El govern d'Ankara deté les alcaldesses de la principal ciutat kurda de Turquia

Les mandatàries de Diyarbakir, la ciutat de majoria kurda més gran de Turquia, van ser detingudes ahir per la policia estatal. Els mitjans turcs afirmen que han estat arrestades dintre d'una investigació contra representants kurdes
L'Estat turc està duent a terme una campanya contra líders polítics de la comunitat kurda

L'Estat turc està duent a terme una campanya contra líders polítics de la comunitat, a qui acusa de tenir lligams amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK) que Ankara considera com a organització terrorista. Gultan Kisanal va ser retinguda a l'aeroport de la ciutat, mentre que Firat Anli va veure com la policia es presentava a casa seva per emportar-se'l. Ambdues són membres del Partit Democràtic del Poble (HDP), el principal partit kurd i el tercer més important en nombre de diputats al parlament turc.

L'ofensiva del govern turc contra les representants de la comunitat kurda s'ha incrementat en l'últim any després d'un període de calma que havia permès l'obertura del diàleg

El passat 28 de Setembre, el govern va treure dels seus càrrecs a desenes d'alcaldesses electes del partit aprofitant l'estat d'emergència vigent a Turquia des del juliol, després de l'intent de cop d'Estat contra Erdogan. L'HDP ha condemnat aquestes batudes i ha denunciat que les detencions són "profundament arbitràries i il·legals". L'ofensiva del govern turc contra les representants de la comunitat kurda s'ha incrementat en l'últim any després d'un període de calma que havia permès l'obertura del diàleg. A més de les detencions massives de membres de l'HDP, el setge a diverses localitats kurdes també s'emmarca dintre del conflicte que l'estat turc manté amb el PKK.

El nou conflicte entre les forces de seguretat turques i les militants kurdes es va desencadenar al juliol del 2015, però ha adquirit una nova dimensió respecte a èpoques anteriors. Si abans la majoria de combats tenien lloc en terrenys muntanyosos o allunyats de grans nuclis urbans, les operacions militars de l'estat turc contra el PKK se centren ara en les ciutats. El desplaçament dels combats cap a àrees densament poblades afecta la població civil i està causant la gradual destrucció de nuclis històrics.
 

40 anys de conflicte

L'actual conflicte armat entre el PKK i l'estat turc va iniciar-se a la dècada dels vuitanta, just després de la fundació de la milícia kurda l'any 1978. La comunitat kurda cercava llavors i ara major reconeixement polític, més drets i llibertats i polítiques que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social. La dècada dels noranta va veure l'enduriment del conflicte i desenes de milers de persones van morir i milions més van haver d'abandonar forçadament les seves cases alhora que el govern turc prohibia l'ús i difusió de la llengua kurda.

La policia turca va rodejar l'ajuntament de Diyarbakir/Amed ahir a la nit

 

Les converses de pau que es van iniciar el 2013 després d'un alto al foc unilateral van ser sempre fràgils. "Durant els dos anys i mig de pau [...] ambdós bàndols es preparaven simultàniament pels combats en cas que les negociacions fallessin. Això va establir l'escenari per la represa de la violència" relata un dels estudis sobre la qüestió realitzat per International Crisis Group (ICG), una organització no-governamental que treballa en la prevenció i resolució de conflictes.

En les eleccions del 2015, l'HDP no només va rebre el suport de les kurdes, també d'un sector de la societat turca que va abraçar les polítiques inclusives i socials del partit

Més enllà de les constants dificultats que van sorgir durant el fracassat diàleg, l'ICG apunta com a dues les causes principals que van portar al col·lapse de l'alto al foc. La primera és la creixent polarització política en el context electoral dels dos últims anys, amb quatre eleccions seguides que van reforçar el partit pro-kurd HDP. En les eleccions legislatives turques de juny del 2015, va quedar en tercera posició després d'obtenir el suport de més del 13% de l'electorat.

Els resultats eren la culminació d'anys de lenta expansió i nova organització. No només va rebre el suport de les kurdes, també d'un sector de la societat turca que va abraçar en un context de pau les polítiques inclusives i socials de l'HDP com a contrapès al creixent autoritarisme del president Erdogan. L'AKP d'Erdogan va perdre la majoria absoluta i "els resultats van aprofundir l'ansietat dins del partit". Les eleccions es van haver de repetir cinc mesos més tard davant la impossibilitat que es formés un govern.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades