat número 13 de Barcelona, on el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer ha actuat després contra Santiago Vidal arran de les seves declaracions on advertia que “la Generalitat camuflava partides pressupostàries per organitzar el referèndum”. Aquest sumari va ser el que va permetre practicar les primeres detencions de càrrecs de la Generalitat que després van motivar, arran de les protestes davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017, l'acusació de rebel·lió contra Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Javier Ortega Smith va ser militar de les unitats d'operacions especials de l'exèrcit espanyol, conegudes com a “coes”

Com recollia eldiario.es, els dirigents de Vox han repetit durant els últims mesos que si poden permetre's el desplegament als tribunals, els advocats, procuradors i les fiances per constituir-se en acusació popular, “és gràcies a les donacions de ciutadans anònims i també per les simpaties que desperten les seves idees entre determinats bufets que renuncien a cobrar-los les minutes”.

El partit d'Abascal, que en declaracions a la premsa va afirmar que sempre va armat amb una pistola Smith & Wesson “al principi per protegir al meu pare d'ETA; ara, als meus fills”, va copiar el lema de campanya de Donald Trump, “fer Espanya gran una altra vegada”. Tot i que en les últimes eleccions generals celebrades al juny de 2016, només va obtenir 46.781 vots, el 0,2% del total, a la judicatura i a Pablo Llanera els marca el ritme, i per extensió, a tot el Principat.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: