L'antifeixisme pren força a Menorca contra el blaverisme, el 'gonellisme' i el neofranquisme

Més d'un centenar de persones es manifesten contra l'odi pel centre de Maó convocades per la Plataforma Antifeixista de Menorca tot coincidint amb el primer aniversari de la seva creació
Manifestació de la Plataforma Antifeixista de Menorca, aquest passat dimecres 27 de desembre, que va aplegar un centenar de persones pels carrers de Maó
Maria Meliá
Xavi Bosch 29/12/2017

Fa tot just un any es va començar a gestar a l'illa de Menorca la Plataforma Antifeixista de Menorca (PAM) en contra de l'augment de l'extrema dreta arreu d'Europa. També van néixer per respondre, entre altres, segons que expliquen els seus representants, a les últimes agressions a la identitat menorquina i la llengua catalana i contra el foment de l'odi que ve de la mà d'organitzacions com la Fundació Jaume III, el Grupo de Acción Balear, el Círculo Balear o la Plataforma Mos Movem, col·lectius que s'han bolcat en la crítica a l'actual govern menorquí d'esquerres en aspectes claus com la immersió lingüística.

Precisament per alçar la veu i visibilitzar el desacord amb els preceptes d'aquestes organitzacions, més d'un centenar de persones es van manifestar aquest dimecres pels carrers de Maó convocades per la PAM. "La història ens recorda dia a dia que el feixisme avança si no se'l combat i volem mostrar obertament que el feixisme, ni ara ni mai, serà ben rebut a l'illa", expliquen membres del col·lectiu.

Van voler rebutjar, així, el ressorgiment del neofranquisme que ha aprofitat l'actual context polític als Països Catalans per exhibir-se al nucli antic de Ciutadella el passat mes de setembre quan, en una manifestació per la unitat de l'Estat espanyol es van sentir crits a favor del règim franquista. No van ser més d'una cinquantena de persones, però és una mostra, apunten des de la PAM, que "els partits i organitzacions més propers a la dreta estan aprofitant el conflicte català per reactivar-se i guanyar posicions".

El passat mes de setembre, en una manifestació a favor de la unitat de l'Estat a Ciutadella, es van sentir crits a favor del règim franquista

Insisteixen que, davant d'aquestes mobilitzacions, "ens hauríem de preguntar qui hi ha al darrere. Ho hem vist a Mallorca i també a València. Tant el gonellisme com el blaverisme tenen un fons obscur. Aquells que ataquen la nostra llengua són en bona part els mateixos que després surten a defensar la Guàrdia Civil i l'autoritarisme de l'Estat espanyol". El gonellisme és un corrent intel·lectual sorgit a principis dels anys 70 (arran d'unes cartes a Diario de Mallorca signades amb el pseudònim de Pep Gonella) que reivindicava els trets distintius propis de les parles de les diverses illes balears, i que amb el temps s'ha anat identificant amb l'anticatalanisme.

Mural antifeixista pintat per la plataforma el passat mes d'abril / PAM


És per això que amb la mirada posada més enllà de la costa menorquina, la PAM s'ha centrat fins al moment en tasques de difusió i, sobretot, de conscienciació i confrontació amb el feixisme. Entre altres, s'han posicionat en contra de mantenir un monòlit franquista que encara es conserva a Maó. També ha advocat per rebre refugiades a l'illa. De fet, el passat 14 d'abril va organitzar unes jornades per a reivindicar la seva acollida i, en aquest marc, es va pintar un mural de grans dimensions a Sínia des Cuc, també a Maó.

Amb gairebé un any de vida, des de la plataforma s'insisteix en la necessitat de bastir un moviment antifeixista sòlid a l'illa per seguir treballant i visibilitzar cada cop més l'oposició de la societat menorquina al feixisme i l'odi "que intenta cercar una acceptació que els permeti camuflar-se per estendre i promoure el seu discurs. No volem tolerar els seus valors ni les seves paraules i encara menys les seves agressions".
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades