Judici esperpèntic contra el militant anarquista canari Ruymán Rodríguez

Aquest membre de la Federació Anarquista Gran Canària, impulsora de la Comunitat Esperanza a Santa María de Guía, es va enfrontar a un judici, ahir, acusat de lesions i atemptat contra l'autoritat en un procés kafkià encara per esclarir
Ara mateix, no hi ha nova data de judici i s'està a l'espera que es dirimeixi novament si es manté o no la imputació penal
Kaos en la Red
Guille Larios 17/02/2016

La Comunitat Esperanza és el projecte d'okupació més gran de l'Estat espanyol. Nascuda el mes de gener de l'any 2013 a Santa María de Guía, un municipi al nord de l'illa de Las Palmas de Gran Canaria, va ser impulsada per la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC) i enfortida per les lluites contra els desnonaments que van prendre força a les illes arrel del moviment 15-M.

Els quatre blocs d'habitatges van ser posats a disposició de 73 famílies sense recursos, un total de 260 persones, 160 de les quals són infants. Des d'aquell dia, la comunitat i les seves habitants han rebut pressions de la Guàrdia Civil en forma de seguiments, diligències policials, intimidacions i identificacions.

Ruymán Rodríguez, membre de la FAGC i activista incansable pel dret a l'habitatge a l'illa que va ser detingut el passat 30 d'abril

El cas més greu i sonat és el de Ruymán Rodríguez, membre de la FAGC i activista incansable pel dret a l'habitatge a l'illa que va ser detingut el passat 30 d'abril. La detenció però, va ser més aviat "un segrest", en paraules de Ruymán. Segons la seva versió "mentre esperava a la parada d'autobús per anar a treballar, dos homes van baixar d'un cotxe i em van portar al 'quartelillo' local de la Guàrdia Civil". L'activista explica que no es van identificar, ni van dir si estava detingut o retingut "va ser un segrest, i al cotxe van començar els insults i amenaces i a dir-me que estava omplint el poble d'escombraries, referint-se a les persones de la Esperanza, ja que moltes de nosaltres venim de barris guetificats de l'illa amb un fort estigma".

Ruymán segueix explicant que va saber que li havien fet seguiments, "sabien la meva ruta fins a la feina i sabien que m'acabava d'operar del dit polze, ja que me'l van retorçar amb les tortures". El relat dels fets de comissaria continua. Denuncia insults, cops, ofegaments i tortures. "Inclús van embolcallar les porres en tovalloles i em van començar a colpejar. Només van parar quan vaig dir que els denunciaria al jutge i aniria a parlar amb els mitjans de comunicació", assegura.

Ruymán va passar aquella nit als centres de salut de Guía i Gáldar, expectorant sang a causa dels continus ofegaments. L'endemà següent va a denunciar els fets, però es va trobar amb una denúncia interposada contra ell per agressió a l'autoritat, a on li demanen 5 anys de presó.


Un procés judicial "rocambolesc"

Rere un procés inicial de deliberació, el jutge va considerar que la denuncia, interposada per la Guàrdia Civil com a delicte contra l'autoritat havia de quedar en una simple falta de desobediència. Un dels agents denunciants, principal responsable de les presumptes tortures, aporta com a prova un part de lesions, amb rascades a la cuixa.

La Guàrdia Civil va recórrer el cas al Tribunal Provincial, que acceptà el recurs perquè es tornés a imputar Ruymán per un delicte d'atemptat contra l'autoritat

Segons fonts de la FAGC, el mateix agent va declarar obertament als jutjats que "si el cas es desestimava com a delicte el portaria al Suprem, amb tot el suport del cos policial”. La Guàrdia Civil va recórrer la darrera decisió judicial i va portar el cas al Tribunal Provincial, que acceptà el recurs perquè es tornés a imputar un delicte d'atemptat contra l'autoritat. A Ruymán se li demanen d'1 a 3 anys de presó, a més de les indemnitzacions corresponents als agents.


Judici, dimarts a Las Palmas

El judici, celebrat dimarts a Las Palmas, va ser "estranyament rocambolesc", segons afirma Ruymán. Per començar, el jutge que inicialment havia rebaixat la imputació de delicte a falta va ser substituït pocs dies abans del judici. "Quelcom poc comú enmig d'una instrucció", assegurava la lletrada de Rodríguez. Seguidament, l'advocat de l'agent denunciant es va acostar a l'advocada de Ruymán i per etzibar-li "podem arribar a un acord de conformitat: accepteu l'atemptat [a l'autoritat] i les penes de presó".

El judici es va iniciar amb el jutge preguntant-li a Ruymán si es ratificava en el seu part de lesions, les denunciades el dia de la detenció. Ruymán va assentir i el jutge va prosseguir "bé, doncs ens queda sentir a l'altra part imputada". L'advocat de l'agent del cos militar, membre de la Asociación Española de la Guàrdia Civil, va protestar dient que el seu client s'havia personat com a acusació, no com a imputat.

Durant el judici el magistrat va explicar que a la darrera instrucció s'havia imputat d'ofici a l'agent de la Guàrdia Civil, que també es va presentar com a acusació, per lesions

En aquell moment, el jutge li va explicar que a la darrera instrucció s'havia imputat d'ofici a l'agent de la Guàrdia Civil, que també es va presentar com a acusació, per lesions. Entre la indignació i l'estupefacció, l'agent i el seu advocat van abandonar la sala entre malediccions, tot i demanar comparèixer un altre dia en qualitat d'imputats, en un procés judicial diferenciat.

Tot i així, ara mateix no hi ha nova data de judici i s'està a l'espera que es dirimeixi novament si es manté o no la imputació penal. "No estic absolt, segueixo imputat, però l'agent està imputat d'ofici i ara canvien les coses", apunta Ruymán.

Ruymán Rodríguez, que en tot moment ha criticat que l'objectiu de la Guàrdia Civil en aquest procés és "apartar-lo de la lluita social, intimidar-lo i desgastar-lo", està rebent el suport de diferents organitzacions i moviments llibertaris peninsulars. "Agraeixo l'organització espontània per les xarxes socials i la tasca dels mitjans de contra-informació", assenyala.

Ruymán ha criticat en tot moment que l'objectiu de la Guàrdia Civil en aquest procés és "apartar-lo de la lluita social, intimidar-lo i desgastar-lo"

Un Ruymán menys tensat, ja seguia avui dijous amb la tasca de reallotjament de famílies impulsada per la FAGC, que des de l'any 2013 ha reallotjat al voltant de 400 persones a l'illa. Aquest cop es dirigia cap a Sardina del Sur, municipi de l'illa a on hi ha obert un procés imminent de desnonament de vuitanta famílies sense recursos.

Tant la Guàrdia Civil de Santa María de Guía com la Comandància de la Guàrdia Civil de Las Palmas de Gran Canaria mantenen el silenci i no han volgut fer declaracions a aquest mitjà. El dissabte 27 de febrer a les cinc de la tarda, en el marc del Febrer llibertari de Sants, la FAGC estarà present a una taula rodona sobre l’habitatge, juntament amb l'Assemblea d'Habitatge de Tetúan (Madrid), la PAH Barcelona i el Grup d'Habitatge de Sants.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades