Escac a la Fiscalia en la primera sessió del judici contra sis antifeixistes

El fiscal de delictes d'odi, Miguel Ángel Aguilar, demana 15 anys de presó per a cadascuna de les activistes acusades d'agredir un grup de feixistes el 12 d'octubre de 2013 al barri de Sants
Avui s'ha iniciat la vista oral contra sis joves antifeixistes processades per diversos delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica
Redacció Directa 15/11/2017

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona ha donat avui inici a la vista oral contra sis joves antifeixistes processades per diversos delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica, el que pot suposar fins a 15 anys de presó. El responsable d'aquestes peticions de penes tan elevades, equiparables a un homicidi, és el fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, que en la primera sessió del judici ha fet palesa la seva voluntat de forçar l'empresonament dels joves. Paral·lelament, un centenar de persones s'ha concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat per donar suport a les encausades, en el marc de la campanya solidària Totes som antifeixistes.

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria feixista que se celebra anualment a Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. En aquell context, un grup format per una desena de persones s'hauria acostat a l'establiment per arremetre contra ells i fer-los fora, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres, cap de les quals els ha deixat seqüeles avui dia.

La dona i els cinc homes acusats, que només han contestat a les preguntes de les seves defenses, han negat rotundament la seva participació en els fets i han criticat les mesures cautelars que se'ls ha imposat durant tot aquest temps

Tanmateix, la dona i els cinc homes acusats, que només han contestat a les preguntes de les seves defenses, han negat rotundament la seva participació en els fets i han criticat les mesures cautelars que se'ls ha imposat durant tot aquest temps: "He estat quatre anys condemnat sense judici previ, anant a signar un cop al mes i tenint prohibit assistir a manifestacions", ha reblat al jutge un dels joves. Al seu torn, algun d'ells també ha criticat les seves detencions, que es van produir el 28 de gener de 2014 en paral·lel al registre del Centre Social Autogestionat Can Vies, indret des d'on segons el fiscal haurien sortit abans de perpetrar l'agressió i on hipotèticament van tornar amb posterioritat: "Els Mossos ens van detenir sense citar-nos, si hagués estat així, hauríem acudit de la mateixa manera que durant tot aquest temps ho hem fet per signar".

Tot i que no els acusats no han respòs al fiscal Aguilar, aquest sí ha volgut formular en veu alta les preguntes que havia preparat. Entre elles, a banda de la seva assistència a les manifestacions antifeixistes d'aquell dia i el seu coneixement sobre les convocatòries ultres, el ministeri públic ha fet especial esment a la ideologia dels processats, preguntant-los per la seva relació amb Can Vies, per la seva pertinença a la Plataforma Antifeixista de Barcelona i per si eren seguidors a Twitter del fotoperiodista Jordi Borràs, que aquell dia va alertar per la xarxa de la presència del grup d'ultres al barri de Sants, informació que des d'aleshores li ha costat múltiples amenaces per part de diversos grups feixistes.


Bateria d'impugnacions

Abans de les declaracions dels acusats, hi ha hagut espai per les qüestions prèvies, on una de les lletrades de la defensa, Laia Serra, ha desgranat durant més de mitja hora les irregularitats que en la seva opinió i la dels altres tres advocats dels antifeixistes, han existit pel que fa a la presentació i custòdia de les principals proves de càrrec que incriminen els seus clients.

Serra ha estat molt taxativa a l'hora de demanar al jutge la impugnació dels arxius videogràfics presentats pel cos de Mossos d'Esquadra. Aquestes imatges haurien estat preses fruit de la vigilància sobre Can Vies per part d'agents de la Divisió Central d'Informació, que des d'una finca propera al centre okupat van enregistrar múltiples escenes durant aquell 12 d'octubre. La lletrada ha afirmat que durant la fase d'instrucció del cas no s'han aportat les pertinents autoritzacions pels enregistraments i ha denunciat que aquests es van dur a terme amb una finalitat no prevista.

Al mateix temps, ha explicat que els únics que van extreure imatges per fer les fitxes d'imputació dels joves van ser els mateixos agents, sense la pertinent custodia per part del jutjat, i que no s'han aportat els arxius originals sinó uns que anteriorment podrien haver estat manipulats i editats a conveniència, ja que no contenen dates, horaris ni metadades. Per aquests motius, les defenses han demanat la impugnació del reconeixement fotogràfic a partir d'aquestes gravacions, de les corresponents fitxes d'imputació i de les pericials fisonòmiques que van permetre la identificació de les encausades.

Les defenses han demanat la impugnació del reconeixement fotogràfic a partir d'aquestes gravacions, de les corresponents fitxes d'imputació i de les pericials fisonòmiques que van permetre la identificació

Cal destacar que totes aquestes imatges no mostren en cap moment els fets que s'estan jutjant, sinó que en elles tan sols es poden veure moltes persones a l'entrada i sortida de Can Vies. Per aquest motiu, Serra també ha considerat que s'ha violat el dret a la intimitat, ja que en els enregistraments fets des de l'exterior es poden veure imatges de l'interior del centre social, on en aquells moments, diverses persones alienes a la causa però que apareixen al sumari com a residents de la finca, tenien constituït el seu domicili particular: "No es pot fer seguiment a un lloc que és un domicili sense autorització prèvia", ha afirmat l'advocada.

Les defenses dels joves també han impugnat les intervencions telefòniques als mòbils dels acusats i les imatges que els Mossos d'Esquadra els van prendre a comissaria el dia de les detencions. Consideren que aquestes fotografies es van fer per incriminar-los i sense informar-los degudament ni facilitar-los l'assessorament lletrat que haurien requerit: "Van ser forçats, amb engany, a col·laborar amb una investigació incriminatòria", ha manifestat Serra amb contundència. Aquest extrem ha quedat confirmat durant les declaracions dels antifeixistes quan dos d'ells han explicat que els van obligar a baixar-se els pantalons i fins i tot a despullar-se per prendre'ls imatges de tatuatges i parts concretes del cos: "Em van despullar per fer-me fotos sense opció a triar o no, pensava que era obligatori".

La reacció del fiscal Miguel Ángel Aguilar ha estat sobtada. Aquest ha qualificat de "deslleialtat" les impugnacions adduint que "no s'han fet durant el procediment, consentint-lo com a vàlid" i s'ha queixat que són "extemporànies i li generen indefensió". Tanmateix, el jutge ha anotat totes les raons de les defenses i ha evitat pronunciar-se avui mateix: "la meva valoració sobre tot això la incorporaré en la sentència", deixant la porta oberta al fet que les principals proves de càrrec de la causa siguin invalidades.
 

Declaracions dels ultres

Posteriorment, han estat cridats a declarar en qualitat de testimonis un total de nou persones: set ultradretans, cinc que ho han fet presencialment i dos per videoconferència, un dels quals finalment no ha pogut parlar per problemes tècnics; l'aleshores propietari del bar on es van produir els fets, que ha confirmat que a hores d'ara no reclama res perquè l'assegurança ja li va abonar tots els desperfectes; i la veïna del pis de sobre l'establiment.

Els ultres, cinc homes i dues dones, han confirmat que el 12 d'octubre de 2012 havien estat a Montjuïc: "una reivindicación por el Dia de la Raza", segons les paraules d'un d'ells

Tots els ultres, cinc homes i dues dones, han confirmat que el 12 d'octubre de 2012 havien estat a Montjuïc: "una reivindicación por el Dia de la Raza", segons les paraules d'un d'ells, Jorge López Álvarez, que ha afirmat que no sap que s'entén per extrema-dreta, "somos colectivos patriotas de clase trabajadora, pero ser patriota español está mal visto". Els diferents testimonis dels ultres s'han contradit entre ells pel que fa a la xifra de persones que formaven el grup que els va agredir i la duració de l'episodi.

Un d'ells ha confirmat davant el jutge que quan els Mossos li van ensenyar les fotografies no va poder identificar ningú, però tanmateix els agents el van fer signar enmig del foli amb les imatges, on apareix dibuixada una fletxa que apunta a una de les persones que hi apareixen com si hagués estat identificada per ell. Un altre dels testimonis ha estat Isidro Cano, condemnat per haver atacat l'any 2002 la casa d'una família magribina a Sant Vicenç de Castellet al crit de "moros de mierda" o "vamos a matar a los moros", extrem que no va ser suficient perquè se'ls apliqués l'agreujant d'odi, en aquest cas per racisme, que ara es demana pels antifeixistes.

La vista oral d'avui ha acabat amb una picabaralla dialèctica quan un dels encausats ha alçat la veu per denunciar que, durant la declaració de la darrera ultradretana, la resta del seu grup, que romania assegut al seu darrere després d'haver ofert testimoni, li estava cantant les respostes durant l'interrogatori. La propera sessió se celebrarà dimecres 22, quan està previst que compareixen els agents dels Mossos d'Esquadra que van dur a terme la investigació dels fets.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades