“No vull una carretera més gran, vull una illa millor”

En roda de premsa a Barcelona, el GOB de Menorca demana suports en la petició per aturar la construcció de macrorotondes de dos pisos a la carretera que travessa l'illa. Entitats i experts consideren l'obra “desproporcionada” i “injustificada”
Multitudinària roda de premsa aquest matí a l'Espai Mallorca
Gorka Leiza

"Coherència" a nivell de model de territori i desenvolupament respecte la declaració de l'illa Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993. Viure “dignament”, però també “ser exemple al món” pel que fa a sostenibilitat i creixement. “Compatibilitzar” presència humana i preservació de valors naturals. Són algunes de les demandes que feia Miquel Camps, responsable de Territori del Grup Ornitològic Balear (GOB) de Menorca, durant la roda de premsa que s'ha celebrat el dimecres 18 de febrer al migdia a l'Espai Mallorca de Barcelona.

 

Momentum

La incursió dels menorquins a la ciutat de Barcelona es dóna en un moment que, segons la plataforma, pot esdevindre clau per tal de frenar el projecte (vegeu aquí el seguiment i anàlisi del periodista menorquí Xavier Bosch al respecte). A pocs mesos de les eleccions locals i autonòmiques, i en un moment en què les màquines es troben aturades de factoles constructores que duen a terme les obres han reclamat tres milions d'euros més per a continuar treballant, i el Consell ha amenaçat amb licitar de nou si no hi ha acord–, el GOB reclama reconsiderar l'obra. Ho fan amb la confiança de qui sap que defensa una causa comuna: mentre els informes tècnics acompanyen l'argumentari de la plataforma, entitats illenques com els col·legis professionals d'Arquitectura i Enginyeria han mostrat la seua discrepància. Així mateix, el Cercle d'Economia de Menorca considera el projecte "exagerat", i el RACC descriu tres de les set rotondes previstes com a "innecessàries".

Jaume Obrador, president del GOB, i Miquel Camps, responsable de Territori / Gorka Leiza

 

Tot això, en el context d'una recent reforma legislativa duta a terme per la majoria absoluta del Partit Popular de Menorca. Una reforma que recorda l'abús especulatiu com a norma que permetria, a finals dels 90 i principis dels 2000, el Tractat de Maastricht: en este cas, el marc legal esdevé una redefinició de les lleis agrària i de turisme menorquines sota el discurs d'una promoció de la desestacionalització turística. Sobre motor i interessos d'estes reformes, es mostra prudent el GOB: tanmateix, resseguir el fil de les constructores, de les projectades obres paral·leles i dels seus accionistes i vincles fa arrufar el nas. I recorda, de nou, l'orgia especulativa de principis de segle a les costes catalana i valenciana.

 

Identitat, territori i personalitats

Argumentari tècnic, llenguatge emocional. “Menorca necessita s'ajuda de tota sa gent que s'estima s'illa”, declama Jaume Obrador, veterà president del GOB. "Una illa", reforça Camps, "coneguda precisament per la seva concepció de l'entorn". I és a este factor emocional i paisatgístic que es referix la majoria de la llarga llista de persones que, vivint a Catalunya però tenint vincles amb l'illa, han mostrat el seu suport a la plataforma SOS Menorca. De Cris Juanico a Joaquim Maria Puyal, de Joan Manuel Serrat a Andreu Buenafuente, de Marçal Sintes a Iñaki Gabilondo; transversalitat en algun cas incòmoda, xarona fins i tot: segurament també necessària.

 

Èxode estacional

Cécile i Clara són menorquines, ronden la vintena i estudien Conservació i Restauració de Béns Culturals i Història de l'Art respectivament a la UB. Formen part del col·lectiu Menorquins pel territori, espai de trobada a Barcelona d'estudiants i treballadors provinents de l'illa que dóna suport al GOB i la campanya SOS Menorca. Com en altres casos de migrants interns organitzats a la ciutat —Jóvens de l'Ebre, Espai País Valencià—, persones provinents d'una mateixa comunitat menuda s'acaben coneixent a la metròpoli: "Molts no mos ens havíem vist mai abans", explica Clara. "Mos hem ajuntat aquí".

A cavall entre l'illa i la península, Menorquins pel territori / Gorka Leiza

 

Menorquins pel territori es troben els dissabtes a l'Espai Mallorca i plantegen iniciatives per tal de transformar, a millor, el territori d'origen. "La tasca més important que podem fer és informativa", explica Cécile. Estan preparant una sèrie d'actes i conferències per al retorn a casa de Setmana Santa, tal com durant les darreres vacances de nadal van organitzar diverses activitats a Menorca que culminarien en una manifestació a Maó sota el lema "Qui estima Menorca no la destrueix". Un lema de les mobilitzacions ecologistes a l'illa dels anys 80, recuperat per joves nascuts a finals dels 90. Tot retorna.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades