La pobresa és femenina?

Homes i dones patim la pobresa de manera diferent, amb causes i efectes específics
Fina Rubio Serrano 13/01/2015

Les dades són importants, no un simple exercici estadístic, 2,2 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya; 113.000 llars catalanes no tenen cap ingrés i 225.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur. Segons les darreres dades d’IDESCAT, a Catalunya 530.000 persones estan en risc de pobresa encara que tenen feina. I una de cada quatre persones que treballen tenen un sou per sota de la mitjana de 1.200 euros al més, que en molts casos és l’únic de llars en els que viuen famílies amb fills i filles.

Des de l’inici de la crisi, l’any 2008, s’ha incrementat en un 19’8% el nombre de persones en risc de pobresa, i el 64% de les llars amb ingressos no superen els 9.000 euros anuals. Els desnonaments (tot i que la PAH ha aturat 1.135) s’han convertit en un fet massa quotidià que deixa diàriament persones i famílies sense llar. L’atur, la precarietat, les retallades de serveis i prestacions estan provocant un allau d’impagaments i, aquests, de pobresa: alimentària, energètica, monetària...

La recuperació econòmica és lluny de viure’s al carrer

Portem set anys de crisi, i se’n anuncia un repunt de l’economia, l’estat necessita donar una imatge de millora econòmica i social cap a Europa i que els permeti tancar la fuita de votants al partit de govern. Però la realitat és tota una altra, la renda anual ha disminuït un 1’4% de mitja, s’incompleixen les lleis de serveis socials, de dependència, d’igualtat, de violència, es retallen els pressupostos en l’àmbit de l’educació de la sanitat i els serveis socials, en definitiva una recuperació econòmica és lluny de viure’s al carrer. Tot plegat ens està deixant una imatge de l’aprofundiment de les desigualtats per sexe, també en la “recuperació”, confirmant que la crisi, com senyala Elena Idoate "està tenint una cara especialment cruenta per a les dones"

Les dades que evidencien els estralls de la crisi en la vida de moltes persones, homes i dones. Tanmateix les desigualtats de gènere travessen de manera persistent la pobresa i la precarietat i fan que homes i dones patim la pobresa de manera diferent, amb causes i efectes específics.
Les dones perceben una pensió mitjana un 38% inferior a la dels homes, el que fa que el risc de pobresa durant la jubilació sigui més alt en les dones que en els homes, sent la prestació mitjana de jubilació femenina de 659 euros, enfront de la mitjana de 1.067 dels homes. Són dades que s’expliquen pel biaix de gènere que té el nostre sistema de protecció social, que dóna un pes central a les prestacions contributives –pensions i atur- vinculades a les cotitzacions laborals.

Les dones generalment tenim prestacions de menor quantia per diversos motius. En primer lloc perquè hem cotitzat menys temps, fet que té, també, un clar component de gènere: les trajectòries laborals femenines, en un nombre importants de casos, no són continues, sinó que incorporen diverses interrupcions condicionades per les responsabilitats de cura que li han estat adjudicades pel sistema de gènere: d’una bada per la maternitat i la responsabilitat de cura d’infants però també per les responsabilitats de cura de les persones malaltes i de les persones grans. Aquest rol, que ha estat així històricament, s’havia anat suavitzant per les polítiques públiques de suport, especialment per la Llei de dependència.

La pobresa arriba al 18,4% de les dones mentre que per als homes es del 16%

Segons les dades del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) la pobresa arriba al 18,4% de les dones mentre que per als homes es del 16%. Seguint aquest informe, les persones més vulnerables a patir situacions de pobresa són les que viuen soles, el 38,7% del col·lectiu femení, situació que s’agreuja quan la persona que viu sola és més gran de 65 anys, arribant l’índex de pobresa al 55,7%. Força per sobre dels homes del mateix tram d’edat (32,4% en el cas de les dones, enfront del 24% dels homes).

La taxa de pobresa a les llars monoparentals és del 36,4% i un 90% d’aquestes llars estan encapçalades per una dona. En la mesura que existeix una bretxa salarial persistent, i que els salaris de les dones són més baixos, les llars sustentades per dones podrien tenir una major exposició al risc de pobresa, sobretot a mesura que aquestes envelleixen. La constatació d’aquesta realitat i de l’impacte que té en la pobresa de nens i nenes portà el sociòleg Gosta Esping-Andersen a afirmar que la solució per combatre la pobresa infantil és fomentar l’ocupació femenina.

Visibilitzar i reivindicar aquest treball és imprescindible i una gran tasca que s’està articulant al voltant de la Vaga de Totes

A l’hora de valorar l’impacte de la pobresa tenint en compte les diferències de gènere que, arribats als punts crítics als que les ha abocat la crisi, moltes persones, i nuclis familiars sencers, poden sobreviure pel suport de les xarxes familiars, i especialment per les dones, mares i àvies que reprenen les funcions de cura i suport en un cercle cada cop més extens de persones. En aquest sentit són molt il·lustratives les dades que recull Sara Cuentas en un article publicat a La Independent: si l’any 2006 les dones representaven el principal suport d’un 32% de les llars, enfront del 67% de les que depenien dels ingressos masculins, avui els percentatges gairebé s’han igualat i ara en el 54% de les llars el suport és l’home i la dona ho és en un 46%. Visibilitzar i reivindicar aquest treball és imprescindible i una gran tasca que s’està articulant al voltant de la Vaga de Totes.

Aconseguir i afavorir la inclusió de les dones en l'àmbit laboral i social., no és un tema fàcil, ni tan sols estadístic, les dades són interpretables i, també, poden ser manipulables. La realitat, simplement, ens les fa vàlides; a hores d’ara la pobresa és un factor central en la societat i ho hauria de ser, també, en les polítiques.

Fina Rubio Serrano, Fundació SURT

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades